Síndica de Greuges. Les veus de la ciutadania.

(Cada any, l'Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, ens presenta el seu Informe al Ple Municipal. És un molt bon document. Reflecteix la realitat de la ciutat i l'acció pública en defensa dels drets de la ciutadania. M'ha semblat interessant deixar-vos aquí una síntesi de la intervenció que vaig fer, en resposta a la seva presentació. Serveixi també com a nou agraïment i reconeixement a la magnífica tasca de la Síndica).

Vull agrair en nom del Grup Municipal d’ICV-EUiA a la sra. Assumpció Vilà la presentació del seu Informe Anual al Consell Plenari de l’Ajuntament, com a Síndica de Greuges de Barcelona. Valorem que l’Informe s’obri posant sobre la taula amb coratge les injustícies del moment actual, així com la reivindicació dels DDHH, de la dignitat i l’autonomia vital com a criteris irrenunciables per vertebrar el present i el futur de Barcelona i del nostre model social. Sí, 10 anys de Sindicatura de Greuges, però l’Informe arrenca afirmant: “no estem de celebracions”. “L’any ha estat marcat per la crisi econòmica i la manca de millora dels serveis públics”. I continua dient: “la ciutadania ha de tornar a sentir que les llibertats, els drets socials i els ambientals són una riquesa col.lectiva a preservar... i només vivint en una societat justa és possible el ple desenvolupament de les persones”. Anhel que compartim, i que se situa avui ben lluny de les dinàmiques dominants de desigualtat social i despossessió ciutadana. És també un valor fonamental que la Síndica situi els DDHH com a guia per avançar en temps de crisi. En efecte, com sosté l’Informe “quan hi ha pobresa, quan no es retorna a la ciutadania en benestar el producte del seu esforç, quan es persegueixen desorbitadament conductes innòcues, no hi ha ni igualtat, ni llibertat”.  És llavors quan cal l’acció pública per remoure les injustícies, és llavors quan cal la ciutadania activa per reclamar aquesta acció. I afegiria, és llavors quan el paper de la Sindicatura esdevé fonamental: acollint i acompanyant la ciutadania; actuant d’ofici per construir propostes encorades en els DDHH.

No és ara el moment d’abordar cap anàlisi exhaustiva del conjunt d’aquest Informe; però sí volia referir-me de forma concreta a algunes qüestions tractades que considerem molt importants.

En primer lloc a l’habitatge, al dret de tothom a un habitatge digne com a prioritat irrenunciable a la ciutat. L’Informe assenyala com continuen els problemes vinculats a la manca d’habitatges, a vivendes en condicions no dignes, a l’assetjament sobre inquilins, a reallotjament forçosos, a blocs en estat ruïnós i al desamparament de famílies desnonades. Coincidim amb la Síndica que el dret a a l’habitatge no progressa a la nostra ciutat. D’una banda, les xifres del 2013 posen de manifest una davallada considerable de llicències d’obra d’habitatges protegits. I pel que fa al lloguer privat, els preus de mercat segueixen essent una barrera d’exclusió per un gran nombre de persones. D’altra banda, les mesures contra els desnonaments no han aconseguit grans millores: ni aquests s’han aturat, ni els habitatges de la Taula d’emergència són suficients; tampoc no ha funcionat la cessió de pisos buits. La realitat d’emergència habitacional, com afirma l’Informe, és insostenible en termes de necessitats socials; coincidim amb la Síndica que cal activar mesures molt més potents en l’àmbit del lloguer social, la rehabilitació, la lluita contra els desnonaments i la borsa de lloguer privat. Compartim plenament les recomanacions pel que fa al nou Reglament de Sol.licitants d’habitatge de protecció oficial, que ha de donar resposta, amb garantia de dret de ciutadania, a totes les situacions de necessitat protegibles d’acord a la Llei del Dret a l’Habitatge. No renunciarem a treballar des del nostre Grup per impulsar, en clau propositiva, l’acció del govern municipal en aquest àmbit. Com tampoc no renunciarem a seguir confrontant les polítiques inhumanes que rescaten bancs i desnonen famílies; que preserven privilegis, i retallen drets i vides.

M’hi voldria referir, en segon lloc, a la situació i els reptes que planteja l’Informe en el terreny de les llibertats públiques i la participació ciutadana. Un any més, l’Ordenança del civisme esdevé la norma municipal objecte de reclamacions en matèria de llibertats. Un any més, la Síndica conclou que es tracta (literalment) “d’una eina coercitiva i estèril per moltes situacions, en incorporar alhora supòsits d’incivisme i la realitat de persones en situació d’exclusió social”. L’ordenança s’ha revelat, torna a sostenir l’Informe, com un instrument generador d’injustícies en la seva aplicació. I és aquí, on tornem a compartir la doble proposta que ens fa la Síndica: en un àmbit més operatiu, modificar d’immediat els protocols d’intervenció que encara avui permeten la denúncia policial de persones vulnerables, i substituir-los per l’estricte comunicació a serveis socials; en un terreny més fons, afrontar la modificació global de l’Ordenança per tal de debatre quines situacions han de ser objecte de protecció més que de sanció. Sí, creiem que l’eix punitiu ha de ser superat -en la norma i en la pràctica- per l’eix del respecte, la mediació i l’acció comunitària com elements vertebradors d’un espai públic de llibertats.

És novament rellevant que l’Informe incorpori reflexions clau en el terreny de la participació. La síndica posa èmfasi en un procés rellevant que s’ha produït el 2013, objecte de queixa, i resolt pel govern en sentit contrari a les recomanacions de la sindicatura: ens referim a la Iniciativa Ciutadana “Defensem el 0-3 a Barcelona”. La Comissió promotora s’hi va adreçar a la Síndica demanant empara enfront la negativa del govern a tramitar la Iniciativa. La resolució fou ben clara: cap element del procés no podia justificar la negativa municipal. Compartim, a partir d’aquí, la reflexió que ens fa l’Informe: el que s’espera de l’administració, quan un col.lectiu impulsa un instrument de participació és foment, col.laboració i suport tècnic. En definitiva, remoure i no interposar obstacles; com diu la Síndica: “tant per mandat legal, com per coherència amb el comportament democràtic que s’espera de la institució municipal”. Coincidim amb la proposta d’impulsar una nova normativa municipal reguladora de la Iniciativa Ciutadana orientada a facilitar, no a dificultar, la seva utilització; orientada a oferir suports, i no càrregues, als col.lectius impulsors.

Finalment, voldria destacar el capítol dedicat a l’atenció a les persones, on trobem un repàs exhaustiu a les principals problemàtiques vinculades a l’acció social i la realitat quotidiana dels col.lectius vulnerables. L’Informe constata com la pobresa s’ha instal.lat en els barris de la ciutat i com aquesta realitat situa sota pressió quotidiana el treball dels i les professionals dels serveis socials. Un treball que ha d’afrontar no només l’enduriment de la realitat sinó també el desmantellament d’algunes prestacions públiques.

Enduriment de la realitat d’atur, enfront de la qual l’Informe considera necessari la posada en marxa de plans d’ocupació en tots els districtes de la ciutat, l’increment dels acords amb les empreses d’inserció laboral, i l’enfortiment de les polítiques de formació i ocupació juvenil.  I enduriment també de les retallades. La Síndica constata, com a especialment antisocial, la retallada de la Renda Mínima d’Inserció, que ha deixat sense ingressos molts nuclis familiars en situació de pobresa severa. No podem oblidar que al llarg del 2013 –i en l’actual context de fractura social a Barcelona- han estat denegades 5.000 rendes mínimes. I no podem deslligar aquest fet de l’increment de dificultats de cobertura de necessitats bàsiques per part de moltes famílies, dificultats de pagament del lloguer, dels consums bàsics de la llar i d’accés a una alimentació digne i autònoma. L’Informe de la Síndica torna a fer una aposta clara per la Renda Garantida de Ciutadania, desplegant l’article 24.3 de l’Estatut, com una peça indispensable que ha d’assegurar els mínims de la dignitat vital de tothom. Ho compartim plenament: seguirem treballant perquè la ILP en marxa s’acabi materialitzant i perquè l’Ajuntament segueixi tenint un paper proactiu en aquesta mateixa direcció.

Voldria només afegir, en aquest apartat, una consideració sobre les persones migrades. L’Informe ens trasllada un fet molt rellevant: la majoria de situacions tractades per la sindicatura no tenen a veure amb la condició d’immigants, sinó amb situacions de vulnerabilitat social compartides per altres persones amb independència del seu origen. En efecte, no és l’origen de les persones sinó el seu perfil de necessitats el que activa a Barcelona les polítiques socials. Un element clau del nostre model d’acollida i interculturalitat que cal preservar. Tot i així, l’Informe no passa per alt la situació específica de les persones migrades més vulnerables. La Síndica valora la posada en marxa del Pla d’Assentaments, però no deixa d’assenyalar el fet paradoxal que és des de la seva aprovació quan s’han produit més desallotjaments. Enfront d’això, proposa reforçar la lògica d’inclusió social i laboral com a prova clau de respecte a la dignitat de totes les persones.      

En síntesi, un Informe que esdevé ja, per nosaltres un estímul a seguir treballant per una Barcelona on tots els projectes de vida es puguin realitzar en igualtat de condicions; una ciutat democràtica, més humana i habitable.