El nou municipalisme més enllà del 28m

 Article publicat a Nació Digital 21 de maig de 2023 

https://www.naciodigital.cat/opinio/26075/nou-municipalisme-mes-enlla-28-maig

El 28 de maig hi ha eleccions municipals. Els resultats determinaran les prioritats, opcions i models urbans que s’aniran configurant els propers anys. Més enllà d’aquests resultats, però, operen algunes tendències de fons que poden enfortir el municipalisme com a aposta estratègica d’autogovern democràtic, en un marc d’interdependències i sobiranies compartides. Una nova vertebració de la governança global amb més poder(s) de proximitat. Hem viscut ja, des de fa alguns anys, algunes d’aquestes dinàmiques. Caldrà cuidar-les i orientar-les amb sentit.

En efecte, la gran recessió i el cicle austeritari van deixar ferides en el teixit social. L’emergència climàtica i la covid, poc després, desplegaven impactes quotidians sobre els col·lectius més vulnerables. A la fi de la pandèmia s’encadenaven invasió i guerra a Ucraïna... i espirals d’inflació a cada cantonada. A ciutats i barris d’arreu del món, d’altra banda, s’anaven activant apostes municipalistes i pràctiques d’innovació comunitària. Es tracta, tot plegat, de l’entramat local-global, les connexions diàries entre el veïnat i el planeta. Avancem, amb aquest bagatge, cap a l’horitzó 2030: un món nou d’incerteses radicals; un temps on abordar l’exigència ètica de construir esperances tangibles. Les transicions del canvi d’època (ecològica, cultural, digital, demogràfica) convoquen a l’articulació d’un nou contracte social. Una ciutadania possible on la gramàtica municipalista pot guanyar força: perquè la quotidianitat és l’únic àmbit on cristal·litzen transformacions; perquè la proximitat permet reconnectar les institucions amb la gent senzilla.

Al llarg de les últimes dècades, la vella política ha anat acumulant problemes i limitacions per processar els canvis. Han aparegut dinàmiques globals desregulades i escenaris estatals de replegament autoritari. Moltes ciutats, tanmateix, han mantingut oberta la finestra democràtica, han teixit suports enfront les vulnerabilitats i han aprofundit processos de revolució verda. Han fet possible, en síntesi, formes més col.lectives i saludables de viure. S’han enfortit, alhora, vincles i xarxes de suport mutu: espais guanyats de fraternitat. Es tracta, en definitiva, de la disputa sobre la configuració dels entramats globals de la governança. Un escenari on afrontar el repte de situar ciutats i governs locals com a protagonistes -subjectes polítics- d’un món on erigir alternatives practicables a injustícies globals i fronteres estatals.

Les ciutats del 2023 expressen totes les tensions i els reptes del segle XXI: són tan vulnerables a l’especulació com activistes i cooperatives; carregades de tantes fragilitats socials com energies comunitàries; responsables de l’escalfament global i referents alhora de transicions ecològiques avançades. Les ciutats del segle XXI poden resultar l’espai on articular igualtat amb diferències, i autonomia amb vincles. I el nou municipalisme pot resultar el projecte col·lectiu on generar comunitat i acollida: l’esfera democràtica de trobada entre benestar, arrelament i responsabilitat climàtica. A hores d’ara, des de la suma d’experiències concretes, ciutats i territoris com Amsterdam, Barcelona, Bogotá, Copenhague, Jackson, Rojava, Viena… van configurant una esfera municipalista referent de democràcia comunal i economia solidària; d’interculturalitat i feminisme; de gestió pública de l’aigua, mobilitat sostenible i transició energètica; de control de lloguers i transformació urbana. Tot això configura les coordenades de fons on seguir desplegant, els propers anys, respostes locals a reptes globals: els reptes de cuidar la vida, protegir les persones i enfortir les comunitats.

Cuidar la vida, ja que la crisi ecològica i la pandèmia han accelerat i intensificat el procés de canvi de paradigma urbà. Guanyar la batalla pel clima esdevé condició de possibilitat per a qualsevol altre projecte col.lectiu. I la transformació de les ciutats opera com a clau de volta per fer-ho factible. Ens hi va la vida. El repte passa per bastir un municipalisme en defensa del clima, on construir sobiranies de proximitat. Un futur de barris verds i biodiversitat, amb mobilitat activa i compartida, carrers i places on respirar aire net, conviure i exercir ciutadania. Protegir les persones, perquè les desigualtats s’han incrementat i res no és més corrosiu. L’habitatge -amb la pobresa infantil i l’exclusió de col·lectius migrants- s’instal·len en el nucli dels riscos d’exclusió. Emergeix un doble repte interconnectat. Enfortir el municipalisme per la inclusió, amb polítiques socials innovadores, més localitzades i comunalitzades, on l’esfera local esdevingui l’eix vertebrador del dret a l’habitage i a la ciutat. I enfortir el municipalsme de la diversitat, feminista i LGTBI, acollidor i intercultural, on el dret a la ciutat ho sigui per a totes les edats. Enfortir les comunitats, perquè quan les desigualtats es cartografien en el territori apareixen amb força segregacions urbanes i fragilitats comunitàries. I aquí el municipalisme torna a esdevenir fonamental. L’esfera local hauria de disposar de l’instrumental d’acció per millorar els hàbitats més vulnerables, enfortir llurs capacitats de resposta col.lectiva, i articular la quotidianitat amb una organització comunitària i compartida de les cures. Tres dimensions travessades pel repte compartit d’impulsar models de prosperitat sense creixement, amb forta presència d’infraestructures econòmiques comunals.  

Creuant tot l’anterior, l’aposta municipalista pot canalitzar una gramàtica política més humil per escoltar i més oberta a aprenentatges; més empàtica per incorporar el batec de les intel·ligències col·lectives; més valenta per innovar i alterar les relacions socials de poder. Una política de la quotidianitat amb la deliberació ciutadana i la construcció del comú gravades a la pell.

Al llarg dels últims anys, el nou municipalisme ha dibuixat camins que humanitzen la política i amplien la democràcia; ha explorat utopies quotidianes a través del diàleg entre diferents, enfront a discursos d’odi i pràctiques de trinxera. Queden molts camins a recórrer, i cal més municipalisme per fer-ho. Davant la geopolítica dels estats i els seus tambors bèl·lics, la cultura de pau de pobles i ciutats; davant d’estats i mercats excloents, la sintaxi d’allò comú; davant la depredació climàtica del planeta, l’ecologisme de cada dia. Més municipalisme per no deixar ningú enrere i ningú sol, per construir sentit col·lectiu en contextos d’incerteses i fragilitats. En ple segle XXI, la política democràtica ha de construir les condicions per fer el futur possible. Per fer-lo més inclusiu i habitable necessitem que sigui una democràcia de proximitat modesta i audaç, que s’assembli a la vida de la gent i no sigui aliena a cap dels seus problemes, a cap dels seus horitzons d’esperança.