A Barcelona, sí es pot.

El temps polític que s’obre a Barcelona, des d’ara fins a l’estiu, serà intens i rellevant; i ho serà especialment per ICV. Arribarem a l’equador del mandat municipal: haurem de fer balanç i, sobretot, projectar-nos amb força cap al futur. I celebrarem la 7a Assemblea d’Iniciativa-Barcelona, poc després d’haver celebrat la 10a Assemblea Nacional.

 Dos anys de CiU a Barcelona, de govern al servei de l’1%. Una política municipal atrapada entre les inèrcies i la manca de model, d’una banda; i el gir classista i autoritari que evidencien els acords entre Xavier Trias i el PP, d’una altra banda. Un govern que privatitza (des de les escoles bressol a l’aigua), que impulsa l’especulació (la Marina de Luxe al Port Vell), que abandona la lluita contra l’atur (desmantellament del Pacte per l’Ocupació i de Barcelona Activa), que deixa tirats els barris en benefici de la ciutat burgesa (inversió al Passeig de Gràcia i retallades a Nou Barris). Un govern desconnectat del patiment i de la lluita de la gent, que gira l’esquena a la ciutadania i nega el dret a decidir de les veïnes i els veïns. Un govern que mira amb complicitat les polítiques neoliberals de rescat dels poderosos, i que és incapaç de plantar cara als estralls socials d’aquestes polítiques als barris populars de la ciutat. Amb més força que mai, ICV-EUiA haurem de redoblar la confrontació a les polítiques de l’1% a Barcelona; amb més audàcia que mai, haurem d’impulsar alternatives al servei de la gent i dels barris. I fer-ho a peu de carrer: formant part de les lluites, dels espais de conflicte i d’acció, i cooperant en la construcció del bé comú. Ho estem fent, caldrà intensificar-ho.

L’Assemblea Nacional d’ICV, aquest mes d’abril, ens brinda una molt bona oportunitat per concretar passes endavant en aquest sentit. Una Assemblea per enfortir Iniciativa i per posar-la al servei d’un bloc emergent social i polític per canviar-ho tot. Perquè cal obrir un procés constituent que superi el capitalisme i la vella política de la transició; que articuli l’alliberament nacional i l’emancipació social. Impregnat d’ecologia i feminisme. ICV hi ha de ser en aquest procés, amb força, amb una cultura d’activisme polític ben renovada. Però no n’hi haurà prou amb ICV-EUiA. Caldrà teixir aliances noves. Un espai plural de valors compartits on han de confluir totes les tradicions i les pràctiques del combat i de l’alternativitat, amb voluntat de suma i articulació política.

No serà fàcil, però és imprescindible. Tinc un convenciment (intueixo que àmpliament compartit): Barcelona és un espai immillorable per fer tangible la construcció del nou subjecte sociopolític. Les condicions objectives hi són. Cal generar les complicitats, les generositats creuades, les il.lusions que el facin possible. A Barcelona hi ha una densitat d’articulació social elevada; existeixen ja avui marcs compartits d’acció a escala de barri i de districte, i en clau sectorial: des del Port Vell a Nou Barris, travessant totes les marees de dignitat. La Barcelona dels barris que lluiten i que cooperen és la Barcelona de la majoria, la del 99%. Cal avançar cap a la seva articulació política. Per liderar l’alternativa. Per disputar-li el futur a l’establishment. Per canviar-ho tot. La 7a Assemblea d’Iniciativa de Barcelona s’ha d’inscriure en aquest procés. Una ICV forta i generosa, al costat d’altres actors socials i polítics. Convençuda i humil. Tenim temps per fer-ho bé. Però no podem esperar. L’aposta és de llarg termini. Però s’ha d’edificar sobre compromisos i victòries tangibles. I el 2015 és aquí mateix.