Als Jocs d'Hivern, no hi juguem !

(Al Plenari del 18 d'octubre, ICV-EUiA vam presentar una proposició perquè Barcelona renunciés a presentar candidatura als Jocs d'Hivern. Aquesta és una síntesi de la intervenció en defensa de la proposta). 

L’objectiu d’aquesta proposició és que el Ple de l’Ajuntament de Barcelona expressi una posició majoritària a favor de la retirada definitiva de la cursa dels Jocs d’Hivern. Quan una ciutat es planteja un projecte de 2.600 milions d’euros, amb la càrrega simbòlica i mediàtica d’uns Jocs, hi ha tres elements inel.ludibles: lideratge polític, complicitats socials i debat democràtic d'idees. Vostè, Alcalde, ha intentat evitar-los tots tres. No ha liderat, no ha expressat convenciment ni projecte; més aviat ha surfejat per les circumstàncies, ha desplaçat la responsabilitat a la resta... (tampoc ens ve de nou, és un estil erràtic que ja coneixem). Complicitats ciutadanes a BCN ? cap ni una. Debat d’idees ? Ha fet tot el possible perquè no es produís. Vostè parla amb els lobbies, amb la cúpula olímpica... i a través dels mitjans; però no vol debatre amb la ciutadania ni amb els grups municipals. Com és possible, Alcalde, que vostè no hagi portat aquest tema en aquest Plenari? amb transparència, amb documents, amb arguments. És la nostra proposició la que fa possible avui el debat. I esperem fer-lo Alcalde, amb vostè. Com es mereix la ciutat i la ciutadania. Avui volem exposar que sobren els motius per construir un NO sòlid als Jocs d’Hivern: per injustos, insostenibles i anacrònics. Un NO que és també, sobretot, un SI a seguir lluitant –més que mai- per una ciutat democràtica, en mans de la gent i dels barris.

El model de transformació urbana a partir d’un gran esdeveniment és obsolet, caduc. La millora de Barcelona s’ha de fer de la mà dels barris, no d’una competició d’èlit; a cop de moltes accions quotidianes, no d’una gran transformació puntual; des de la participació veïnal, no des de la burocràcia olímpica. No seria més responsable i democràtic que els més de 100 milions d’inversió només en instal.lacions per als Jocs es destinessin a la millora dels barris, la cohesió urbana i el reequilibri territorial ?. O parlem dels costos ambientals del projecte. De debò creuen que en una ciutat i un país mediterrani, que volen ser referents en la lluita contra el canvi climàtic, té sentit celebrar uns Jocs d’Hivern ? Té sentit plantejar-se la producció de neu articificial a escala massiva amb els costos energètics que això comporta ? Caldrien 1.000 milions de litres d’aigua per produir neu artificial durant 15 dies, una quantitat equivalent al consum domèstic anual d’una ciutat de 50.000 habitants. Tot això no té sentit.  

I és veritat, no serien només els Jocs de Barcelona. Tenen una dimensió de país i de Pirineu, ben clara. I una aposta de model econòmic. Un model encorat en pautes del passat, antic, que no incorpora les dimensions de la transició ecològica: ni la diversificació d’activitats, ni la nova cultura del territori, l’energia i l’aigua. No té cap sentit la implantació efímera d’una Vila Olímpica a La Molina amb una inversió de 150 milions. S’imaginen 150 milions per impulsar plans d’activació de l’economia verda i cooperativa al Pirineu?, per crear ocupació de qualitat en activitats diversificades i sostenibles en el conjunt de les comarques de muntanya ? I no val voler legitimar l’operació Pirineu a partir de l’imprescindible desdoblament ferroviari Vic-Montcada. Perquè no val fer penjar aquesta infrastructura de mobilitat del fil d’uns Jocs. S’ha de fer ja, amb inversió pública no condicionada, sense cap element de xantatge.    

Essent tot això rellevant, hi ha una reflexió que passa, fins i tot, per davant de totes elles. Avui la situació social a Catalunya i a Barcelona és molt dura. L’impacte combinat de crisi i retallades és devastador a la nostra ciutat: 45.000 persones aturades sense prestació; 2.900 infants en risc de malnutrició; 17 desnonaments al dia; 100.000 llars en pobresa energètica; 30.000 talls d’aigua. I enfront a tot això... Un projecte de Jocs d’Hivern amb una xifra d’inversió gairebé equivalent a 2 anys de retallades en educació, sanitat i serveis socials a Catalunya. Ens deien que no tenien diners per mantenir escoles o centres de salut; i resulta que sí, que els tenien, però en un calaix reservats per fer un palau de gel o una anella de velocitat. Com pot explicar als veïns/es  que no hi ha recursos per fer escoles bressol, inversió en habitatge social o restablir els busos de barri;  però sí han trobat, en canvi, 2.600 milions per uns Jocs d’Hivern ? És comprensible per algú que calgui acomiadar mestres, deixar de pagar a les entitats socials, o tancar urgències; i en canvi trobar 2.600 milions per un esdeveniment esportiu ? Com es pot explicar que falten 100 milions per rendes mínimes d’inserció (al Besòs, a La Marina, al Carmel) però se’n troben 100 per fer una anella de velocitat, arranjar el palau d’esports i cobrir el velòdrom d’Horta ?  És comprensible que es retalli en polítiques actives d’ocupació, que es deixi sense prestació les persones amb dependència, i es destinin 70 milions per un circuit de proves de gel?.

Per tot això, Alcalde, li demanem la renúncia als Jocs d’Hivern sense escletxes: al 2022 i a qualsevol altra data. Deixem estar un projecte sense sentit, que no aporta res a la qualitat urbana i ambiental de Barcelona. Deixem estar un projecte inexplicable i incomprensible, en temps durs de patiment social. Deixem estar un projecte que allunya el Pirineu d’un futur equilibrat i sostenible. Estem segurs que la majoria de la ciutadania connectaria avui amb la decisió de renunciar-hi. Nosaltres els hi proposem, també avui, que ho facin.