BCN en venda. Raó: Xavier Trias

Divendres passat, a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diagonal (per cert, no deixarem d’insistir que cal canviar-li el nom de Joan Carles I perquè no volem cap reconeixement a la monarquia borbònica) acompanyava la gent de Joves d’Esquerra Verda (www.joves.cat) en l’inici de la campanya de denúncia “BCN en Venda. Raó: Xavier Trias”.

Sí, hem confrontant des del primer moment l’espiral privatitzadora de la ciutat on ens ha situat el govern de CiU. Una dinàmica que ha deixat de ser puntual per esdevenir un dels elements vertebradors del model de l’alcalde Trias. Un govern classista que aprofundeix en la seva concepció de Barcelona com a plataforma d’aterratge del negoci i del benefici privat. Als vuit exemples privatitzadors del cartell de Joves, ja hi podem sumar dos més de ben recents; tot plegat un bon decàleg a manera de carta de presentació de la “BCN en venda” de Xavier Trias. 1) la privatització de l’aigua; 2) les inversions al carrers luxosos al servei de lobbies comercials i hotelers; 3) la Marina de Luxe al Port Vell; 4) l’ordenança de terrasses que mercantilitza voreres i places; 5) la gestió privada de les noves escoles bressol; 6) la venda al millor postor del nom de les estacions de metro; 7) el nou Pla d’(ab)usos de Ciutat Vella, amb barra lliure hotelera; 8) el tancament d’equipaments al servei de les èlits econòmiques (MNAC); 9) la privatització dels aparcaments municipals; 10) el pagament per l’entrada a Sant Pau i al Castell de Montjuïc. Configuren, tots ells, les baules d’una cadena privatitzadora contra els bens comuns urbans; els components d’una estratègia de despossessió del dret a la ciutat.

Al Passeig de Gràcia i a la part alta de la Diagonal, la lògica privatitzadora es connecta a la més nítidament classista. Les obres de reforma no són el fruit d’un procés de participació, ni tan sols responen a cap interès públic, són la concreció dels projectes de comerciants i hotelers de luxe al servei dels seus propis interessos: un espai més còmode i atractiu per a creueristes i turistes rics. Les inversions s’eleven a gairebé 30 milions d’euros, mentre el govern menysté les necessitats de la gent i els barris populars: retalla les polítiques de rehabilitació d’habitatges, atura la millora urbana dels barris, enfonsa la inversió social i educativa als districtes amb més necessitats. Com pot ser que es destinin 30 milions a la Barcelona del luxe i, en canvi, La Trinitat Nova segueixi amb al.luminosi, la Trinitat Vella sense centre de serveis socials, els barris de La Marina sense metro, o no es rehabilitin els habitatges del Besòs ?. Per CiU, Barcelona no és tant un espai d’exercici quotidià de ciutadania, sinó una marca generadora de plusvàlues privades; no és tant un espai de cohesió social i urbana, sinó una realitat dividida en classes i segregada entre barris.    

Hem de visualitzar tot això. Estendre la denúncia i fer créixer la consciència de les injustícies socials i urbanes. I ara ja, sense esperar ni un minut més, hem d’articular l’alternativa. L’alternativa per retornar la dignitat i la ciutat a la gent i als barris. Perquè el futur de Barcelona no el dictin els lobbies per mitjà d’un govern al seu servei; sinó que l’escrigui la ciutadania, les classes i els barris populars, per mitjà d’una nova hegemonia social i una nova majoria política. N’estic segur, a Barcelona podem !.