(Us deixo una síntesi de la intervenció que he fet a la 10a Assemblea Nacional d'ICV, en nom de la delegació de Barcelona)

Venim d’una trajectòria complexa, potser sense precedents des del naixement d’Iniciativa. Un període contradictori: socialment duríssim però carregat de reptes col.lectius apassionants. En qualsevol cas, un camí recorregut que el sentim nostre. Com a persones actives i compromeses, des dels barris Barcelona, amb el col.lectiu humà d’Iniciativa i amb l’espai de valors que ens defineix com a projecte polític. Ens agrada formar part d’aquest col.lectiu i d’aquest projecte; haver aportat, des de Barcelona, un gra de sorra per travessar amb lluita i esperança els temps difícils que ens ha tocat viure. Amb orgull i humilitat, fem nostra la trajectòria. I us vull expressar ja d’entrada les nostres ganes de seguir avançant: aportant idees i energies, al costat de totes i tots vosaltres les dones i els homes d’Iniciativa, immersos en els neguits i les aspiracions de les classes populars, sempre a peu de carrer.

Compartim la diagnosi sobre el període que va de la 9a a la 10a Assemblea: anys de crisi, temps de canvi d’època, moments durs en el terreny social, nacional i democràtic. Un període de precarització de les vides de molta gent, de desposessió de drets de ciutadania, de maltractaments a la democràcia. Uns anys de governs i de polítiques a Europa, a l’Estat i ara també a Catalunya al servei del saqueig neoliberal: el PSOE les va posar en marxa, el PP i CiU les han aprofundit, i de quina manera. Però una època també on moltíssima gent no ha volgut saber res amb la indiferència i la resignació i ha fet un pas endavant per militar en les files del compromís i l’optimisme: és el millor, de llarg, que ens ha passat.

I sí, ens ha tocat fer política en aquest context. I l’hem feta: com a força de lluita i de govern; des del carrer i des de les institucions. Amb encerts i amb errors, segur. Com passa en qualsevol altre dimensió de la vida. Però intentant sempre ser fidels als idelas d’emancipació humana.

Probablement, una de les apostes més assumides per totes i tots nosaltres en l’últim període: ha estat l’enfortiment de l’activisme com a element central de la nostra política. A partir d’una idea-clau: la transformació passa inel.ludiblement per la presència en els espais d’articulació del conflicte, també en els espais de construcció social d’alternativitat. Iniciativa ha estat part activa de la indignació. El 15M ens va interpel.lar amb intensitat, des d’un repertori de formes de fer emergents i plenes de futur; amb el sindicalisme de classe hem intensificat complicitats que vénen de lluny; hem estat presents en les grans manifestacions pel dret a decidir; ens hem compromès, sense cap mena de dubte, amb les accions de la PAH. I hem apostat per la confluència de cultures de lluita preexistents i noves, però amb valors i propostes compartides. Ens ho podem dir: no hem fallat. Hem estat al costat de la gent que lluita i això ens dóna sentit com a projecte de futur.  

I com a força política sabem que la mobilització social s’ha de combinar amb l’activisme institucional. I això passa lliurar batalles electorals. I també ho hem fet. Les municipals del 2011 marquen un punt d’inflexió que ens porta a la franja més alta de la història d’Iniciativa en les últimes eleccions generals i al Parlament. Hem crescut a tot arreu i això és bo, però hem crescut més als barris de classes populars, i això és encara més bo. Barris que s’han transformat i han guanyat dignitat a partir de moltes polítiques impulsades per Iniciativa en el món local. On avui molta gent ho està passant molt malament, però no deixa de plantar cara, ni de construir comunitat: com a Nou Barris, a Poblenou, a Sants, a la Barceloneta, a Bon Pastor. I nosaltres amb ells.   

Tenim bases sòlides però tenim, sobretot, reptes de futur immediat. El repte de canviar-ho tot i de fer-ho amb molta gent. D’aquesta Assemblea ha de sortir una Iniciativa més forta al servei d’un procés constituent: un procés que derroti la injustícia i la vella política, que construeixi el dret a decidir i l’estat propi; que vagi trenant les lògiques de l’emancipació social, l’alliberament nacional i l’ideal democràtic. I d’aquesta Assemblea Nacional ha de sortir també una Iniciativa sense por, al servei d’una nova aliança social i política: per canviar-ho tot des de les dinàmiques de lluita, però també des de la necessària articulació política d’aquestes.

Estem convençudes que Barcelona pot ser punta de llança del procés constituent. El govern municipal de CiU és l’expressió local del règim que s’acaba, d’aquesta crisi-estafa. I no ens representa. No representa la Barcelona de la gent que pateix, la dels barris que lluiten i cooperen. Són el govern de l’1%. I nosaltres volem construir políticament la ciutat del 99%. Perquè a Barcelona, sí que es pot. I si es pot a Barcelona es podrà a Catalunya. El triomf de la Barcelona del bé comú serà una bandera en el procés cap a la nova Catalunya. La gent d’Iniciativa de Barcelona ens comprometem a treballar-hi de valent per fer-ho possible.

A una ciutat germana, a Lisboa, ha tornat a sonar amb força aquests dies el Grândola Vila Morena, la cançó popular de la revolució dels clavells. Diuen allà “que se lixe a troika”, (que es foti la troika); i diu la cançó “o povo e quem mais ordena”. Però també diu “a cada cantonada, un amic/ a cada rostre, igualtat/ Grândola vila morena/ terra de fraternitat”. Amistat, igualtat i fraternitat. Perquè l’esperança sigui majoritària carrer a carrer, a cada barri. A Barcelona ens hi posem, amb més força que mai; juntes per canviar-ho tot.  

Els dies 3 i 4 de juliol vam fer l’Assemblea d’Iniciativa de Barcelona. L’Assemblea és un espai molt rellevant de debat, elaboració i presa de decisions polítiques; el més rellevant, sens dubte, en clau interna de l’organització. Va anar molt bé. D’una banda, totes i tots els participants van poder votar directament la Comissió Executiva i el Secretariat de Barcelona, és a dir, els espais de direcció política que han de garantir l’impuls del dia a dia d’ICV. La composició és innovadora i plural, formada per persones vinculades als territoris i altres amb responsabilitats institucionals, algunes que continuen i altres que s’incorporen per primer cop. Això, a més, venia precedit per l’elecció del Quim Mestre com a president d’ICV a Barcelona en un procés de primàries. Felicitats a totes i tots i a treballar amb energia aquesta nova etapa !.

Però, per mi, el més important de l’Assemblea va ser constatar que el col.lectiu d’homes i dones que formem ICV a Barcelona estem en plena forma per aprofundir la nostra feina per una ciutat sostenible i solidària. Som dipositaris i hereus d’una llarga trajectòria d’esforços per la transformació social i ecològica de Barcelona. Sabem posar en valor el que estem fent avui. No ens falten idees ni projectes, som gent creativa. I tenim moltes il.lusions projectades cap a tot el que hem de fer aquests propers anys: plena implicació en el camí cap a una Barcelona humana i habitable, on siguin possibles tots els projectes de vida. Des de la lluita i des del govern; amb un peu al carrer i l’altre a les institucions. Des de l’incomformisme i des de la confiança en les nostres capacitats per seguir liderant la construcció social i ecològica dels nostres barris.

No pretenc ara, ni de bon tros, fer cap mena de crònica sobre l’Assemblea. Només vull resaltar que tant el Document d’Estratègia Política com les Resolucions aprovades ens marquen uns horitzons engrescadors. El Document ens emplaça a fer una Iniciativa més mobilitzada, més arrelada socialment i més gran. Sí, necessitem una ICV que faci de veritable agent de transformació, i que impulsi processos de diàleg i interacció amb la gent creativa i rebel de Barcelona. Les Resolucions tenen forts components ecologistes i d’esquerres: des de la unió dels tramvies per la Diagonal a la crida dels i les joves a reinventar el carrer; passant pel corredor verd a La Sagrera, l’aposta per l’autonomia personal de les persones amb diversitat funcional o la defensa de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

Però, sens dubte, el millor de l’Assemblea va ser tornar a comprovar que el millor del nostre projecte són les persones que l’encarnen, que el doten de rostres, capacitats, estils i actituds. Les persones implicades a aportar granets de sorra, mirades i esforços per anar construint la nova política emancipatòria des de la proximitat. Per fer d’ICV el referent de la Barcelona rebel i creativa, de la quotidianitat transformadora, de l’ecologisme polític i dels drets socials, de la radicalitat democràtica. Volem una Iniciativa forta, que creixi socialment i electoralment, perque la ciutat tingui xarxes més denses de transformació, i perque el govern municipal dibuixi camins i horitzons amb una forta petjada d’esquerra verda. M’hi sento del tot compromés amb aquest col.lectiu de persones i amb aquest projecte. I tinc molta confiança. Espero saber recollir i catalitzar les energies que s’expressen cada dia i seguir treballant amb molta força al costat de tothom.