Cultura per l'emancipació personal i col.lectiva

Aquesta setmana hem fet el primer dels Diàlegs amb Barcelona. El procés participatiu per mitjà del qual escoltaré i intercanviaré punts de vista amb persones vinculades a l’activisme ciutadà en camps molt diversos. Procés que aportarà perspectives innovadores als compromisos d’ICV-EUiA per canviar Barcelona. El primer Diàleg ha estat amb la gent del món de la cultura i la creació. Molt interessant, molt enriquidor. Hem coincidit en la necessitat d’obrir una nova etapa en el desenvolupament del projecte cultural de Barcelona. Una nova fase que ha de consolidar el gir cap a un model emergent: el de la cultura com a eina de generació de ciutadania activa, com a instrument d’emancipació personal i transformació col.lectiva. Hem considerat també els principals reptes que ha d’anar abordant la construcció d’aquest nou model:

- Una aposta nítida per enfortir les bases de creativitat en tota mena de codis i llenguatges artístics. Creativitat que ha d’anar vinculada, d’una banda, a processos de recerca i expressió de talent; i ha d’incorporar, d’altra banda, compromisos d’innovació, de lectura crítica, de disidència, de generació de moviments emergents en clau d’alternativitat cultural, amb capacitat de tensionar i provocar oportunitats d’aprenentatge i transformació.

- Afermar que l’accés de tothom a l’univers cultural i simbòlic al llarg de totes les etapes de la vida és una dimensió bàsica de la dignitat humana i element imprescindible per una ciutadania activa. La Barcelona inclusiva s’ha de construir també des de pràctiques de democràcia i participació cultural. El projecte cultural de ciutat només pot avançar amb una forta dimensió de compromís amb la igualtat i la cohesió social. A Barcelona, el binomi cultura-inclusió s’ha d’enfortir amb molta determinació, hi ha potencial i recorregut per fer-ho.

- La democràcia cultural es construeix des dels barris. I això vol dir impulsar una doble lògica. Enfortir, d’una banda, estratègies de compromís dels grans equipaments culturals amb la realitat social i el territori en el que s’insereixen. I apostar clarament, d’altra banda, perquè els petits equipaments de proximitat articulin pràctiques creatives de base amb excel.lència, i desenvolupin projectes culturals de referència a escala de ciutat, que funcionin també com a factors de dinamització urbana i projecció de la identitat de barri.

- Cal generar un model d’articulació de la nova diversitat cultural. Un ecosistema urbà obert a la incorporació de nous referents i orientat, alhora, a fer possible una identitat compartida: els relats de pertinença s’han d’enfortir però a partir d’una gramàtica renovada. Aquest és un procés apassionant, que camina avui a Barcelona entre complexitats i equilibris fràgils, però que cal impulsar amb tota confiança, com a un dels grans factors de millora social, urbana i cultural.

- El projecte de ciutat ha de reconèixer el capital social construït a l’entorn de la cultura, amb capacitat de generar confiança i treball compartit; d’articular diàlegs creatius i transgressors; de generar compromisos mutus. La creativitat, la inclusió social, la cultura de proximitat, les memòries urbanes i la gestió de la diversitat descansen en bona part en la capacitat d’articular veritables xarxes d’agents culturals, amb eines d’acció i horitzons acordats. Xarxes que han d’anar configurant un ecosistema cultural democràtic i participatiu, d’alta densitat relacional, amb dinàmiques de connexió ben travades entre actors, equipaments i àmbits d’intervenció.

Són reptes que requereixen d’energies i capacitat transformadora. Que s’han d’anar traduïnt en debats i propostes concretes sobre qüestions que van anar apareixent al llarg del Diàleg: les fàbriques de creació i la seva vinculació a projectes educadors de barri; la masoveria urbana en l’àmbit cultural; la xarxa de centres cívics com a espais comunitaris que han d’oferir oportunitats per l’autogestió cultural, l’experimentació i el risc; els barris creatius; les memòries urbanes; el compromís amb els ensenyaments artístics; el català com a llengua vertebradora de la interculturalitat; l’enfortiment del Consell de Cultura. Seguirem dialogant i generant espais d’implicació del món de la cultura en la construcció d’alternatives. Estic convençut que la cultura com a eina d’emancipació serà un dels elements que expressaran amb més força el projecte de ciutat, de nova quotidianitat ecològica i solidària, que anem construïnt des de l’esquerra verda urbana. Un projecte carregat de futur, amb vocació majoritària.