Ana M, Bruno, Carmen, Elke, Francisco, Ian, Jared, Julian, Luca, Pau, Pepita, Silvina, Xavi... famílies, amics... els hi devem, record, respecte i amor per sempre.
I des del dolor de les seves absències, la voluntat tenaç de seguir construint vida. Cal respondre a l'odi "alimentant l'esperança" (Míriam Hatibi), una esperança que es forja dia a dia, des de fa molt temps, amb relacions de convivència quotidiana i valors d'obertura i llibertat ... "Em quedo amb les abraçades" diu Míriam Hatibi al final del seu article (enllaç diari Ara). Abraçades com la de Sílvia i Javier (els pares del Xavi) amb Driss Salym, l'imam de Rubí, un gest que expressa com cap altre la determinació de superar el terror des de la humanitat (enllaç TV3). I el gest col.lectiu que millor reflecteix el sentit de la manifestació de dissabte: el silenci evocador de memòria de les víctimes i d'aposta per la pau -enfront de totes les guerres i del tràfic criminal d'armes- mentre s'escoltava "el cant dels ocells".
Paraules, imatges i música que simbolitzen uns dies que ens han colpejat fort. I que simbolitzen també la resposta d'unes ciutats de gent senzilla i valenta disposada a respectar-se, cuidar-se i viure en comú, #sensepor.
a la part superior de cada escrit