“When I give food to the poor, they call me a Saint. When I ask why the poor have no food, they call me a Communist”. Aquesta frase és del bisbe de Recife i referent de la teologia de l’alliberament Hélder Câmara (1909-1999). La podriem traduir així: “quan dono aliments als pobres, em diuen Sant; quan pregunto perquè els pobres pateixen fam, em diuen Comunista”. Exacte. Els sectors benestants i la dreta política encobreixen amb la caritat i l’assistencialisme la seva complicitat amb les causes de la fam; les polítiques solidàries i d’esquerres s’orienten a superar tant les causes com les expressions de la pobresa, a superar el capitalisme. M’agrada molt més el bisbe comunista que el bisbe sant.

La cobertura pública, per part de serveis de proximitat, de necessitats alimentàries bàsiques és un compromís assumit per Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. Ja el 2005, quan vam aprovar el Pla Municipal per la Inclusió Social, establíem com a objectiu “la millora del servei de menjadors socials, assegurant la vinculació d’aquests a la xarxa d’atenció primària, i garantint el nombre i la qualitat dels àpats diaris necessaris”. El 2009, quan la crisi –provocada per banquers i especuladors- desfermava els seus impactes sobre les persones socialment vulnerables, vam aprovar el Pla d’Acció contra la Pobresa, que situava com a acció prioritària l’articulació d’un sistema integral de cobertura de necessitats alimentàries (SICNA).

Avui tenim el SICNA en ple procés de desplegament i enfortiment, i com a referent d’una política activa d’inclusió orientada a transformar les condicions de vida de les persones en risc d’exclusió. El sistema integral incorpora 5 camps d’acció:

• la xarxa de menjadors socials municipals i concertats. Present de forma equilibrada en el conjunt de la ciutat i connectada als serveis socials bàsics: el 2007 distribuia 264.000 àpats/any, el 2009 va arribar als 378.000, un 43% més, per sobre de 1.000 menjars diaris.

• la xarxa de captació i distribució d’excedents alimentaris. Articula el Banc dels Aliments, els centres de serveis socials de l’Ajuntament i 60 entitats de la ciutat. Funciona per mitjà de protocols que deriven les persones ateses als centres, cap a les entitats de l’entorn, que reben aliments procedents del Banc. Unes 40.000 persones han estat ateses en algun moment al llarg del 2009.

• el suport econòmic d’inclusió. Ajut assignat pels serveis socials bàsics a aquelles persones i famílies en situació de pobresa relativa i amb dificultats de cobertura de despeses bàsiques d’alimentació, habitatge o salut. Al llarg del 2010, el pressupost d’aquest programa d’ajuts econòmics s’ha incrementat d’un 60%, situant-se a l’entorn del 2,5 milions d’euros.

• el programa d’Àpats a Domicili. Forma part de la cartera del Servei d’Atenció Domiciliària, adreçat a persones amb necessitats de suports a l’autonomia, però que desitgen i poden romandre al seu domicili. El 2009 se’n van repartir 6.400 àpats al mes, enguany arribem als 10.000.

• el programa d’Àpats en Companyia. Menjadors socials en el marc de Casals Municipals de Gent Gran, que cobreixen les necessitats alimentàries i relacionals de persones grans d’ingressos baixos i en risc d’aïllament social. N’acabem d’obrir 7 nous menjadors, i arribem ja als 10 districtes en 20 casals, oferint a la ratlla dels 700 àpats diaris.

Aquests cinc programes o serveis garanteixen avui una xarxa personalitzada, digna, de proximitat i de qualitat, que atén les necessitats alimentàries bàsiques de les persones en risc d’exclusió a Barcelona. No és una xarxa assistencial i pal.liativa. Està vertebrada per una filosofia de canvi social, assentada en valors i pràctiques preventives, comunitàries i d’activació de capacitats personals (empoderament) per tal de fer de cada persona un subjecte protagonista del seu propi procés d’inclusió. El servei públic municipal, en les seves diferents modalitats, opera com a columna vertebral de la xarxa, però s’estableixen aliances i complicitats amb el teixit d’entitats d’acció social que treballen en la amteixa direcció. Queda molta feina per fer, els propers mesos seguirem estenent i enfortint tots els dispositius d’alimentació social, per tal d’avançar cap a una Barcelona més humana i solidària.

Des de Barcelona, a més, ens impliquem en la lluita global contra la fam. Redoblem els recursos dels projectes municipals de cooperació al desenvolupament, i liderem la Comissió d’Inclusió Social de CGLU, l’organització mundial de municipis. Segons la FAO, 925 milions de persones seran víctimes de la desnutrició al món al llarg del 2010, un de cada set habitants del planeta, la majoria infants: cada sis segons mor un nen o una nena per problemes lligats a la fam. Per combatre aquesta realitat calen 35.000 milions d’euros l’any, aproximadament els mateixos que els països occidentals han destinat a salvar la banca privada: per això hi ha hagut diners, per eradicar la fam al món, no. Així de cruel i inhumà és el rostre del capitalisme financer.

A Barcelona, des que el 2005 vam aprovar el Pla Municipal per a la Inclusió Social, hem incrementat un 73% els recursos destinats a polítiques actives d'inclusió; avui, més de 150.000 persones socialment vulnerables es troben incorporades en diferents tipus d'itineraris d'inclusió, vertebrats pels serveis municipals d'acció social. I ho hem fet colze a colze amb les entitats socials de la ciutat: l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva agrupa més de 400 organitzacions socials i les 6 Xarxes d'Acció en marxa aglutinen 191 entitats. Des d'Acció Social i Ciutadania impulsem o donem suport a 55 plans i projectes comunitaris i a 39 Programes i Xarxes d'intercanvi i solidaritat. És l'expressió del nostre compromís per una Barcelona inclusiva i solidària, amb igualtat i autonomia per viure, i amb diferències i fraternitat per conviure. La crisi té conseqüències socials greus i l'impacte en forma d'agreujament de la vulnerabilitat econòmica de les persones i les famílies es fa notar a la majoria de barris de la ciutat. En el marc de les polítiques d'inclusió, des de l'octubre del 2008, hem treballat amb les entitats en l'elaboració d'un Programa d'acció contra la Pobresa (PACP). Aquesta setmana, el PACP serà presentat i debatut al Plenari Municipal, on espero que obtingui el més ampli suport polític possible.

El PACP parteix d'una constatació: entre el 2000 i el 2006 la pobresa ha crescut a Barcelona, com ho ha fet també a Catalunya i el conjunt de l'estat. En una fase de creixement, les desigualtats s'han eixamplat i més persones han quedat per sota del llindar de pobresa relativa. Les polítiques fiscals neoliberals, la desregulació laboral (precarietat i salaris baixos) i la insuficiència dels mecanismes públics de garantia de rendes (amb PNCs i PIRMIs de quanties indignes) expliquen que el creixement no s'hagi traduït en redistribució. Des de l'Ajuntament no tenim capacitats ni competències per revertir tot això, però sí per fer un pas endavant i intensificar el nostre compromís amb els més vulnerables, per mitjà de polítiques públiques més fortes orientades a prevenir i atendre situacions de pobresa.

El PACP s'estructura en 5 línies estratègiques, 20 objectius operatius i 55 accions, de les quals 29 són noves i 10 configuren un "decàleg d'accions prioritàries":

1. Sistema integral de cobertura de necessitats alimentàries
(inclou programa d’alimentació social de persones grans vulnerables).
2. Suport econòmic d’inclusió i serveis d’urgència social.
3. Sistema de suport social i formatiu a les persones en situació d’atur
4. Programa d’inclusió laboral de persones en situació de pobresa i exclusió.
5. Estratègies d’inclusió residencial:
- Habitatges d’emergència social i noves modalitats d’habitatge dotacional
- Xarxa única d’habitatges d’inclusió.
6. Ajuts i beques a famílies vulnerables per activitats socioeducatives.
7. Desplegament del programa municipal de Centres Oberts d’Infància.
8. Centre d’atenció integral a persones drogodependents en situació d’exclusió.
9. Increment d’equipaments i places d’atenció a persones sense sostre.
10.Ampliació fins a 10 Xarxes d’Acció en el marc de l’Acord Ciutadà
(inclou l’increment del nombre i dotació dels convenis d'inclusió amb entitats)

Enguany, hi destinarem a aquestes 10 prioritats més de 52,2 milions d'euros, el que implica una injecció de 15,2 milions d'euros més respecte dels 38 milions de l'any passat, és a dir, un 39,9% d'increment. Entre 2009 i 2011 destinarem més de 110 milions de despesa i 36,7 milions d'inversió. En moments difícils traduïm els valors de solidaritat en fets, i apostem per l'acció contra la pobresa. Enfront de la crisi de dretes, solucions d'esquerres que posen les persones més humils i els seus contextos vitals de vida quotidiana al bell mig dels nostres compromisos d'acció.