Un nou model turístic amb responsabilitat social i ambiental

Avui he participat en un esmorzar-col.loqui convidat pel Club de Periodistes de Turisme. Un acte que s’emmarca en una sèrie de col.loquis amb els caps de llista de les forces polítiques a les eleccions municipals a Barcelona. Ha estat un intercanvi interessant amb persones molt coneixedores del tema; les seves aportacions han enriquit les reflexions que jo he plantejat. Reflexions que, molt en síntesi, ha estat les següents.

• He valorat de forma positiva l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme al llarg d’aquest mandat. Un Pla fet des de la perspectiva de ciutat i no estrictament del sector turístic, i que planteja la necessitat de repensar a fons el model turístic de Barcelona a partir d’un nou encaix en el marc d’una ciutat convivencial i sostenible. Un Pla que ICV-EUiA vam situar com a condició de l’Acord de Govern 2007-2011, i que ja en aquell moment situàvem com a punt d’inflexió cap al nou model.

• He considerat que la construcció del nou model requereix tres processos simultanis de canvi: a) d’una etapa que ha prioritzat el creixement de visitants, a un model que ha d’abandonar la perspectiva incrementalista per situar en el centre la lògica de la qualitat; b) d’un sistema institucional orientat a estratègies de promoció i protagonitzat en excés pel sector hoteler, a un model de planificació sota lideratge públic i obert a un ventall més ampli d’agents en els seus espais de governança; c) d’una etapa d’impactes no regulats del turisme sobre la ciutat, a un model de regulació pública dels efectes del turisme, és a dir, a una activitat turística socialment i ecològicament responsable, coherent amb un projecte de ciutat convivencial i sostenible.

• He proposat que la construcció d’aquest nou encaix entre ciutat i turisme no posi en risc ni vulneri la capacitat de càrrega social, ambiental i econòmica de Barcelona en relació al fenomen turístic. És a dir, els límits a partir dels quals el turisme passa a ser percebut en clau d’entrebanc per a la vida quotidiana, o bé genera problemes ambientals que xoquen amb els objectius de sostenibilitat, o bé desplaça altres activitats de l’economia urbana que doten de sentit als barris.

• He exemplificat aquest projecte de nou model turístic amb serveis de qualitat i amb valors de responsabilitat social i ambiental, en quatre propostes concretes:

- La taxa turística: imprescindible com a fita de canvi de perspectiva. Una taxa que ha de corresponsabilitzar els visitants. Orientada a la compensació dels impactes sobre els serveis i les infrastructures; a la millora ambiental i de l’espai públic; i a la millora del patrimoni i dels serveis turístics. Una taxa com a palanca de canvi entre un model a superar de beneficis concentrats i costos dispersos, cap a un altre escenari de compensació de costos i de dispersió social dels beneficis del turisme.

- El pla d’usos de Ciutat Vella. Un districte que el turisme ha situat més enllà dels seus llindars de sostenibilitat social, ambiental i econòmica, provocant una tematització turística que ha trencat equilibris urbans. D’entre el conjunt d’eines d’acció que preveu el Pla d’Usos, cal destacar el fre al creixement de places hoteleres, l’impuls a la millora qualitativa de les existents, i la redistribució d’aquestes cap a zones d’impactes menors sobre el veïnat i l’espai públic.

- Les 3D del nou model: desconcentrar, diversificar i desestacionalitzar. Tenim un turisme vinculat en excés a uns territoris (Ciutat Vella, Eixample), a certes icones tradicionals (Rambla, Sagrada Família, Parc Güell) i a determinats esdeveniments o períodes. Calen noves dimensions geogràfiques i simbòliques, nous productes, nous agents configuradors de l’oferta i l’atracció de nous segments de qualitat (no un turisme que deixi més diners sinó obert a rebre més valors).

- Un turisme amb ocupació de qualitat: condicions laborals dignes i processos potents i continuats de formació. A Barcelona no podem transitar cap a un nou model econòmic amb ocupació de qualitat si el turisme no és capaç de superar la precarietat laboral. La qualitat de l’ocupació turística ha de ser un factor de cohesió social i de millora competitiva del sector. Per tal de fer-la possible cal una sòlida aliança entre l’Ajuntament –polítiques actives-, les Universitats –coneixement, formació i recerca- i el sector turístic –contractació digne i responsable.

En síntesi, he desgranat els eixos bàsics de la proposta turística d’ICV-EUiA: el desplegament del Pla Estratègic a partir d’un model de turisme socialment i ambientalment responsable, amb un marc potent de regulació pública, espais pluralistes de governança, i una taxa turística que corresponsabilitzi els visitants i socialitzi els beneficis generats.