Bon any 2012. Per seguir construïnt utopies quotidianes.

Estem a punt d’acabar el 2011. Ha estat un any de canvis a l’Ajuntament de Barcelona: de govern, de formes de fer, de polítiques públiques i d’aliances entre partits. El 22 de maig CiU guanyava les eleccions i l’1 de juliol formava l’executiu municipal amb menys suport electoral i institucional de tot el periode democràtic. Passats sis mesos el govern no ha presentat cap full de ruta, cap document estratègic vertebrador del projecte de ciutat. Tampoc el document de partida del PAM (ni dels Programes d’Actuació de Districte). La ciutadania no ha pogut participar. Quan s’ha expressat, però, ho ha fet amb fermesa: amb un dictamen del Consell de Ciutat demolidor del Pressupost municipal per al 2012. Cap de les crítiques no ha quedat recollida. Les polítiques van girant cap a la dreta i cap al gris: des de la privatització de les escoles bressol, fins a nous incentius per l’ús del cotxe; des de la paràlisi de la política de barris, fins a la promoció de l’urbanisme del luxe; passant per la inacció en la lluita contra l’atur, o una pujada sense precedents en els preus del transport públic. Per acabar-ho d’adobar, ja s’ha evidenciat l’acord CiU-PP. Una aliança feta des de la coincidència entre les dues dretes de la ciutat, sí; però també des de la feblesa del govern. De la forma com ha quedat el pressupost sembla que el PP tingui més regidors/es que CiU.

 

ICV-EUiA hem confrontat i hem articulat alternatives. Des del diàleg i la proximitat amb la ciutadania i les lluites socials. Nova política i noves polítiques. A peu de carrer contra les injustícies i les retallades, treballant des dels barris (plans comunitaris, assemblees del 15-M, cooperatives, equipaments) i cercant complicitats amb els col.lectius i les pràctiques més innovadores. Els últims Plenaris de l’any n’han estat testimoni. Hem plantat cara: liderant la confrontació política contra les retallades educatives, el desnonament exprés, l’increment salvatge de la T-10 o els Jocs d’Hivern. Però no hem renunciat a tirar endavant propostes alternatives, que s’han obert pas: l’aspiració de Barcelona a un impost turístic que beneficiï de forma substancial la ciutat; la possible implantació d’una taxa a les entitats financeres amb caixers automàtics en façana; un sistema de tarifació social que elimini barreres econòmiques d’accés als serveis municipals; o la implantació progressiva de superilles de vianants que treguin espai als cotxes en benefici de les persones, la qualitat de l’aire i la salut.

 

L’any 2012 serà difícil per a la majoria. Els governs de CiU i del PP seguiran exercint de productors de dolor, afeblint drets i reforçant privilegis. Però la ciutadania seguirà lluitant, amb força i esperança. I nosaltres, la gent d’ICV-EUiA, procurarem continuar teixint complicitats, a l’Ajuntament i als barris, amb tota la força i totes les esperances. Som conscients que calen moltes transformacions; i confiem en la capacitat col.lectiva per produir-les. Ens sentim part de la Barcelona rebel i creativa: la que lluita i es compromet des de l’optimisme. Ni callarem ni perdrem la il.lusió. Que tingueu una bona entrada d’any, amb felicitat. I que el 2012 no renunciem a cap de les utopies quotidianes.