Fa uns mesos, al fil d’una anada a Londres, feia una entrada al Bloc comentant el disc London Calling de The Clash, probablement una de les millors col.leccions de cançons de tots els temps. Trenta anys després de l’aparició de l’àlbum, i força anys després de la desaparició de la mítica banda, els sons de London Calling tornaran a sentir-se aquesta setmana a Barcelona, en directe.

Vénen de la mà de Chuck Prophet i i el seu grup (incloent-hi Chris von Sneidern, el cantautor de San Francisco), que estan fent una gira per una dotzena de ciutats de l’estat espanyol interpretant en exclusiva aquelles cançons. Serà un plaer tornar a escoltar-les en viu. Chuck Prophet no va tocar amb The Clash; als anys vuitanta era el guitarrista i compositor dels Green on Red, un bon grup californià. Recentment, Prophet ha tornat amb un magnífic treball, on destaca la cançó “Let freedom ring” (que dóna nom al disc). Us la deixo al calaix de música del bloc.

Una bona cançó per començar el 2011, perquè s’incorpori a la banda sonora d’un any on haurem de donar veu col.lectiva als anhels de llibertat de molta gent: la llibertat entesa com la capacitat d’escriure lliurement el futur, com la superació democràtica de les imposicions dels mercats. Sí, let freedom ring, i que la gent agafi la llibertat amb les mans per construir un futur més just i sostenible a les nostres ciutats.

Gairebé passades les festes, i esperant la nit màgica de Reis, toca la represa de l’activitat ordinària. 2011 serà un any intens i apassionant. La crisi seguirà causant impactes socials molt durs. Les polítiques de retallada de drets i serveis, impulsades pel govern de l’estat, i les que ja de forma molt preocupant ens anuncien els consellers del nou govern de la Generalitat, no faran més que eixamplar desigualtats i injustícies. Retallades salarials, congelació de pensions, reforma laboral precaritzadora, supressió de prestacions socials... sacrificis sobre els col.lectius més febles; en un any en el que els beneficis de les grans corporacions de l’IBEX 35 han crescut un 19%, arribant als 50.000 milions€, i en el que les retribucions dels seus alts directius han augmentat un 16% situant-se en una mitjana de 699.000€. El president Mas ens diu que les retallades seran fortes, el conseller Mas-Colell apunta a la despesa sanitària... i simultàniament ens confirma que transferirà 600 milions€ de diner públic als més rics, via supressió de l’impost de successions. Tot plegat requerirà molta lluita, resistència i alternatives.

Sí, perquè les alternatives són possibles. A Barcelona, hem aprovat i desplegarem un pressupost per al 2011 amb forts increments de la despesa social (12%) i ocupacional (19%). Un pressupost que és el contrapunt polític a la lògica de les retallades i que serà un factor clau de lluita contra la crisi i inclusió social. Un pressupost que culmina un cicle de 4 anys en el que la despesa social i ambiental a Barcelona ha crescut un 49,6% (de 585 a 877 milions €), multiplicant per 2,5 l’augment de la despesa municipal global. ICV-EUiA, al govern de la ciutat, com a motor i garantia d’un ajuntament que aposta per una sortida socialment justa i ambientalment sostenible a la crisi.

Tindrem l’oportunitat de parlar molt de política i de política municipal al llarg dels propers mesos. Haurem de fer un esforç final intens i ple d’il.lusió per afrontar les eleccions del 22 de maig. Unes eleccions on ICV-EUiA serem el referent polític de la majoria social progressista de la ciutat que vol una Barcelona diferent i millor, més humana i habitable. Fidels a les necessitats i les aspiracions de justícia i de futur de la gent senzilla, dels barris. Al llarg dels propers mesos, la nostra trajectòria de compromís  i coherència l’anirem expressant en forma de  lluites, propostes i somnis; d’una manera innovadora i creativa de vincular la política municipal amb la vida quotidiana de la gent: escoltant i dialogant molt, empatitzant amb les dificultats i les esperances de la majoria. Ho farem carregats de confiança, en el marc d’un espai pòlític sòlid, que no ha de resoldre cap crisi de projecte ni de lideratge, i convençuts que podem tenir un molt bon resultat electoral, per seguir a peu de carrer impulsant la transformació social i ecològica de Barcelona, una ciutat de barris millors on la gent sigui més feliç.    

Avui, però, volia acabar aquest primer escrit de l’any al Bloc amb un petit record i homenatge. Eren les 8 del matí del 5 de gener del 1960, l’anarquista Quico Sabaté, el guerriller més emblemàtic de la resistència antifranquista armada, era assassinat al carrer Sta.Tecla de Sant Celoni (Vallès Oriental). Avui fa exactament 51 anys. Quico Sabaté va ser membre de la CNT des de molt jove, va combatre al front d’Aragó i a la columna Durruti, i perduda la guerra va jurar no rendir-se mai davant Franco. I no s’hi va rendir. El 4 de gener de 1960, va poder escapar d’un setge de la guàrdia civil al Mas Clarà, al Pla de l’Estany, on van caure tots els seus companys. En la seva fugida va arribar a Sant Celoni buscant un metge que l’atengués de les ferides. Allà, però, es va creuar amb un membre del somatent, secretari local de Falange, que el va assassinar. Quico Sabaté va ser enterrat fora del cementiri perquè el bisbat de Barcelona no va autoritzar la seva sepultura: el resistent no va tenir dret ni a descansar en pau. L’any passat, en el 50è aniversari, la seva filla Alba i el seu amic Salvador –que el va ajudar a l’exili- expressaven amb llàgrimes als ulls l’emoció i el reconeixement cap a un procés encara incipient de recuperació de la memòria. Avui a Sant Celoni la tomba de Quico Sabaté té flors. Flors que expressen record i afecte. I també testimoni de futur. De compromís per seguir treballant, arreu, per ciutats amb barris millors on la gent sigui més feliç.

 

Aquesta setmana comencem les trobades amb les Agrupacions d’ICV de tots els Districtes de Barcelona per tal de debatre i compartir els elements de proposta política que ens han de portar a les eleccions municipals del 2011. També per posar en comú neguits i esperances. Per aplegar il.lusions i forces que facin d’ICV-EUiA un referent de futur, més fort que mai, per a totes les persones que volem una Barcelona humana i habitable. He presentat la meva candidatura per encapçalar la llista de la coalició. Ara toca fer un bon procés de primàries, participatiu i engrescador. Assumeixo el repte. Ho faig des de la meva experiència, amb respecte i responsabilitat. Amb molta il.lusió, i amb voluntat de compartir processos i objectius de forma col.lectiva.

Ho faig des del bagatge de 7 anys de treball com a regidor d’ICV-EUiA a Barcelona. Anys d’esforços en comú per una ciutat més inclusiva i solidària. Impulsant polítiques per la igualtat, el respecte a les diferències, la convivència i l’autonomia personal. Des del treball de base, la participació i la radicalitat democràtica. Ho faig amb molt de respecte per les persones que m’han precedit, i per tota una trajectòria col.lectiva de lluita al servei d’una Barcelona humana i habitable. Sento la responsabilitat d’assumir un llegat extraordinari, i de contribuir a projectar-lo a un futur que volem diferent i millor.

Ho faig amb il.lusió, amb l’energia que neix del convenciment que ICV és una aposta política del tot necessària, posada al servei de la gent senzilla i dels barris de Barcelona, per construir una nova quotidianitat, on tots els projectes de vida siguin possibles en condicions reals d’igualtat. Cal molt inconformisme i molta creativitat. I m’agradaria que el repte fos viscut de forma col.lectiva. Que dialoguem i ens escoltem. Que siguem capaços de valorar els compromisos, aportacions i mirades dels altres. Consciències personals per teixir ètiques col.lectives i revolucions quotidianes.

Els reptes de la Barcelona del 2011 són prou diferents als de fa tan sols quatre anys. La ciutat ha tancat una dècada de grans canvis en el seu teixit humà i ara estem vivint els impactes socials d’una crisi rabiosament injusta. En aquest context, la nostra proposta política guanya força i potencial de futur. La nova Barcelona ha d’emergir amb les lluites per superar la crisi des de valors d’equitat i solidaritat; des de l’ecologisme de la quotidianitat i del compromís ètic amb el futur del clima i del planeta. Aquests propers anys haurem de redoblar el nostre compromís per teixir una ciutat de convivència intercultural, per defensar aferrissadament l’educació pública i la cultura com a eines d’emancipació personal i col.lectiva, per fer possible un nou urbanisme ecològic i al servei de les persones. Per superar la vella política.

Ho podem aconseguir. Però caldrà més Iniciativa. Presento la meva candidatura amb la voluntat d’aportar el meu esforç per contribuir a fer-ho possible. Els suports i l’escalf de moltes companyes i companys que he rebut al llarg d’aquest temps m’encoratgen a fer aquest pas. El faig amb molta confiança, sabent que el col.lectiu de dones i homes que conformem ICV a Barcelona és la millor garantia per assolir els reptes ambiciosos i radicals que tenim per davant. Serà apassionant i ens anirà molt bé, n’estic segur ! Moltes gràcies i som-hi.