A punt de començar l’agost: temps de vacances o bé d’activitat diferent i més tranquila. Després d’un juliol enfeinat -o bé de colònies, esports i sortides- aquest mes serà de calma i retrobament familiar a Port de la Selva, amb els amics de sempre i els paisatges de sempre. Faré també una escapada ràpida a Brasília, a participar en un seminari sobre Inclusió Social i Ciutadania, on explicaré el que hem fet a Barcelona, i podré conèixer millor les polítiques d’acció contra la pobresa i en especial el programa Fome Zero del govern d’aquell país. Espero també posar-me al dia d’algunes lectures que han quedat pendents: des de l’antologia poètica de Javier Egea, fins a “El nuevo espacio público” d’Innerarity, “El temps no espera” de Bauman, o "Les veus de les places" (publicació col.lectiva d'Icària), passant per algun llibre de divulgació astrofísica (tema que m’enganxa i amb el que disfruto molt).

El curs que acabem ha estat mogut com feia temps que no passava. A Barcelona, ICV-EUiA hem tingut un bon resultat electoral, però no hem pogut impedir la constitució d’un govern municipal de dretes. El nostre creixement ens dóna molta força per plantar cara a CiU, i per articular un pol sociopolític de rebel.lia i creativitat. A Catalunya i a l’estat, els governs de CiU i del PSOE s’han instal.lat en la democràcia autoritària i no han parat de fer polítiques de cara als mercats i d’esquenes a la ciutadania. Però la ciutadania s’ha activat amb força: des de la vaga general del 29 de setembre, fins a l’esclat de les places a partir del 15-M. Una dinàmica de lluita contra les retallades i per la nova política: un crit ben clar a l’establishment polític, “no ens representeu”; una actitud moral de resistència i pràctiques alternatives contra la immoralitat del capitalisme i dels seus actors. Sí, un sistema econòmic i unes polítiques de dretes que socialitzen el dolor, mentre les grans empreses i els seus directius segueixen tenint beneficis i sous d’escàndol. Una globalització i unes polítiques neoliberals que fan que 926 milions de persones pateixin avui fam al món, quan la producció d’aliments és clarament excedentària. Tot això no té sentit, és inhumà. I ens convoca a seguir treballant per canviar les coses. Lluny del pessimisme, canviar la vida és possible i necessari.

Dues fotos de final de curs: Camps ha de plegar de president de la Generalitat Valenciana i afrontar un judici per corrupció. Enhorabona a tothom qui li ha plantat cara. I en especial a la Mònica Oltra i la gent de Compromís. Josep Lluís Nuñez ha estat condemnat a 6 anys de presó: ara sabem que a banda de les seves pràctiques de depredació urbana n’hi havia altres de delinqüència fiscal. Enhorabona al moviment veïnal que li va plantar cara en tants moments crítics.

Agost és també temps d’acumular energies per afrontar els reptes de la tardor, que seran molts i intensos: la construcció d’esperances i alternatives a Barcelona, de la ma de la gent, barri a barri; el nou cicle de mobilitzacions socials i la recerca constant de la nova política emancipatòria; les eleccions generals i, amb elles, el repte d’ICV-EUiA, de les esquerres ecologistes i nacionalistes d'arreu, i d’Equo d’esdevenir referents atractius de les lluites i els somnis de moltíssima gent. Als carrers i a les urnes: no ens faltaran motius per engrescar-nos i treballar a fons amb il.lusions renovades. Bon estiu.

Aquest dijous comencem a l’Espai 210, a la Sagrada Família, un conjunt de Trobades amb la gent dels barris, que farem per tots els districtes, i que d’alguna manera prenen el relleu als Diàlegs amb Barcelona, que hem anat fent des de principis de l’any passat. Seran Trobades emmarcades ja en el procés que ens portarà al 22 de maig, a les eleccions municipals, on ICV-EUiA serà el referent polític de l’esquerra, de la majoria social progressista de Barcelona que es rebel.la contra les retallades, disposada a seguir donant la batalla de les idees i els valors per una ciutat més humana i habitable.

És fonamental estar molt a prop de les persones, dels barris. Viure la ciutat, els problemes i les expectatives des del mateix prisma de quotidianitat que la majoria de la gent de Barcelona. Només des de l’intercanvi i el diàleg permanent amb els veïns i les veïnes és possible reconnectar la política i la vida; la política municipal i el benestar quotidià. Barcelona com a projecte col.lectiu on tots els projectes de vida siguin possibles. Ja sabem que quan CiU arriba al govern pren decisions que reforcen privilegis i retallen drets. La dreta situa la política al servei d’una minoria. Ja sabem que el PSOE ha posat les exigències de l’economia especulativa per davant dels drets de les persones. I ens diuen que no hi ha alternativa. Tot plegat pot provocar en moltes persones por i resignació. Però nosaltres sabem que hi ha alternatives. Que és possible transformar la resignació en indignació cívica, i la indignació en compromís de futur, en esperança. A Barcelona ICV-EUiA, barri a barri, ha d’esdevenir portadora i expressió d’aquesta esperança. De la voluntat d’agafar el futur en les nostres en mans i escriure’l a partir de les necessitats i els drets de la majoria.

Barcelona ens necessita amb força i confiança, a la gent d’ICV i d’EUiA. Convençuts de poder explicar i compartir amb tothom una trajectòria de compromís i coherència amb la Barcelona inclusiva, ecològica i quotidiana. Hem lluitat i hem fet moltes coses, a peu de carrer i des del govern, sense renunciar mai als nostres valors. I ara toca mirar al futur. Explicar i compartir que encara hi ha molt per lluitar, molt per fer. Que Barcelona ha d’obrir una nova etapa plena de reptes i de dilemes. En aquesta nova etapa ens hi juguem molt, no ens pot guanyar la indiferència. Els més poderosos no són mai indiferents davant d’un procés electoral. La gent dels barris tampoc no ha de ser-ho: la política l’hem de fer des dels valors i la quotidianitat de la majoria, sinó ens la faran els de sempre. Sí, perquè CiU són els de sempre, els de la vella política, que avui pren forma de tisorades, d’insensibilitat social. I el PSC és massa vulnerable a les pressions d’aquesta dreta.

Sumen energies positives i esforços aquestes properes setmanes. Estiguem al costat de la gent, dels barris. És cabdal. Anirem desgranant alternatives en molts temes. Anirem dibuixant els elements d’un projecte de ciutat il.lusionant: amb polítiques socials fortes, amb una nova economia verda i ocupació de qualitat, amb un urbanisme ecològic i al servei de les persones, amb convivència intercultural. Una ciutat autèntica, que els veïns i les veïnes han de sentir seva, capital d’una nació que ha de decidir lliurement el seu futur, i solidària amb totes les lluites per un planeta just i habitable, referent de pau i drets humans. Tot això ho haurem d’anar concretant en clau de propostes. Però sobretot, fem-ho generant complicitats. Que se’ns vegi com a referents d’una manera senzilla, oberta i dialogant de fer política. Mirant als ulls de la gent. Fent nostres els problemes i les aspiracions dels barris. Tindrem aquests dies moltes oportunitats de fer-ho. Jo em comprometo a posar-hi molt d’esforç i il.lusió. A ser a peu de carrer, a seguir parlant molt amb tothom. Des de la suma d’aportacions personals -totes necessàries, totes imprescindibles- enfortirem la nostra proposta col.lectiva, la proposta d’ICV-EUiA per una Barcelona de barris millors on la gent pugui viure i ser feliç.