La dignitat d'un poble

Diumenge, la participació electoral de la ciutadania va créixer substancialment, com mai en unes eleccions al Parlament. Els vots en blanc, que havien anat creixent en eleccions anteriors, es van reduir de forma considerable. Dos bons indicadors: expressen la rellevància amb que la ciutadania va viure el procés, i la mobilització de mirades i consciències crítiques en forma de vot. Tenim la millor fotografia electoral del país real en unes eleccions nacionals.   

Primera consideració: l’intent de CiU de suprimir el conflicte social del debat democràtic, i crear una bombolla político-mediàtica, desconnectada del patiment de la gent, ha estat contestada amb força per la ciutadania. I la ciutadania l’ha derrotada: a través de la vaga general, de les lluites socials (les PAH, la marea groga, el suport a la vaga de fam a Telefònica...) i a través també del vot. Artur Mas convoca unes eleccions (en clau nacional-plebiscitària) per obtenir  la majoria absoluta –i així poder desplegar les retallades socials amb menys obstacles- i es troba que la ciutadania li retorna l’aposta amb una caiguda de 12 diputats/des i 100.000 vots menys. La dignitat d’un poble.

Segona consideració: l’intent de CiU de monopolitzar el dret a decidir, de vincular-lo en exclusiva a una força política, a un líder polític de tall mesiànic, ha estat també contestada i superada per la ciutadania. Avui el procés cap al dret a decidir és més fort perquè és més plural, perquè és patrimoni de la ciutadania i no de Mas. Avui el dret a decidir, en clau electoral, l’aguanta el creixement de l’esquerra nacional (ERC, ICV-EUiA, CUP) i el debilita la davallada de CiU. L’acord nacional i social pel dret a decidir s’hauria d’obrir pas més enllà de qualsevol nou intent monopolitzador –i afeblidor- de CiU.

ICV-EUiA ha estat la força que més nítidament ha situat el conflicte social en el centre del debat electoral, en coherència amb una trajectòria de lluita, des del carrer i des del Parlament, contra el desmantellament de l’estat de benestar. I ha defensat també el dret a decidir sense cap voluntat de protagonisme ni monopoli, situant-lo en marcs de pluralisme i implicació ciutadana. Ho deia el Joan Herrera: “defensarem el dret a decidir com els primers, i els drets socials com ningú”. Els resultats d’ICV-EUiA han estat bons, de fet, els millors mai obtinguts per la coalició: de 230.000 a gairebé 360.000, un increment de més del 50% sobre el vot del 2010. I un increment que es produeix a tot arreu: a territoris i espais sociològics ben diversos, per bé que amb més força als barris de classes populars. Un grup parlamentari paritari (6 diputades i 7 diputats), intergeneracional i amb presència de les 4 demarcacions, un grup de gent lluitadora que treballarà colze a colze amb la ciutadania i els moviments socials per construir alternatives justes al desmantellament de drets i a tota mena d’opressions i desigualtats.

A Barcelona, els resultats d’ICV-EUiA són també molt esperançadors. Un 12%, 95.000 vots, 30.000 més que el 2010, un nombre de vots tampoc mai obtingut abans per la coalició. El creixement es produeix a tot arreu: 7 districtes i 48 barris per sobre del 12%. Amb avenços molt importants a Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Ciutat Vella, on assolim nivells entre el 13 i el 15%. L’empenta d’ICV-EUiA situa la coalició com a segona força política a dos districtes (Ciutat Vella i Sant Martí), i per davant del PSC a 5 dels 10 districtes i a 36 barris, la meitat dels barris de la ciutat.

 La ciutadania de Barcelona ha castigat les polítiques al servei de l’1%, impulsades per Trias (20.000 vots menys de CiU). Si l’alcalde sap escoltar hauria d’imprimir un gir radical en el seu govern. Cap indici, però. ICV-EUiA hem liderat l’oposició d’esquerres a CiU a Barcelona. El creixement ens avala. És un bon punt d’inflexió cap a liderar també la construcció d’una alternativa àmplia, popular i ciutadana que planti cara a l´hegemonia política de la dreta a la ciutat. I faci possible que la majoria social inconformista de Barcelona s’expressi també en termes de majoria política alternativa. Al servei del 99%, d’una ciutat i uns barris que no es resignen i volen guanyar un present de dignitat i un futur millor, amb igualtat, ecologia i llibertat.