Un pressupost contra la majoria

El govern municipal de CiU ha presentat per al 2014 un projecte de pressupost que cavalca sobre l’espiral privatitzadora on s’ha instal.lat Xavier Trias. L’Alcalde fa de la ciutat una plataforma al servei del negoci privat, i el pressupost tradueix l’estratègia en xifres. Per exemple, els 100 milions d’ingressos fruit de la privatització dels aparcaments municipals més rendibles: Trias intercanvia un instrument clau de mobilitat sostenible per uns quants milions i, sobretot, per generar una gran oportunitat de negoci. Pot intentar justificar-ho com una operació per fer calaix en temps de crisi, i així poder incrementar la despesa social. És un argument fal.laç: el pressupost aposta per posar la solvència financera de l’Ajuntament al servei de l’austeritat dogmàtica. Queda molt lluny, a més, de donar resposta a les necessitats socials d’habitatge i de lluita contra l’atur. La liquidació pressupostària del 2013 pot tancar-se amb un superàvit de 120 milions (180 milions en dos anys). Si per al 2014 l’estalvi brut se stiués en el 15% (en comptes del 18,6% de CiU) i l’endeutament arribés al 55% (en comptes del 50,2% de CiU) es generarien 185,2 milions addicionals. En total més de 300 milions. Aquesta xifra permetria, per exemple, doblar l’increment de la despesa social, invertir en habitatge públic de lloguer, o generar un programa municipal potent de polítiques actives d’ocupació. En síntesi, el pressupost dels negocis contra els bens comuns; el que pretén satisfer els bancs contra les necessitats ciutadanes.  

Però és que, a més, a l’entorn d’aquest pressupost el govern de Xavier Trias sembla incapaç de construir una majoria que l’avali. Només ERC es mostra partidària del suport. Governar en minoria no és fàcil, però una de les responsabilitats bàsiques de l’Alcalde és articular majories que li permetin tirar endavant les eines bàsiques de govern: el pressupost, la primera. I Trias no sembla tenir ni la voluntat ni la capacitat de fer-ho. L’Alcalde dialogant i de mà entesa era pura retòrica, es volatilitza com el fum que ens intenta vendre. Xavier Trias és incapaç de generar i tancar dinàmiques d’acord. És triplement feble: lluny de la majoria, sense projecte de ciutat i sense habilitats relacionals i de pacte. Absent tot això, el govern pretén aprovar els comptes recorrent a una argúcia legal: presentar i perdre una qüestió de confiança vinculada al pressupost. Passats 30 dies i constatada la inviabilitat de la moció de censura alternativa, el pressupost rebutjat pel Plenari quedaria aprovat i entraria en vigor. Legal, sí; però en contradicció a la lògica democràtica. Uns comptes contra la majoria. Contra la majoria política, que no els han votat; i contra la majoria social, menystinguda per l’aposta privatitzadora i austericida.

Des d’ICV-EUiA no deixarem de denunciar la filigrana tan poc democràtica de l’Alcalde. No deixarem tampoc de defensar que un altre pressupost és possible i necessari: sense austeritat salvatge, amb ambició social, clarament orientat a lluitar contra l’atur i els desnonaments. I, més enllà, seguirem confrontant les dinàmiques de retallades i privatitzacions que CiU posa al servei de la seva Barcelona-marca i que sabem que són, una a una, agressions a la Barcelona dels barris i les classes populars.