Després del 20-N. Temps durs, més ICV-EUiA

Vénen temps encara més durs. La doble majoria de dretes, CiU a Catalunya i PP a l’estat, aprofundirà les polítiques de retallades i desmuntatge de drets. Avançarà l’estratègia de reescriure de forma unilateral i autoritària el pacte social que ha anat fonamentant la construcció lenta i insuficient del nostre estat de benestar. Caldrà enfortir les capacitats socials i polítiques de confrontació i generació d’alternatives. Els bons resultats electorals de les forces que més hem lluitat contra les retallades obre espais d’esperança. Hi haurà un Congrés menys bipartidista i amb més presència de les esquerres alternatives. En el conjunt de l’estat és rellevant el creixement de la CHA, que recupera l’escó amb Chesús Yuste, i el d’Izquierda Unida, amb un gran resultat de Gaspar Llamazares a Asturies i la bona notícia de l’escó d’Alberto Garzón a Màlaga. A Euskalherria, la irrupció d’Amaiur és espectacular i impulsa l’obertura del nou temps polític basc (m’alegra també que Uxue Barkos revalidi l’escó per Geroa Bai). El BNG consolida el seu espai com a expressió del nacionalisme d’esquerres a Galícia. Pel que fa als Països Catalans, l’entrada de Compromís al Congrés, el bon resultat de la coalició PSM-IniciativaVerds a les Illes, i el fort creixement d’ICV-EUiA, situen l’àmbit de l’esquerra ecologista i nacionalista -arrelada a cada realitat territorial i articulada de forma horitzontal i flexible- com a referent d’alternativitat per a milers de ciutadans i ciutadanes.

 

A Barcelona, el resultat d’ICV-EUiA suposa trencar el nostre sostre electoral: és el millor resultat històric de la coalició en unes generals. Amb 77.100 vots (10%), guanyem 23.000 respecte de les últimes generals i 14.000 en relació a les municipals de Maig. Creixem a tots els districtes, amb increments rellevants de vot a Sant Martí (+2.607), l’Eixample (+2.143) o Sants-Montjuïc (+1.815). Consolidem 7 dels 10 districtes amb percentatges per sobre del 10% (14,3% a Ciutat Vella; 12,4% a Gràcia). I 53 dels 73 barris amb resultats per sobre del 9%. Pel que fa a la resta de partits, les dretes avancen, però no tant com podia semblar: tant CiU com, sobretot, el PP queden lluny dels seus sostres històrics a Barcelona. D’altra banda, el PSC fa el seu pitjor resultat en unes generals (perd 160.000 vots respecte el 2008) i ERC en perd 3.000. ICV-EUiA tornem a ser l’esquerra que creix. Ja vam ser-ho a les municipals del Maig i ho hem estat ara a les generals. Barcelona va fer de punta de llança en la transició del “cicle de resistència” al “nou cicle de creixement”, i ara ha fet una aportació clau de suports al magnífic resultat d’ICV-EUiA en l’àmbit nacional.

 

Són bones notícies. Que avalen la coherència i el compromís d’ICV-EUiA en la lluita per una democràcia real, al costat de la gent; per la sobirania de la ciutadania enfront els mercats, i de Catalunya enfront l’estat. Però els temps són difícils, caldrà seguir treballant al màxim i repensant moltes coses per tal d’afrontar el repte de convertir ICV-EUiA en l’espai central de l’esquerra en el marc de la nova política. A Barcelona, els resultats de diumenge ens esperonen encara més en la feina que fem, des de les agrupacions, el teixit social, les assemblees de barri i els espais institucionals. El govern de Xavier Trias s’ha instal.lat en el pacte amb el PP per fer polítiques de dretes i per donar cobertura política a les retallades de Mas i els seus impactes sobre la gent i els barris de Barcelona. Cal més ICV-EUiA que mai, per plantar cara i per generar horitzons alternatius de futur. Ni callarem, ni fallarem a la gent.