La realitat de Barcelona es pot observar i viure des d’angles molt diversos. A la ciutat passen cada dia milers de coses vinculades a la quotidianitat de la gent. Hi ha tres aspectes, però, que estan molt presents: la vulnerabilitat, la lluita i la creativitat. A Barcelona hi ha moltes persones que ho passen malament, en situació o risc d’exclusió social; moltes que no es resignen i es comprometen en dinàmiques col.lectives de defensa dels barris; i moltes que aposten per generar propostes innovadores de millora comunitària. Aquests tres elements –la vulnerabilitat, la lluita i la creativitat- s’expressen a més de forma interconnectada. Tres mostres d’aquest cap de setmana.
La vulnerabilitat. Al carrer Puigcerdà del Poblenou, en una nau industrial abandonada pels seus propietaris, viuen des de fa temps unes 300 persones en condicions socials molt dures. Tenen moltes dificultats però són gent lluitadora. Han anat teixint un conjunt de complicitats amb les entitats i la resta de veïns/es de l’entorn. Ahir al vespre a la nau hi havia alegria i consciència. Celebràvem una petita gran victòria: in extremis, però s’havia guanyat la batalla judicial contra el desallotjament. Ara caldrà seguir treballant per la inclusió social del col.lectiu, des de l’evidència que cap solució no passa per la pressió policial instada per una propietat especuladora amb el vist-i-plau d’un govern municipal llunyà i insensible.
La lluita. Dissabte al matí centenars de persones abraçàvem el Port Vell amb una cadena humana, com a expressió d’una voluntat molt ferma: la resistència enfront del projecte d’una marina per super-iots. Un grup inversor voraç, l’autoritat portuària i el govern municipal han travat un acord per expropiar-nos el Port Vell: perquè deixi de ser ciutat, per entregar-lo a l’afany de lucre i a l’obscenitat. La Barceloneta i la resta de barris de Ciutat Vella són realitats socials i urbanes fràgils, però disposades a seguir lluitant per ser respectades, pel dret al futur amb dignitat de la gent que hi viu, enfront de les dinàmiques d’expulsió que acabarien generant operacions a cavall de l’especulació i el luxe.
La creativitat. Aquest cap de setmana ha estat també d’activitats a l’entorn del projecte Recreant Cruïlles. A tota la ciutat, però a l’Eixample especialment, falta molt espai per a les persones, i sobren cotxes i espai viari. S’estan articulant alternatives tan contundents com imaginatives. Recreant Cruïlles fa de punta de llança: des de fa temps es treballen de forma participativa propostes per omplir d’usos comunitaris, i per tant de sentit, un solar buit a Consell de Cent amb Viladomat; i es treballan, alhora, propostes per crear la primera plaça-cruïlla i la primera super-illa a l’Eixample, fent realitat la utopia urbana de Cerdà i retornant la ciutat a les persones.
La dignitat de les persones vulnerables, la força dels barris que lluiten, i la creativitat dels col.lectius que persegueixen utopies quotidianes, dibuixen la realitat de la ciutat que no renuncia a l’esperança; de la Barcelona que sap que el futur no està escrit i que es pot construir cada dia amb lletres de compromís i confiança. És la Barcelona de la que em sento part: la del col.lectiu de la nau de carrer Puigcerdà, la de la Plataforma Defensem el Port Vell, la del projecte Recreant Cruïlles. La que ha de guanyar la partida a l’autoritarisme, l’especulació i els cotxes.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada