El nou mandat municipal s’ha posat en marxa. Dijous passat vam fer el Ple de cartipàs. D’ara a final de mes es constituiran les entitats supramunicipals –amb la novetat de l’Àrea Metropolitana- i els Districtes de Barcelona. És veritat, només han passat quinze dies des que CiU assumí el govern de la ciutat; vuit setmanes si comptem des del 22 de maig. Lluny encara dels cent dies que s’estableixen com a temps necessari per valorar l’orientació d’un govern. Als cent dies doncs ens emplacem per tal de fer una anàlisi més a fons. Però això no vol dir que no es puguin avançar ja algunes reflexions.
Llums i ombres del cartipàs
L’elaboració del nou cartipàs ha tingut una dimensió positiva: hem acordat per una àmplia majoria la configuració de les Comissions de Plenari, les presidències dels Districtes i la garantia de pluralitat política als Instituts, els Consorcis i les Empreses municipals. ICV-EUiA presidirem dos Districtes: el Quim Mestre, Sants-Montjuïc i l’Elsa Blasco, Gràcia. Són dos territoris molt rellevants per la coalició. Sants-Montjuïc és el tercer districte en nombre absolut de vots a ICV-EUiA (per darrera de l’Eixample i Sant Martí), amb un 11,7%. A Gràcia, amb un 13,1%, som la tercera força política –clarament per davant del PP- i a la Vila de Gràcia, amb un 15,4%, ens hem quedat a només 63 vots del PSC; a les portes, per tant, de ser la primera força de les esquerres. D’altra banda, presidirem la Comissió de Plenari de Polítiques Socials, des d’on haurem de desplegar una intensa feina de control, proposta i confrontació amb CiU. ICV-EUiA, per tant, hem fet valer la nostra força creixent per tal de ser rellevants en la part institucional del nou cartipàs.
Les ombres vénen en la dimensió política del cartipàs, aquella que és decisió estricte del govern. I aquí tenim dos elements als quals ja hem expressat la nostra nítida oposició. D’una banda, la supressió de l’Àrea de Medi Ambient. Eliminació que pot marcar l’inici d’un procés de desmuntatge de les polítiques de sostenibilitat. Resituades ara com un element de maquillatge ambiental de les polítiques d’urbanisme desarrollista. Un retorn, per tant, a visions antigues, lluny dels reptes d’ecologia i progrés que plantegen avui les ciutats que miren al futur. En aquest sentit, Barcelona afronta el segle XXI amb un govern municipal ancorat al segle XX. D’altra banda, el trossejament incoherent de responsabilitats polítiques en l’àmbit social, amb el resultat d’una àrea fragmentada que farà molt difícil el manteniment d’una visió integrada i potent de les polítiques d’inclusió. En fi, el que ens temíem: un punt de partida amb els objectius ambientals i socials desprioritzats.
Un cartipàs per a fer què. Retallades o democràcia ?
Li vaig dir a l’Alcalde al Plenari: no podem mirar-nos el melic, ni per un moment. Les necessitats i els anhels de la gent de Barcelona s’expressen al carrer i a les places, més enllà de les parets de l’Ajuntament. La situació és complicada per la majoria. Els impactes socials de la crisi no s’han superat ni de bon tros. Les retallades de drets i prestacions afegeixen nous elements de sacrifici per als més febles. No sortirem de la crisi amb polítiques que aprofundeixen, encara més, la lògica del model que ens hi ha portat. La ciutadania ha demostrat que més enllà de la resignació, hi ha un cami en forma de compromís i mobilització; de defensa dels drets i de més democràcia participativa. Per nosaltres és ben clar, l’acció municipal ha de seguir sent un factor de millora col.lectiva, de transformació quotidiana en benefici de la majoria. I Barcelona ha de seguir sent l’antítesi del neoliberalisme; la referència d’un model d’inclusió, ecologia i convivència.
Al costat de quins valors actuarà el govern municipal: de les retallades o de la democràcia ? Per ara, a Barcelona, CiU també s’ha situat al costat de la lògica de les retallades. L’efecte sobre la ciutat de la tripleta d’atac als drets socials (pressupostos, llei de mesures fiscals i financeres, i llei de l’abús) és demolidor. Fins a 23 equipaments de salut, educatius i de benestar que no es faran, no s’ampliaran o no es posaran en marxa, incomplint en tots els casos compromisos adquirits amb Barcelona per part de la Generalitat. Però més rellevant encara, està en marxa un desmuntatge sense precedents en les prestacions familiars i els serveis a les persones més vulnerables: l’impacte acumulat de l’eliminació del dret a la RMI, de l’afebliment dels ajuts de lloguer i per infant a càrrec, i de la frenada al desplegament de la dependència farà que a Barcelona es deixin de percebre a l’entorn de 60.000 prestacions socials, afectant 160.000 persones, un 10% de la població.
Aquesta realitat posa en risc directament el model de cohesió i inclusió de Barcelona, treballat amb tant d’esforç i complicitat entre l’Ajuntament i el teixit associatiu. CiU i Xavier Trias avalen amb el seu silenci de complicitat el desmantellament dels mecanismes de la cohesió. L’alcalde perdrà credibilitat, però els barris i la gent lluitaran per no perdre drets i serveis. ICV-EUiA estarem al seu costat, a peu de carrer. Jugarem la partida amb voluntat de guanyar-la. Ens sentim forts i il.lusionats, al servei d’un futur diferent per Barcelona –construït amb fils de rebel.lia, dignitat i optimisme- amb més drets, més ecologia i més democràcia.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada