Trias en precari: ni pressupost ni confiança.

El context polític: divendres passat CiU va presentar el pressupost al plenari i va ser rebutjat. El va sotmetre a una qüestió de confiança i li va ser denegada. Vam sortir del plenari amb un pressupost contra la majoria que, en tot cas, entrarà en vigor per una drecera jurídica no democràtica; i amb un govern incapaç i aïllat, com mai abans.  El context social: els efectes de la crisi i de les retallades s’intensifiquen sobre les classes i els barris populars de Barcelona. Assistim a una segona onada d’impactes: atur de llarga durada desprotegit, desnonaments per no poder pagar el lloguer, malnutrició infantil, talls d’aigua, pobresa energètica, increment galopant de les desigualtats socials i urbanes. 

En aquest doble context es mou Xavier Trias. L’alcalde d’un govern que no pot tirar endavant la seva principal eina d’actuació (el pressupost); i l’alcalde d’una ciutat on no paren de créixer riscos i situacions de pobresa i exclusió. I Xavier Trias fa dues coses: d’una banda segueix venent paraules (diàleg, mà estesa, culpabilització de tothom…); d’altra banda, intenta que aquestes paraules tapin la realitat d’unes polítiques classistes, d’un govern de l’1%. Però ara ja sabem que les paraules són fum. I que el fum no pot tapar un pressupost socialment excloent i molt injust amb els barris. Un pressupost sense base territorial (9 de 10 districtes l’han rebutjat), sense base política (25 regidores i regidors sobre 41 l’han rebutjat) i sense base social (refugiat en l’escalfor de la marca Barcelona però desconnectat del patiment i els drets de la ciutadania).

1) Un pressupost que cavalca sobre l’espiral privatitzadora del govern (pàrquings, serveis funeraris…); 2) que s’instal.la en l’austeritat injusta i dogmàtica (superàvits milionaris per satisfer les agències de qualificació del deute mentre es desatenen necessitats socials); 3) que retalla la despesa en habitatge i ocupació; 4) que enfonsa la inversió als barris populars mentre la concentra a les zones del luxe (Pg de Gràcia, zona alta de la Diagonal…). És la traducció en xifres d’un govern diligent amb els poderosos i indolent amb la majoria; sensible als lobbies de les bombolles turística i comercial, però girat d’esquenes a les persones que ho passen malament i a la gent que lluita. Un pressupost que, pels seus continguts, aïlla al govern que el presenta. I l’impulsa a substituir un procés de negociació i acord, per la filigrana d’una qüestió de confiança que degrada i banalitza la política municipal, i per una certa teatralització pretesament encobridora de tot plegat: del classisme i de la degradació democràtica.         

És important plantar cara a tot això. Però ho és més encara construir l’alternativa. Perquè és possible un pressupost sense privatitzacions ni dogmatisme neoliberal; amb inversió social, escoles bressol, habitatge públic i programes d’ocupació; amb prioritat als barris; amb economia verda i cooperativa. Però per fer-ho possible cal que la majoria social esdevingui majoria política. Que els valors de solidaritat generin una nova correlació de forces per acabar amb el govern de l’1%. Seguirem treballant per aconseguir-ho. Forjant el nou subjecte sociopolític que catalitzi el procés constituent municipal. Abans que s’ho carreguin tot. Per reconstruir la ciutat democràtica.