22 de novembre, 2014
0
Ni Kids Sagrera ni cases al Parc de l'Oreneta: lluita a lluita, defensem els barris
Afirmem sovint que Trias, amb
les seves decisions, està posant Barcelona en venda. I amb les seves polítiques
amplia les desigualtats socials i territorials que fracturen la ciutat. Però no
sempre se’n surt. De vegades ho intenta i no pot. No pot perquè la combinació
de mobilització veïnal i acció política assoleix victòries significatives.
L’alcalde va veient que certes coses li poden costar cares, que no les pot fer
des de cap espai d’impunitat. Els barris i el teixit social li diuen que ni el territori ni els drets no
estan en venda, i li planten cara. És llavors quan la defensa del dret a la
ciutat es fa tangible. Aquesta setmana n’hem tingut alguns exemples.
El teixit veïnal de la Sagrera i
el moviment d’educació en el lleure han aturat la implantació d’un parc temàtic
infantil privat sobre un solar de 20.000m2. Kids Sagrera era un projecte
concebut per mercantilitzar i segmentar l’oci dels infants, contrari al model
popular i públic de lleure socioeducatiu arrelat als barris de Barcelona
(esplais, casals, esport de base, places i parcs com a espais de joc…). D’altra
banda, les veïnes i veïns del Parc de l’Oreneta, a Sarrià, han frenat una
operació immobiliària que havia de trinxar una franja del parc. Allà, al carrer
Montevideo 33-53, Núñez i Navarro tenia la pretensió de construir-hi cases de luxe, en una operació urbanística
de canvi de cromos, pactada amb el govern municipal, agredint un espai d’alt
valor ecològic. Ni la Sagrera ni l’Oreneta estan en venda. Cap mercader
del lleure infantil, ni cap especulador urbanístic no han de tenir espai als
nostres barris. El dret a la ciutat està en joc i la gent el disputa i el
guanya. L’articulació de pressió social i política –des d’ICV-EUiA hem rebutjat
amb nitidesa el projecte- ha aconseguit que el govern retirés de l’ordre del
dia de la comissió de d’economia d’aquesta setmana l’aprovació inicial del Kids
Sagrera. Aquesta setmana també, a la
comissió de plenari d’Hàbitat Urbà, ICV-EUiA hem aconseguit l’aprovació d’una
proposta per blindar l’Oreneta, per canviar la qualificació de Montevideo i
protegir l’espai de manera definitiva.
D’altra banda, els barris més
vulnerables han estat sovint els més castigats per les retallades socials. Fa
ara tres anys, el govern municipal es plegava al ministre Wert i desmantellava
a Barcelona la conquesta històrica dels 25 alumnes per aula a les escoles de
primària. Sabem el
que significa una escola pública de qualitat amb capacitat d’atendre la diversitat
i fer de l’educació un espai de diàleg i valors. Sabem el que significa,
sobretot, per un barri de gent treballadora. A Trias tant li fa. Fa només uns
mesos, el govern municipal retallava les freqüències de pas del servei públic
de bus a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, deixant-les intactes a Les
Corts i Sarrià. A Ciutat Meridiana, per exemple, ja no hi ha cap línia de bus
els dissabtes amb un interval de pas inferior als 30 minuts. A Trias tant li fa. Però també aquí s’ha presentat
batalla. La comunitat educativa no ha deixat de denunciar la massificació de
les aules. La PTP ha denunciat la reducció selectiva del transport públic.
Aquesta setmana, ICV-EUiA hem portat aquestes demandes justes a les comissions
de plenari de l’Ajuntament, i hem arrencat el doble mandat democràtic de
restablir la ràtio 25 a les aules i les freqüències de bus als barris. Ara el
govern ha de complir. No deixarem que quedi en paper mullat. Lluita a lluita,
la Barcelona per Viure s’obre pas. Guanyar Barcelona esdevé inajornable.
Labels:
Barcelona,
barris,
educació,
mobilitat,
retallades
06 de novembre, 2014
0
El 9N, votaré per tu
El 9N havia de ser el dia per exercir el dret a
decidir. L'hostilitat política i l’assetjament jurídic del règim (PP-PSOE) no
ho faran possible en les condicions establertes al decret de convocatòria de la
consulta. Però no ens intimiden, ni ens faran afluixar. Perquè som lliures. Desacatarem
tot autoritarisme, desobeïrem tota imposició. Farem del 9N un dia de
mobilització ciutadana massiva per la dignitat democràtica, pel respecte
col.lectiu, per la justícia del reconeixement. I serà un pas endavant que farà
encara més irreversible l’exercici de l’autodeterminació. A partir del 10N el
procés de ruptura tindrà més força social que mai. I caldrà donar-li un marc de
canalització política per mitjà d’unes eleccions constituents. El nou context
haurà de fer possible, ara sí, un referèndum on decidir lliurement el futur
polític de Catalunya.
El 9N hem de ser milions de persones als carrers i a
les urnes. Expressar un enorme esclat de ciutadania, com ho hem fet tantes
altres vegades, carregats de força i de raons. Milions de denúncies i de
paperetes contra la demofòbia; milions de mirades i somriures per un país just,
lliure i net. Perquè volem decidir-ho tot per canviar-ho tot. Decidir cada dia.
Decidir les relacions de Catalunya amb l’estat i la UE; i també el model de
relacions socials i humanes; i els barris i ciutats que volem per viure-hi.
Diumenge hem de demostrar que el PP i el PSOE no podran il.legalitzar el nostre
dret a la llibertat d’expressió, a participar. I
Dilluns, que el govern de CiU no podrà aturar la nostra lluita per viure amb
dignitat.
El 9N
votaré. Votaré
perquè em sento
implicat amb
un procés d’empodarement
ciutadà, d’eixamplament democràtic. Perquè vull plantar cara al centralisme i a
la vulneració de drets. Votaré
per un país
nou lliure de desnonaments, precarietat i corrupció. I sobretot per
una Barcelona humana, de barris dignes on la gent pugui ser feliç. Votaré amb
la força dels qui lluiten amb generositat, i dels qui pateixen injustícies
discretament. Amb tota la il.lusió als ulls de les meves filles. I votaré per
tu, pare.
Labels:
Catalunya,
dret a decidir
27 d’octubre, 2014
0
Dignitat, feina i espai per viure, barri a barri.
La gent d’ICV-EUiA hem posat
en marxa l’elaboració oberta i participativa de propostes, orientades a
perfilar els compromisos electorals amb els que volem guanyar. Volem guanyar
les municipals del 2015 perquè la Barcelona en venda de Trias és ja insuportable,
per insensible i classista; perquè és marca i no barri. Volem posar la ciutat
en mans de la gent, i reconstruir amb la gent el dret a la ciutat. I ni podem
ni volem fer-ho sols. Ho volem fer en el marc d’un nou espai de confluència
ciutadana, social i política que ja s’està forjant, de forma compartida. Sí,
confluir per guanyar; i guanyar per viure, respirar i treballar amb dignitat.
És de sentit comú, però no és fàcil. És perfectament possible, però haurem de
lluitar-ho molt. Ha de ser un projecte il.lusionant, nou. I ben ple de continguts.
Per concretar aquests
continguts –i com a contribució a la dimensió programàtica de la confluència-
hem activat el procés “BCNxViure”. Es configura a partir de quatre tipus
d’espais per a l’aportació d’idees i propostes. a) un espai en xarxa, la web www.barcelonaperviure.cat; b) un material de mà per ser repartit a carrers
i places; c) jornades de ciutat amb 3 eixos temàtics; i d) trobades de
barri/districte en clau de proximitat. La setmana passada vam arrencar amb la primera jornada
temàtica “Dignitat per Viure”, i el primer acte territorial a Vilapicina i
Torre Llobeta (Nou Barris).
- A “Dignitat per Viure” vam
debatre sobre la reconstrucció dels drets socials i la dignitat humana, enfront
les retallades de serveis i la mercantilització de la vida. Vam fer-ho amb companyes i companys de l’IGOP, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa
Energètica i l’Institut d’Infància i Món Urbà. Vam compartir la
realitat d’emergència social i habitacional palpable avui a Barcelona i la
necessitat d’articular un Pla de
Rescat Social orientat, per exemple, a fer possible el dret a
l’habitatge en una ciutat lliure de desnonaments, a eradicar la pobresa
infantil, a garantir que a cap llar no es passa fred ni es talla l’aigua per
motius econòmics, a garantir la seguretat alimentària o un transport públic a
preus assequibles. El mes vinent farem la Jornada “Feina per Viure” on debatrem
sobre com lluitar contra l’atur i crear treball de qualitat, en el marc d’un
nou model superador de l’economia financera i especulativa, i articulat a
l’entorn del cooperativisme, el teixit productiu, l’ecologia i el comerç de
proximitat. Finalment a “Espai per Viure”, el tercer eix temàtic, construirem
propostes per superar la contaminació i la presència massiva de cotxes, per
forjar una Barcelona amb aire net per respirar, barris humans i habitables, i
els béns comuns -com l’aigua i l’energia- sota control públic.
- A Nou Barris vam fer una
trobada veïnal i amb activistes socials en un espai emblemàtic: la Plaça Carmen
Laforet al bell mig de l’illa d’equipaments de Cotxeres Borbó, on la lluita
veïnal i les polítiques públiques dels governs plurals d’esquerres han fet
possible l’existència avui d’un centre integral de salut, una biblioteca, un
casal de gent gran o un centre esportiu municipal. Les participants
traslladaven indignació enfront les situacions de necessitat, atur, manca
d’escoles bressol, supressió de busos de barri, opacitat del govern municipal o la nul.la connexió de la regidora de
districte amb la gent. Però alhora mostraven compromís i ganes de teixir
complicitats per recuperar el dret a decidir sobre el barri, la quotidianitat i
la ciutat. Hi ha indignació, compromís i esperança, a Nou Barris i arreu: la
Barcelona de la majoria, la que ha de guanyar i governar. Carregada de propostes
realistes i transformadores. Per construir nous somnis i fer-los realitat.
13 d’octubre, 2014
0
L'espai de la Model per al barri. Cap hotel ni cap habitatge de luxe
Divendres passat Xavier Trias anunciava
un acord amb el govern de la Generalitat per desencallar el trasllat definitiu
de la presó Model, i l’alliberament de l’espai que ara ocupa a l’Esquerra de
l’Eixample. L’acord ha de permetre
generar la mateixa dinàmica a la Trinitat Vella, i fer possible que el barri
guanyi tot l’espai del centre penitenciari per equipaments i habitatge
protegit. Tanmateix, si s’observen els termes de l’acord, tornem a tenir
l’exemple d’un alcalde d’esquenes a la ciutadania i subordinat a les
necessitats econòmiques d’Artur Mas. Un alcalde amb prioritats equivocades i un
model de ciutat mercantilitzat.
En primer lloc, l’acord preveu que
l’Ajuntament pagarà 15 milions d’euros a la Generalitat per una franja de sòl
de 5.000m2 a la façana del carrer Nicaragua, amb una qualificació urbanística
que permet la construcció d’hotels i habitatge lliure. És a dir, Trias compra a
Mas els drets d’especulació. No calia aquesta operació. Ara cal tornar a exigir
que no hi hagi noves places d’hotel ni nous habitatges excloents. No calia
perquè al conveni signat amb la Generalitat el 2006, aquesta ja havia acceptat
el trasllat de la model tot i cedint el sòl a l’Ajuntament, i retenint la
propietat aquesta peça que li permetia l’extracció de rendiments en el futur.
Ja llavors ICV-EUiA vam manifestar el nostre desacord a la hipoteca a pagar:
volíem –i volem avui- que el trasllat produeixi espais verds i equipaments,
decidits en un procés de participació veïnal, de cap manera nous usos privatius
i elitistes.
En segon lloc, l’acord preveu que
l’Ajuntament pagarà íntegrament la construcció del nou centre penitenciari de
règim obert a la Zona Franca, invertint 24 milions d’euros, per tal de
llogar-lo posteriorment a la Generalitat. És a dir, al mateix temps que Xavier
Trias retalla dràsticament la inversió en centres de serveis socials o centres
d’infància en risc; que frena del tot la inversió en escoles bressol
municipals… hi destina 24 milions a pagar una presó que és competència
exclusiva de la Generalitat i sobre la que l’Ajuntament no hi té cap mena
d’intervenció.
En síntesi, el trasllat de la Model
s’havia de fer sense cap cost addicional per a la ciutadania de Barcelona. La
Generalitat ja havia signat l’acord de cessió de sòl del 2006, i havia de
construir el centre de la Zona Franca. Ara l’Ajuntament pagarà 39 milions d’euros
a Artur Mas (15 més 24). D’altra banda, Trias sembla aferrar-se a l’urbanisme
de les plusvàlues, a l’especulació amb hotels i habitatge lliure en un espai on
només hauria d’haver-hi usos públics i ciutadans, com sempre han reivindicat
les veïnes i els veïns dels barris de l’entorn. ICV-EUiA treballarem per
denunciar els termes de l’Acord. Per dirigir les inversions municipals a
equipaments socials i educatius de proximitat, no a presons. Per fer costat al
moviment veïnal en la seva demanda del dret a la ciutat als terrenys de la
Model, sense hotels ni pisos de luxe.

a la part superior de cada escrit