22 de maig. Fa un any de les eleccions municipals. El govern de CiU ha fet
polítiques de gir a la dreta, antiecològic i autoritari. És la
Barcelona de l’especulació, els cotxes i les retallades. La que no planta cara a l’atur, exclou i privatitza. La ciutat benestant de la vella política. Però hi ha una altra BCN: senzilla, quotidiana,
rebel i creativa; la del 99%. També ha d’esdevenir majoria política.
Amb un
projecte de ciutat…
Un projecte de ciutat com a alternativa democràtica. Perquè no volem Barcelona
als peus dels grups d’interès (immobiliàries, especuladors, Sheldon Adelson, el
lobby del cotxe o les empreses que fan negoci amb l’educació). Un projecte des
d’abaix, que permeti articular aspiracions diverses, amb una gramàtica
compartida que el doti de sentit col.lectiu. Un projecte escrit per la
ciutadania en clau democràtica, contra la resignació i contra els lobbies
urbans. Teixit amb quatre fils:
El fil de l’economia, el green new
deal de Barcelona. Un nou acord productiu i verd que ha d’activar tot el
potencial de sortida de la crisi que hi ha a la ciutat, però sobre la base
d’una nova economia al servei de les persones, amb l’aposta cooperativa i ecològica,
i amb ocupació digne, al nucli de l’estratègia. El fil de la igualtat, la defensa d’un estat de benestar fort i
universal, sense retallades. Però també diferent, amb més serveis de
proximitat, més calidesa humana i més participatiu. Una ciutat compromesa amb l’emancipació de la gent jove, la igualtat de
gènere, la vida independent de les persones amb diversitat funcional i amb
l’envelliment actiu. El fil de l’ecologia, una BCN que genera entorns sostenibles de vida quotidiana,
que relliga urbanisme, habitatge i vincles comunitaris amb noves formes de
viure, moure’s, relacionar-se i consumir respectuoses amb el medi ambient. I el
fil de les llibertats, la ciutat
educadora, creativa i lliure: l’accés de tothom a l’educació i la cultura
com a eina d’emancipació i autonomia; l’aposta pels espais d’experimentació que
fan de Barcelona laboratori cultural; la defensa dels drets civils i les
llibertats en l’espai urbà, sense repressió ni retallades.
Quatre fils que entronquen amb la trajectòria històrica de la millor Barcelona.
El green new deal projecta al segle XXI la Barcelona de la revolució industrial, lluitadora
per treballs amb drets i dignitat. La defensa de l’estat de benestar local
evoca la memòria i la lluita dels barris per la construcció d’equipaments,
escoles i centres de salut. L’hàbitat ecològic ha de fer possible la
realització del somni urbà de Cerdà en ple segle XXI. I la Barcelona creativa i
lliure connecta amb la tradició dels ateneus populars, l’escola moderna, els moviments de renovació pedagògica, i la trajectòria de les avantguardes
artístiques.
No són castells en l’aire. Són fils de futur que arrelen en terra fèrtil.
Que expressen el potencial de Barcelona per construir un projecte de ciutat
democràtica en el Temps Nou que vivim. Barcelona
pot i ha de sortir de la crisi amb un model de prosperitat inclusiva, ecologia
quotidiana i llibertats.
... I amb un
entramat social de valors i actituds
No serà fàcil. La crisi genera pors i desànim en molta gent. Part de la
ciutadania se sent poc o gens motivada per la política municipal. D’altra banda
els territoris socials i mentals de la dreta estan mobilitzats i crescuts.
Coneixem les dificultats d’aquest context tan complicat de crisi, de retallada
de serveis i retallada d’expectatives. Però sabem també que BCN és una ciutat
socialment i culturalment progressista. Les concepcions conservadores no són hegemòniques
al carrer. El govern de CiU no es correspon amb la
BCN real. No representa la seva gent ni les seves aspiracions. Ha de ser
possible, per tant, superar la majoria política de la dreta a la ciutat.
Malgrat la crisi i les retallades; malgrat el govern municipal de CiU,
Barcelona segueix forjant moltes energies cíviques i pràctiques socials innovadores:
tenim gent que estima els seus barris i s’implica per millorar-los, i un
moviment veïnal que respon de forma creativa a la pujada dels preus del
transport i a la retallada dels drets civils; tenim una comunitat educativa que
fa una feina exemplar d’inclusió i convivència en els barris, i encara li
queden forces per lluitar contra el desmantellament de les bressol; i professionals
de la salut i dels serveis socials que han plantat cara des de la primera
retallada; tenim una xarxa de cooperatives que no para de créixer i que
demostra que una nova economia és possible, amb models de producció i consum
ecològic; i una classe treballadora que no es resigna a la reforma laboral ni a
la precarietat; tenim plataformes associatives que gestionen plans comunitaris
i ateneus arrelats al territori, i assemblees del 15M que generen nous espais i
noves formes d’implicació; i tenim creadors que arrisquen, emprenedors socials,
comerç que fa barri, dones malabaristes de la quotidianitat, gent jove que
lluita per emancipar-se, persones nouvingudes que s’obren pas…
Aquest entramat social és el constructor de la nova Barcelona. És divers i heterogeni, sí; però comparteix valors i
actituds de compromís i creativitat. I interessos materials lligats a un model
de ciutat del treball, solidària i ecològica. ICV-EUiA -ampliant fronteres,
transformant cultures organitzatives i d’acció- ha de dotar de referència
política a aquesta majoria social. Treballarem de
valent per fer-ho possible. Amb la Barcelona del 99% hem de guanyar el futur.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada