Recordo el Bon Pastor de principis dels anys 80, un barri de gent
treballadora -paios i gitanos procedents en bona part de l’últim cicle
migratori- que habitava les Cases Barates, fortament colpejat per l’atur, en el
marc de la crisi industrial de l’època, i amb fortes dinàmiques de marginació
social i urbana: gent jove sense formació, presència de la maleïda heroïna,
manca gairebé absoluta d’equipaments públics… Han passat tres dècades i moltes
coses han canviat. Avui el Bon Pastor és un barri multicultural de classe
treballadora, amb 1 de cada 4 persones arribada al llarg dels últims 15 anys,
des de molts llocs del món (Equador, Bolívia, Perú, Pakistan, Xina…) on dia a
dia es van teixint relacions de convivència en la diversitat, de solidaritat
quotidiana.
El Bon Pastor ha canviat a partir de la lluita de la seva gent per millorar
de forma constant les condicions de vida del barri. I a partir de
les dinàmiques de treball conjuntes amb governs municipals d’esquerres compromesos amb la inclusió social, la redistribució territorial i
la regeneració urbana. No tot s’ha fet bé i falten moltes coses per fer. Però
la transformació ha estat substancial. En l’àmbit urbà recordo dos moments
clau. El primer l’any 2004 quan va
arrencar la primera fase de la remodelació del barri: el Patronat de
l’Habitatge, l’Associació de Veïns i Veïnes, i l’àrea de Benestar Social vam
signar els acords per tal que les dimensions urbana, social i participativa del
procés quedessin garantides. El segon l’any 2009 quan –conjuntament amb Baró de
Viver- vam aconseguir la incorporació del Bon Pastor al Pla de Barris de
Catalunya, amb una aportació de 17 milions d’€ per aprofundir les millores
urbanes i de l’espai públic. En l’àmbit social, el procés de guanyar
equipaments per al barri ha estat constant. Al llarg dels últims deu anys: el
Centre Cívic, la biblioteca, l’escola bressol, la ciberaula, el centre obert, el
casal infantil, el centre de serveis socials, la residència i el centre de dia
de gent gran. I una fita que relliga persones i llocs, que supera l’exclusió
urbana de Bon Pastor en clau de mobilitat: el somni fet realitat de l’arribada
del Metro l’abril del 2010; les línies 9 i 10 que uneixen el barri amb
Barcelona, Badalona i Santa Coloma. Sí, un barri que millora com a expressió de
la lluita de la seva gent i de l’acció política transformadora.
Avui les condicions tornen a ser duríssimes al Bon Pastor, com a la resta
de barris populars de Barcelona. D’una banda, els impactes de la crisi-estafa
en forma d’atur creixent, desnonaments, precaritat…D’altra banda, els impactes
de les retallades dels governs de CiU i PP plegats a la lògica dels mercats i
d’esquenes a les persones. Les desigualtats socials i entre barris augmenten a
Barcelona. Els més rics es fan més rics: Pedralbes o la Bonanova no paren
d’incrementar la seva renda per càpita, mentre que el Bon Pastor se situa
clarament per sota de la mitjana de Barcelona i del districte de Sant Andreu. I
el govern municipal de Xavier Trias s’arrenglera clarament amb aquesta lògica.
Dues mostres. D’una banda, avala la congelació de la Llei de Barris, amb la
conseqüent paralització de la immensa majoria de projectes de millora urbana a
Bon Pastor al llarg dels últims dos anys. D’altra banda, retalla un 60% la
inversió municipal en equipaments socials i de proximitat, castigant de forma
especial els barris populars, entre ells el Bon Pastor. Això sí, CiU decideix
invertir quasi 6 milions al Passeig de Gràcia, aportar 4 milions a la Fórmula-1,
o aprovar la conversió del Port Vell en una marina de luxe per megaiots. En
l’imaginari de CiU i Xavier Trias, el Bon Pastor no existeix, no hi tenen cap
vinculació emocional amb la seva gent, el seu patiment i les seves lluites.
Viuen en la bombolla del benestar i el luxe. Representen l’1% i treballen per
l’1%.
Però la gent del Bon Pastor no es resigna, no en sap. Treballa i lluita
contra les polítiques injustes i classistes, genera pràctiques alternatives de
solidaritat i suport mutu en la vida quotidiana del barri. L’Associació Gitana,
l’Associació de Veïns i Veïnes, la comunitat educativa i de professionals de la
salut i els serveis socials…han plantat cara al repagament dels medicaments, a
l’augment salvatge del transport públic i de l’aigua, a la retallada del bus de
barri, al desmantellament del model 0-3 de qualitat…i han posat en marxa el
Banc del Temps, les iniciatives d’intercanvi solidari, els programes d’inclusió
educativa i laboral dels i les joves gitanes…
El divendres passat vam poder compartir tot això i moltes altres coses
amb la gent del Bon Pastor. Teixint complicitats més intenses i properes amb el
patiment i la lluita de cada dia. Volem que ICV-EUiA sigui un espai que
acompanyi aquest patiment, que impulsi aquestes lluites. Estem i estarem al
costat de les veïnes i veïns del Bon Pastor, com de la resta de barris populars
de la ciutat. Plantant cara a les injustícies, visibilitzant els conflictes,
construint alternatives. Dotant de referència i articulació política a la
Barcelona dels barris. A la ciutat del 99%.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada