Debat Estat de la Ciutat 2013 (I)

(L'1 de febrer vam fer al Ple de l'Ajuntament el Debat sobre l'Estat de la Ciutat. Aquesta és una síntesi de la meva intervenció, en nom d'ICV-EUiA, pel que fa a la crítica a les polítiques de CiU. A la propera entrada recolliré la part d'alternatives del nostre grup) 

El seu govern, Alcalde, afronta el 2013 en una situació complicada: sense pressupostos i sense ordenances fiscals aprovades. És a dir, sense el marc que ha de donar  coherència a la seva acció. Se li ha esgotat la tàctica de l’anar fent; se li ha diluït a les mans la geometria variable de curta volada. Per incapacitat o per deixadesa, potser per una combinació de les dues, però el fet és que el govern avui es troba instal.lat en una precarietat política sense precedents. Això no és bo. I encara menys en un context tan dur com l’actual. Nosaltres vam dir no a l’últim pressupost i també al PAM. Expressem dos models de ciutat diferents, antagònics en molts aspectes. La nostra voluntat no és avalar, ni per activa ni per passiva, el gir conservador que implica el seu govern a Barcelona. Volem construir l’alternativa. Però el que no pot fer vostè, Alcalde, és repartir culpes: aprovar el pressupost és la responsabilitat primera, prioritària, de tot govern. En majoria o en minoria. Nosaltres vam fer-ho en minoria, any rere any, durant tot el mandat passat. En aquest context de ciutat en crisi i govern en precari, ens presenten un Informe encapçalat per dos titulars: reactivació econòmica i atenció a les persones. Anem a pams. 

Reactivació econòmica

L’atur no para de créixer i se situa com el principal problema de la ciutadania a Barcelona. Vostès, en canvi, es carreguen el Pacte per l’Ocupació de Qualitat. Ens diuen que no és el seu model, que el canviaran. Però a la pràctica, desmantellen les polítiques d’ocupació a Barcelona Activa; i sí, creen la Taula Barcelona Creixement, però resulta que en 30 mesures no fan ni una sola referència, ni una, a l’atur juvenil. Ara jo ho sabem, el seu model és de demolició, sense alternativa. Vostès han penjat el cartell de liquidació a les polítiques de lluita contra l’atur. I més d’un any després, el resultat de BCN Creixement és, simplement, la crònica d’un fracàs. Això sí, han estat molt actius en el suport a les 2 últimes reformes laborals, la del PSOE i la del PP: que han servit per acomiadar i no per contractar, per precaritzar treballs i vides.

Com és possible tanta desconnexió amb la realitat; tanta incapacitat per traduir els seus discursos en fets ? Vostè, Alcalde, en poc més d’un any, ha passat de ser un bon venedor de paraules a un mal venedor de fum. Aquest govern avui ens ensenya el llautó de la seva indolència neoliberal.

I què en sabem de la seva agenda de reactivació i creixement ? Els mega-iots al Port Vell, la Fórmula-1 a Montmeló, els casinos a BCN World, l’espiral turisme-creuers-hotels de luxe-més turisme... Una nova bombolla del joc i del luxe, de la banalització urbana. Res més lluny del model d’economia productiva i sostenible del Pla Estratègic Metropolità; res més lluny del model Barcelona. 

Atenció a les persones.

Al llarg de l’últim any vostès han elaborat i ens han presentat el nou Pla d’Inclusió, el seu full de ruta social. Hi hem col.laborat. Hem fet una valoració matisada: elements positius al costat de manca d’ambició. Les necessitats socials a BCN es disparen, com mai; la despesa social creix, però molt menys que en el període 2008-2011.

Però passa que al llarg de l’últim any a Barcelona ha guanyat terreny la vella recepta conservadora de tractar la pobresa com una qüestió d’ordre públic, de jutges i policies. Sí, s’ha intensificat la pressió sobre els col.lectius més vulnerables. Els hi posaré tres exemples.

-          Els desnonaments no han parat de créixer. En alguns barris, la pèrdua de l’habitatge és un fet quotidià: com és possible Alcalde que vostè no s’hagi implicat personalment,  que no hagi assolit la cessió, per part de cap banc, d’un sol habitatge buit ?. Al Congrés de Diputats, en canvi, sí que són actius: CiU impulsa la figura del desnonament exprés, i no vota la dació en pagament. Sensibles al lobby immobiliari allà, insensibles amb les persones aquí.

-          Fa un any, Alcalde, va afirmar en aquest Plenari que vostè no volia que es multessin persones sense llar, en aplicació de l’ordenança del civisme. Alguna acció per modificar l’ordenança i fer que aquesta pràctica immoral no sigui possible, que no torni a passar ? Cap ni una. Al llarg del 2012 han crescut les sancions a persones en exclusió social (més de 2.000).  Això sí, a remolc del PP modifiquen l’ordenança... per perseguir les treballadores sexuals a cop de multa, i fer-les així invisibles, i encara més vulnerables, com li recorda tantes vegades la Síndica de Greuges.

-          Tercer exemple. Ens presenten el Pla d’Assentaments, basat en criteris d’inclusió social: tot el suport. I tanmateix ens trobem, a manera d’estrena, una escalada repressiva sense precedents: en una setmana, tres desallotjaments, intervenció de la polícia amb criteris racistes, detencions i un ingrés al CIE. Que no veuen que la lògica social i la policial no són compatibles: que no es pot predicar el respecte i alhora mirar cap a una altra banda quan es vulneren els drets humans ? Alcalde, el CIE de la Zona Franca és la BCN més excloent i autoritària, antagònica a la ciutat de la diversitat i la inclusió. Vostè no pot amagar el cap sota l’ala. Impliqui’s. Faci tot el possible perquè el govern de l’Estat aprovi el reglament del CIE. Nosaltres ja seguirem lluitant per tancar-lo.

No podem oblidar tampoc que l’economia i el benestar, a la ciutat, tenen un fort component ambiental. Voldriem polítiques valentes (avui inexistents) de suport al teixit econòmic verd i cooperatiu. Un sector que aguanta bé la crisi, que crea ocupació estable i genera vincles de solidaritat, amb gran potencial de futur. Per contra, hem assistit aquest any a dos elements d’involució ecològica amb un fort impacte social.

D’una banda, el seu govern s’ha plegat a un increment abusiu dels preus del transport públic, al costat d’una retallada sense precedents a TMB, amb supressió de línies i busos de barri. Això sí, regals fiscals a l’ús del cotxe: reducció de l’impost de vehicles i gratuïtat de l’àrea verda. Decisions que, alhora, debiliten el finançament públic del bicing. Un servei de transport públic que vostès han posat sota sospita: amb l’intent de castigar les persones usuàries, amb la voluntat de situar-lo com una peça residual del nostre esquema de mobilitat urbana. Alcalde, no hem escoltat ni una sola declaració seva en favor de la bicicleta. Només propostes erràtiques que han estat socialment contestades i, algunes d’elles, retirades d’immediat. Això sí, pressió al bicing i amenaça de cop d’ordenança, sense les inversions prèvies necessàries de foment de l’ús de la bicicleta.

Però no és l’únic pas enrere en clau social i ecològica. BCN inicia el 2013 amb la privatització en marxa del cicle integral de l’aigua; amb la fi de la gestió pública del sanejament. I amb pujades de preu de més del 20% en un any, amb l’únic objectiu de blindar els beneficis de les empreses. En aquest cas, CiU i el PSC, a l’AMB, han actuat com a veritable guàrdia pretoriana del negoci privat de l’aigua. A costa d’un dret bàsic, a costa de milers de persones i famílies. Amb una operació opaca, i més que dubtosa en termes jurídics; en sentirem a parlar, segur.   

Vull referir-me a un últim aspecte de la seva acció de govern amb un gran impacte sobre l’estat de la ciutat: l’urbanisme excloent i la fractura territorial. Avui la dreta d’aquest Plenari -CiU i PP- tancaran files per aprovar la Marina de Luxe al Port Vell. És més que una operació urbanística o econòmica: és la icona d’una manera d’entendre la ciutat. Un Port Vell privatitzat, d’usos excloents i elitistes, desconnectat del seu entorn urbà. Un Port Vell que atempta contra el dret democràtic al mar, que aixeca barreres, amb més mobilitat privada i consums insostenibles. Al servei de l’economia del luxe i del frau fiscal: de la mà dels megaiots, ens volen imposar un Port Vell amb bandera de conveniència.  

I mentrestant, la Llei de Barris congelada, la Gardunya i el calaix de Sants aturats, i tisorada d’un 60% en les inversions socials de proximitat, amb càstig inclòs als districtes de classes populars, afectats per les màximes retallades en inversió per càpita: estan assentant vostès les bases de la fractura territorial del futur. Miri, Alcalde, amb dades seves: la inversió en equipaments municipals de proximitat cau en 180 milions d’€ respecte el periode 2008-2011: en tots els àmbits, des de la reducció del 42% en benestar fins el 79% en centres educatius. I és a més regressiva entre barris: al llarg del mandat anterior, la inversió per càpita als districtes de rendes baixes doblava la dels districtes més rics (1.535€ - 852€), ara gairebé s’igualen (390€ - 329€). Amb el seu govern, desapareix el compromís amb la inversió redistributiva en el territori. Vostès s’arrengleren, no lluiten contra les desigualtats.      

I governen d’esquenes a la ciutadania. Les seves polítiques resulten incompatibles amb la participació. Són les dues cares d’una mateixa moneda. Polítiques neoliberals i maneres de fer poc transparents; privatitzen la ciutat i pretenen privatitzar la política. Però la gent a Barcelona es mou i no permet que la menystinguin, s’estima massa la ciutat com per deixar-la en mans d’un govern insensible. Es mou en clau de resistència, sí; però també de construcció d’alternatives.

Els hi posaré un exemple. El govern es carrega el model d’escoles bressol: en comptes de construir noves escoles per atendre més infants, amplia ràtios i massifica aules; privatitza, fractura la xarxa i les encareix. Però el més greu és que tot això ho fa com si les bressol fossin seves. I no, resulta que són de tothom, i la comunitat educativa no es dóna per vençuda i alça la veu. Avui la Plataforma 0-3 està impulsant, en positiu, una proposta global en forma Iniciativa Ciutadana –una ILP local- la primera que es posa en marxa a Barcelona, ara en fase de recollida de signatures. N’estic convençut que s’arribarà a presentar, que la comunitat educativa trencarà el setge dels fets consumats. I el govern quedarà emplaçat: a seguir desmuntant del model o a rectificar; i encara més important: a respectar o a menystenir la ciutadania

ICV-EUiA hem portat iniciatives potents d’aprofundiment democràtic: el pressupost participatiu d’inversions, la consulta ciutadana del Port Vell... I sempre hem xocat amb el seu no. S’enrecorden què em van dir ? “que seria posar la democràcia al servei de la demagògia”... s’atreviran a dir el mateix amb la Iniciativa Ciutadana del 0-3 ?

No veuen que no podran impedir que la ciutadania es mogui, defensi, imagini, proposi... i moltes vegades guanyi. I els obligui a fer marxa enrere, en benefici de la majoria, com ha passat aquest any: el nucli antic de Sant Andreu se salvarà, el bicing no serà a preu d’or, no hi haurà copagament a la teleassistència (almenys per ara), i Barcelona seguirà cooperant amb Palestina. Res de tot això hagués estat possible sense el compromís de la gent. Quan vostès tanquen la porta a la democràcia participativa, la gent l’obre. I sovint guanya, amb força i amb arguments.

Tenim un govern poc sensible, en relació a la gent i als barris. I amb poc coratge, per defensar Barcelona en un entorn polític complicat. Voldríem un Alcalde que posés en valor els projectes de Barcelona; lluny d’això, avui la nostra ciutat ha desaparegut com a protagonista amb veu pròpia en l’escenari polític general. La manca de lideratge aplana el camí perquè la Generalitat i l’Estat s’atreveixin amb Barcelona: vulneració de la Carta, incompliments a dojo. Mas i Rajoy saben que poden menystenir Barcelona i que vostè Alcalde no hi oposarà un projecte fort per fer respectar la ciutat. 

Hem arribat a un nivell de deute de la Generalitat amb l’Ajuntament sense precedents. Un increment de 18 milions mensuals de mitjana el 2012. I no para de créixer. És injust i no és sostenible. I vostè Alcalde va a veure al President i acota el cap. Ni un bri d’exigència, ni un sol compromís arrencat. O el que és encara pitjor: ho intenta explicar com un servei al país. No Alcalde, no és cap servei al país afeblir la salut financera de Barcelona per tapar les vergonyes i les renúncies de CiU. No ho és tampoc que vostè actui més com un dòcil dirigent de CiU que com un exigent Alcalde de Barcelona.      

Barcelona ha de fer de capital de Catalunya. I ha de tenir un paper específic i positiu en el procés per exercir el dret a decidir. Però fer de capital del país no vol dir acomodar Barcelona als interessos del govern de la Generalitat. I apostar per estructures d’estat és incompatible amb debilitar o destruir les que tenim avui en l’àmbit local: amb privatitzar les estructures de l’aigua, de l’educació o de la salut, com està fent el govern de CiU. Perquè no hi ha cap drecera al dret a decidir que passi per les retallades als barris. Barcelona, en el procés nacional, ha de ser referent del municipalisme i de la cohesió; d’un país que el volem lliure d’imposicions de l’estat, i lliure de desnonaments, precarietat i pobresa.  

I avui, en canvi, l’impacte de les retallades de la Generalitat posa en risc la prestació de serveis bàsics a Barcelona. I vostès no planten cara. És clar que l’Ajuntament ha de garantir les beques-menjador amb recursos propis, li hem demanat sempre i ho està fent. Però no avalin la retallada amb silencis de complicitat. Alcin la veu. Posin de manifest que l’austeitat injusta sitúa els nostres barris populars al frec de l’abisme social.  

Alcalde, passi de la incapacitat al lideratge; de la subordinació a l’exigència; no calli, planti cara. Estic segur que en aquest Plenari i en el conjunt de la ciutadania trobarà el suport i la força que l’acompanyi.