Vénen temps encara més durs. La doble majoria de dretes, CiU a Catalunya i PP a l’estat, aprofundirà les polítiques de retallades i desmuntatge de drets. Avançarà l’estratègia de reescriure de forma unilateral i autoritària el pacte social que ha anat fonamentant la construcció lenta i insuficient del nostre estat de benestar. Caldrà enfortir les capacitats socials i polítiques de confrontació i generació d’alternatives. Els bons resultats electorals de les forces que més hem lluitat contra les retallades obre espais d’esperança. Hi haurà un Congrés menys bipartidista i amb més presència de les esquerres alternatives. En el conjunt de l’estat és rellevant el creixement de la CHA, que recupera l’escó amb Chesús Yuste, i el d’Izquierda Unida, amb un gran resultat de Gaspar Llamazares a Asturies i la bona notícia de l’escó d’Alberto Garzón a Màlaga. A Euskalherria, la irrupció d’Amaiur és espectacular i impulsa l’obertura del nou temps polític basc (m’alegra també que Uxue Barkos revalidi l’escó per Geroa Bai). El BNG consolida el seu espai com a expressió del nacionalisme d’esquerres a Galícia. Pel que fa als Països Catalans, l’entrada de Compromís al Congrés, el bon resultat de la coalició PSM-IniciativaVerds a les Illes, i el fort creixement d’ICV-EUiA, situen l’àmbit de l’esquerra ecologista i nacionalista -arrelada a cada realitat territorial i articulada de forma horitzontal i flexible- com a referent d’alternativitat per a milers de ciutadans i ciutadanes.

 

A Barcelona, el resultat d’ICV-EUiA suposa trencar el nostre sostre electoral: és el millor resultat històric de la coalició en unes generals. Amb 77.100 vots (10%), guanyem 23.000 respecte de les últimes generals i 14.000 en relació a les municipals de Maig. Creixem a tots els districtes, amb increments rellevants de vot a Sant Martí (+2.607), l’Eixample (+2.143) o Sants-Montjuïc (+1.815). Consolidem 7 dels 10 districtes amb percentatges per sobre del 10% (14,3% a Ciutat Vella; 12,4% a Gràcia). I 53 dels 73 barris amb resultats per sobre del 9%. Pel que fa a la resta de partits, les dretes avancen, però no tant com podia semblar: tant CiU com, sobretot, el PP queden lluny dels seus sostres històrics a Barcelona. D’altra banda, el PSC fa el seu pitjor resultat en unes generals (perd 160.000 vots respecte el 2008) i ERC en perd 3.000. ICV-EUiA tornem a ser l’esquerra que creix. Ja vam ser-ho a les municipals del Maig i ho hem estat ara a les generals. Barcelona va fer de punta de llança en la transició del “cicle de resistència” al “nou cicle de creixement”, i ara ha fet una aportació clau de suports al magnífic resultat d’ICV-EUiA en l’àmbit nacional.

 

Són bones notícies. Que avalen la coherència i el compromís d’ICV-EUiA en la lluita per una democràcia real, al costat de la gent; per la sobirania de la ciutadania enfront els mercats, i de Catalunya enfront l’estat. Però els temps són difícils, caldrà seguir treballant al màxim i repensant moltes coses per tal d’afrontar el repte de convertir ICV-EUiA en l’espai central de l’esquerra en el marc de la nova política. A Barcelona, els resultats de diumenge ens esperonen encara més en la feina que fem, des de les agrupacions, el teixit social, les assemblees de barri i els espais institucionals. El govern de Xavier Trias s’ha instal.lat en el pacte amb el PP per fer polítiques de dretes i per donar cobertura política a les retallades de Mas i els seus impactes sobre la gent i els barris de Barcelona. Cal més ICV-EUiA que mai, per plantar cara i per generar horitzons alternatius de futur. Ni callarem, ni fallarem a la gent.

Entrem en la recta final de la campanya electoral. El 20 de Novembre, les ciutadanes i ciutadans que han deixat enrere la resignació i s’han compromès en les lluites socials; les ciutadanes i ciutadans que se senten decebuts per un govern socialista que s’ha plegat als mercats i a les polítiques de dreta; les ciutadanes i ciutadans que encara no tenen clar si votaran però que desitgen una sortida a la crisi amb justícia social i prosperitat ecològica... totes i tots ells tenen una opció molt millor que el vot en blanc, el vot resignat o l’abstenció; tenen l’opció d’agafar la seva indignació, decepció i incerteses, sortir de casa, i convertir-ho tot plegat en un vot de rebel.lia, d’esperança, de confiança. En un vot a ICV-EUiA, perquè hi hagi molta força popular acompanyant a l’esquerra verda que creix, la del segle XXI, la que ve d’una trajectòria de compromís i coherència. La que planteja amb convicció situar els valors en el centre de la política i construir, des de la participació ciutadana, eines per un futur amb molta més democràcia, amb drets socials, sense nuclears, sense especulació, amb sobirania de les persones enfront els mercats i de Catalunya enfront el centralisme de l’estat. Aquests últims dies hem de treballar de valent per aconseguir un bon resultat el diumenge, que ens permeti seguir lluitant i generant alternatives a partir de dilluns.

A l’Ajuntament tampoc no parem. Aquesta setmana, a tota l’activitat de campanya, sumarem l’activitat institucional en el marc de les comissions de plenari. Seguirem plantant cara a la coalició de dretes que ens governa, CiU i PP, i seguirem fent propostes al servei dels barris i d’una Barcelona ecològica i solidària. D’una banda, no deixarem de plantar cara a les retallades: confrontarem la retallada de més d’un 40% en els ajuts socials al lloguer, de més d’un 50% en el suport a les accions comunitàries als barris, i d’un 25% en la transferència de la Generalitat per finançar les escoles bressol municipals, enfront de la qual el govern de Xavier Trias ha mantingut el ja habitual silenci de complicitat. D’altra banda, impulsarem alternatives: l’impuls al programa de vida independent de les persones amb discapacitat (diversitat funcional), la cessió incondicional de la caserna del Bruc a la ciutat per tal de posar fi al seu ús militar i transformar-lo en equipament i habitatge social, la pacificació de la Via Laietana amb principis d’ecomobilitat (més espai per les persones, molts menys cotxes, prioritat al transport públic i carril bici segur). I finalment la proposta d’un pla municipal d’impuls del teixit empresarial vinculat a l’economia verda i al comerç just, perquè Barcelona només sortirà de la crisi de la mà d’un model productiu social i ecològic, mai de l’economia especulativa i dels sectors que han precaritzat l’ocupació.

La força creixent que ens va donar la ciutadania a les recents eleccions municipals ens permet treballar a fons per preservar avenços, plantar cara a les involucions i crear nous horitzons d’alternativitat, al costat dels barris i el teixit social. Estic convençut que Barcelona tornarà a fer una aportació extraordinària de suports, el 20 de Novembre, a la candidatura d’ICV-EUiA. Vots perquè les veus d’esquerres, ecologistes i catalanistes se sentin amb força a Madrid. Per construir una nova política. Plena d’utopies quotidianes, com a espais tangibles de transformació social. 

La campanya de les eleccions generals està plenament en marxa i al llarg dels propers dies ens hi haurem d’implicar de valent. Amb un repte enorme: convertir les energies cíviques, els nous compromisos socials, en mobilització electoral i vots, molts vots a ICV-EUiA. Per construir una nova política, un espai públic transparent i plenament democràtic on no hi tinguin cabuda els lobbies ni els mercats.

Però la nova política també es construeix des de pràctiques quotidianes i en l’àmbit local. A Barcelona intentem fer-ho així. Al llarg del passat mandat municipal, entre d’altres iniciatives, vam impulsar els Diàlegs, espais de construcció col.lectiva d’idees i propostes per mitjà de l’escolta activa i la deliberació. Els Diàlegs es concreten en Taules compartides entre regidors/es d’ICV-EUiA i expressions plurals del teixit social de la ciutat en relació a temàtiques molt diverses. Ara hem reiniciat aquesta dinàmica. Amb el mateix objectiu: situar la política participativa en el centre de la nostra activitat.

La setmana passada vam fer un Diàleg de Treball amb actors de la xarxa vinculada a l’educació infantil de 0 a 3 anys a Barcelona: el col.lectiu de professionals de les escoles bressol, els sindicats, la federació de mares i pares, les cooperatives i els moviments de renovació pedagògica. Enfront de la voluntat que expressa el govern de Xavier Trias de situar el 0-3 en una lògica de privatització, es tracta de sumar mirades i aportacions per la defensa i la millora del nostre sistema públic d’educació infantil. Va ser un diàleg molt enriquidor. Voldria destacar tres idees clau. A) L’acord en l’aposta per enfortir un model d’escoles bressol de titularitat i gestió pública, enmarcades en el sistema educatiu, d’orientació universal i amb voluntat de ser també espais d’inclusió social i convivència quotidiana en la diversitat. B) L’acord en la necessitat de fer créixer i millorar el model: s’han de fer moltes més escoles bressol per tal de cobrir la demanda desatesa, i cal introduir també millores qualitatives amb més participació de les famílies i més obertura a la comunitat. C) L’acord en un relat. A Barcelona les Bressol són més que escoles: són una construcció cultural, protagonitzada al llarg de molts anys per moltes persones i col.lectius. Qualsevol intent polític de menystenir-les, per tant, entrarà en conflicte amb una història d’èxit, construïda des d’abaix, sentida com a pròpia per molta gent.

Compartim les tres idees. Ens comprometem a impulsar-les, de forma proactiva, creativa, i cercant la confluència de moltes perspectives en diàleg. Hem de fer tot el possible per confrontar la voluntat privatitzadora, d’escassa sensibilitat social i educativa, que expressa CiU. Ho farem. Defensarem les escoles bressol, com a dimensió d’identitat del projecte de ciutat, a les institucions i al carrer; des de l’acció institucional i des de la presència en marcs de mobilització social. Tenim bons arguments, un bon capital de coneixements, actituds i compromisos. Elements clau per donar i guanyar la batalla.

Per obrir perspectives de futur a les escoles bressol públiques, i així fer també una aportació a la democràcia participativa i a l’estat de benestar. Això que ens hi juguem el 20 de Novembre. Aturar retallades i privatitzacions, i defensar els serveis públics i els drets socials. Les escoles bressol també com a metàfora.