Conselleres i consellers de districte: alternatives des de baix

Barcelona és una ciutat de barris i districtes. Els barris són referents d’identitat comunitària i espais on es va teixint bona part de l’organització veïnal i ciutadana. Els districtes responen a realitats històriques –antigues viles del pla de Barcelona- (Gràcia, Sant Andreu…) o a realitats urbanes que expressen el desenvolupament més recent de la ciutat (Eixample, Nou Barris…). Són la trama d’una ciutat complexa, les barcelones que narrava Manolo Vázquez Montalbán. Barris i districtes són també àmbits d’activisme polític. El camp de treball, entre moltes d’altres persones, de les conselleres i els consellers de districte. Fan una feina poc coneguda, silenciosa i tenaç. Però molt rellevant. Conselleres i consellers que lluiten colze a colze amb els moviments veïnals i socials del territori; que treballen amb el teixit associatiu. I que construiexen i defensen iniciatives polítiques vinculades a la realitat dels barris a cadascun dels 10 Plenaris de Districte. Són companyes i companys compromesos que fan una feina extraordinària. Us explico, molt en síntesi, algunes de les causes que les conselleres i consellers d’ICV-EUiA han defensat en els seus respectius Plenaris al llarg d’aquestes últimes setmanes.

Un primer conjunt d’iniciatives s’articulen entorn a la defensa dels serveis públics, en un temps d’erosió dels drets socials que impacta de forma directe en la vida quotidiana de la gent. A l’Eixample això s’ha traduït en una aposta aferrissada per aturar el procés de privatització de l’atenció al Clínic. Un Clínic que és de totes, del barri, un bé comú que cap governant injust i classista no ens pot prendre. A Gràcia ha passat per treballar amb la coordinadora d’AMPAs del districte, espai clau d’empoderament de la comunitat educativa, i demanar al govern una resposta positiva als reptes que planteja l’Estudi d’Escolarització de la Coordinadora: l’enfortiment de l’oferta i de la qualitat de l’escola pública. A Sants-Montjüic, els consellers d’ICV-EUiA han defensat el transport públic, enfront les supressions de línies i les retallades de freqüències que afecten barris com La Marina o La Bordeta. A Horta-Guinardó i a Nou Barris, les propostes d’ICV-EUiA s’han orientat e exigir respostes en el terreny de la pobresa energètica i del risc de malnutrició infantil, defensant els dret universal d’accés als consums bàsics de la llar i a una alimentació digna i autonòma.

Un segon conjunt d’iniciatives operen en el terreny de la radicalitat democràtica i els drets civils. Les conselleres i consellers de Les Corts i Sant Andreu han defensat propostes en favor de la gestió ciutadana d’equipaments de barri: el Centre Cívic i el Casal l’Harmonia. La gestió ciutadana suposa processos d’apropiació social i comunitària de bens públics, barrant alhora el pas a dinàmiques de gestió sota criteris mercantils. A Ciutat Vella, ICV-EUiA hem tornat a demanar el cessament de Manel Prat, el director general de la polícia, a conseqüència de la mort de Juan Andrés Benítez després de ser apallissat pels Mossos al Raval. I tant a Sant Martí com a Sant Andreu hem expressat suport als veïns imputants arran de la vaga general del 29 de març, demanant que l’Ajuntament es retiri de l’acusació particular.

Finalment, a Sarrià-Sant Gervasi hem situat en l’agenda els problemes i les necessitats específiques dels barris de muntanya, tot i proposant l’elaboració d’un pla de suport a l’aprofitament agrícola de Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes, una àrea de Barcelona sovint oblidada i que requereix de polítiques específiques a partir de l’experiència i el coneixement del seu veïnat en la gestió del territori i els recursos naturals. 

Són només unes breus pinzellades, però que volen donar visibilitat a una realitat tan rellevant com poc coneguda: l’activisme social, polític i institucional de les conselleres i els consellers d’ICV-EUiA als 10 districtes de la ciutat. Una tasca prioritària en la lluita per una ciutat de barris habitables on les persones visquin amb dignitat.