... la Internacional i tú

"A mí,

en esta historia

ya sólo me importan tres cosas,

las enumeraré sin  ingún orden:

las Soledades de Góngora,

la Internacional

y tú". 

(Javier Egea)

El 1983, fa ara 30 anys, tres poetes de Granada publiquen un Manifest que titulen “Por otra sentimentalidad”. La proposta formalitza el punt de partida de la poesia de l’experiència, l’alternativa que situa la quotidianitat com a matèria primera del vers. Sense hermetismes i com a proposta de diàleg, la poesia de l’experiència esdevé alhora una pràctica de subjectivitat i de compromís amb l’entorn: l’espai de les interrelacions, en clau lírica, entre identitat personal i vinculacions socials. El poema és un terreny moral, en tant que exercici de reflexivitat, de valoració personal de les experiències. Aquestes, a més, es donen en un temps i un espai socialment compartit, i situen la poesia, també, en el terreny del compromís social.

Luís García Montero, Álvaro Salvador i Javier Egea van ser els tres signants del Manifest. Els dos primers segueixen avui escrivint i publicant. Javier Egea es va suïcidar el 1999. A diferència dels seus dos companys, Egea va publicar poc (6 poemaris) i va ser relegat per la majoria de les antologies i reculls del seu temps. Tanmateix es tracta d’un poeta excepcional. Recentment, Bartleby ha apostat per fer-li justícia i ha editat en dos commovedors volums la seva poesia completa.  

Sense desvincular-se de les claus quotidianes, urbanes i emocionals de la poesia de l’experiència, els versos de Javier Egea registren, amb intensitat, el territori de les rebel.lies. Perfilen una geografia creativa on es creuen la bellesa amb els significats emancipatoris: pràctiques poètiques socialment combatives. A mi m’agrada pensar que existeix, també una política de l’experiència. La que situa les persones i els seus entorns de quotidinaitat com els únics marcs tangibles per la revolució. La que declina els temps de les emocions i la tendresa. La política transformadora des d’una altra sentimentalitat necessària. La que s’expressa, entre síl.laba i síl.laba, a la poesia de Javier Egea.

Potser per això, el poeta de Granada ha estat injustament exclòs pels qui han generat l’imaginari poètic dominant. Potser per això, també, la seva poesia és avui –parafrasejant Celaya- una arma carregada de present. Javier Egea va optar per deixar de viure. Ara el recordem i el llegim amb unes ganes terribles de viure. De canviar la vida. De sentir a la pell de l’ànima la bellesa d’un els seus poemes contra la lletjor de totes les injustícies. 

Te escribo nuevamente desde un día
de esos en que nos puede el sentimiento…
y comprenderás este bello recurso de contarte la vida,
poblando de historia y de sueños
las hojas tibias de la tarde
que tanto me recuerdan tus labios, tus banderas

volverá el amor a sorprendernos con su mano abierta,
a dejar en la playa de tu mirada,
como alga de plata que reposa,
la fruta roja y brillante del deseo

por eso he de decirte –aunque sea por escrito-
que está la noche abierta para ti,
que te esperan los libros, el té, las dudas,
la pequeña verdad
que no se tiene en pie sin tus palabras.

Hay cosas en la vida tan fuertes… Yo no sé !
y poemas que se escriben…

y te da por pensar que es posible,

cuando toda la historia apenas si consiste

en decirnos que sí, que nos amamos.

(Javier Egea)