11 de setembre i 29 de setembre: la mateixa lluita

Aquesta Diada, les qüestions nacional i social estan presents amb molta intensitat i de manera molt interelacionada. Avui al matí, a la plaça Salvador Allende del Carmel recordàvem que el president màrtir xilè no només havia mort fidel a la defensa de la classe treballadora sinó que, sobretot, havia viscut impulsant una democràcia on es feien realitat les aspiracions dels sectors populars. I recordàvem al nostre president màrtir, Lluís Companys -l’únic president electe d’un país europeu assassinat pel feixisme- que va fer de la defensa de la democràcia, dels drets socials i de les llibertats nacionals de Catalunya, un objectiu indestriable.

Sí, aquest 11 de setembre té lloc en un context de conflicte entre Catalunya i l’Estat, provocat per l’agressió a la voluntat i a la dignitat de la ciutadania que ha significat la sentència del TC contra l’Estatut, i per l’aval polític en tota regla que el govern de l’Estat ha donat a l’agressió. Des d’ICV-EUiA hem dibuixat una proposta de superació del conflicte nacionalment ambiciosa, amb vocació de cohesió social, i amb voluntat d’oferir espais de trobada amb la resta de forces catalanistes. Una proposta que passa per la defensa íntegra de l’Estatut i per anar molt més enllà, oferint un nou pacte federal-plurinacional a Espanya, que si rep per resposta un nou bloqueig institucional, donaria pas a l’exercici del dret a l’autodeterminació obert a la independència. En definitiva, un espai d’acció política real, compartit per independentistes i federalistes-del dret a decidir, des d’on articular el conflicte amb l’estat, i avançar en les aspiracions d’autogovern de Catalunya.

Però aquest 11 de setembre té lloc també en un context molt rellevant de conflicte de classes. El PSOE i CiU estan impulsant l’agressió més àmplia i profunda als drets socials de les últimes dècades. Per sortir de la crisi neoliberal recepten de forma autoritària més polítiques neoliberals: retall de salaris, fiscalitat regressiva, cap pujada d’impostos als més rics, precarietat laboral, afebliment del sistema públic de pensions… Els sindicats han convocat Vaga General per al 29 de setembre. És la vaga de la majoria que pateix la crisi contra les imposicions de la minoria que l’ha creada; és la vaga de la dignitat contra la resignació i la por; la vaga de la rebel.lia a favor de la construcció d’alternatives possibles.

El món local no restem al marge d’aquesta qüestió. D’una banda, la defensa d’un model de ciutat inclusiva i solidària, amb polítiques de benestar potents, només és possible si guanyem la batalla contra les retallades socials de PSOE-CiU. Per seguir aprofundint en la Barcelona que prioritza l’atenció a les persones i la lluita contra l’exclusió és del tot necessari un estat de benestar que avanci en ocupació digne o en la protecció de l’habitatge contra les hipoteques bancàries. D’altra banda, l’aposta per una ciutat inclusiva i solidària només és possible amb un nou sistema de finançament local –inajornable- que incrementi substancialment els recursos dels Ajuntaments. Aquests propers dies i setmanes, des d’ICV-EUiA a Barcelona no només seguirem treballant per desplegar les prioritats socials de la nostra acció de govern, sinó que vincularem amb molta força aquesta aposta al suport als treballadors i les treballadores, a la Vaga General; i a l’exigència d’un nou model fiscal i financer on els rics paguin més i els Ajuntaments poguem aprofundir les polítiques de cohesió i convivència als barris, veritable pedra angular d’una nova quotidianitat on tots els projectes de vida siguin possibles en igualtat.