El tea party barceloní: CiU governa el PP mana

Les polítiques del govern de CiU a la Generalitat han implicat un gir clar cap a la dreta, no només en relació a les del tripartit, sinó també respecte del llegat del pujolisme. Les retallades sanitàries, el menysteniment de l’escola pública o l’estigmatització de la pobresa, al costat de l’enduriment policial com a eina de repressió del conflicte social, dibuixen un escenari de país més proper a la tradició individualista i neocon d’arrel thatcheriana, que al bagatge socialcristià europeu on, d’alguna manera, s’inscrivia el pujolisme. L’alineament amb els mercats pel que fa a política fiscal; i amb els privilegis legals dels bancs, contra les persones víctimes de la bombolla hipotecària-immobiliària, acaben de pintar un panorama polític amb regust a Tea Party, per gentilesa de CiU (pel.lícula coprotagonitzada per PSOE i PP).

 

I a Barcelona ? Xavier Trias tenia un relat diferent. Un relat de mà estesa i de sensibilitat social. Tenia. Perquè els fets l’han esmicolat. La mà estesa ha esdevingut tancament de files polític amb el PP. I la suposada prioritat social s’ha traduït en un model business-first de resposta a la crisi que exclou les polítiques d’ocupació, i en unes ordenances fiscals que preparen el camí a les retallades. Sí, el Plenari de divendres passat va escenificar que també a Barcelona CiU balla la música de la dreta i que el PP li escriu la lletra de la cançó. Les ordenances fiscals defineixen la part de la política d’ingressos d’estricte competència municipal. A Barcelona, al llarg dels últims anys, havíem avançat cap a una política de fiscalitat socialment avançada, amb capacitat de sostenir l’expansió dels serveis públics; i ambientalment responsable, al servei de la mobilitat sostenible. Ara, les ordenances de la dreta, de CiU amb el PP, imprimeixen un doble gir. D’una banda, un regal fiscal de 17 milions d’euros; d’altra banda una involució ecològica concretada en la gratuïtat de l’àrea verda i la rebaixa de l’impost de vehicles. Males notícies per la Barcelona solidària i sostenible, de part del Tea Party municipal. Ja teníem indicadors. CiU i PP havien assajat majories per frenar les escoles bressol públiques, per fer més hotels a Ciutat Vella, per introduir el negoci privat en la promoció pública de lloguer, o per dinamitar la pacificació del trànsit. Però l’últim Plenari ha implicat la primera gran escenificació política de les polítiques. La involució en els continguts va venir de la mà d’un acord CiU-PP, on el Partit Popular va mostrar sense complexos la capacitat de dibuixar-li a Xavier Trias l’escenari polític.

 

Novembre i desembre acabaran de perfilar l’escenari. Des d’ICV-EUiA enfortirem la nostra acció política, des de la confrontació, l’alternativitat i la connexió amb la ciutadania i les mobilitzacions socials. Ja sap Xavier Trias que no callem, i sap també que seguirem plantant cara a totes les regressions socials, urbanes i ecològiques del govern. Però no farem política només –ni principalment- en clau resistencial. Som gent rebel, però constructiva. Seguirem aprofitant les escletxes de la minoria de CiU, i la fortalesa dels arguments polítics alternatius per guanyar votacions, defensar avenços i impulsar noves realitats. En l’últim plenari vam aconseguir guanyar la reactivació de la Llei de Barris, amb CiU aïllada i en minoria. I vam aconseguir introduir la presència de bancs, caixes i jutjats en la comissió municipal de prevenció dels desnonaments. No són poca cosa. Ara caldrà batallar-les perquè siguin realitat, més enllà de les parets de la sala de plens. I no podrem fer-ho, no volem fer-ho, sense acompanyament i complicitats socials. Amb el moviment veïnal, defensant les inversions i les polítiques d’habitatge als barris; amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, defensant les famílies contra la voracitat de les entitats financeres. Cal molta empenta i molta confiança. Empenta per canviar tantes coses; confiança en la capacitat col.lectiva per canviar-les.

 

Ara vénen dues setmanes on haurem de combinar el treball municipal amb la campanya del 20-N. Cap problema, tot al contrari. Tenim ganes i il.lusió per fer-ho. Aportarem l’experiència de la política municipal al servei d’una campanya on caldrà guanyar la batalla de la indiferència i passar a l’acció, fer d’ICV-EUiA el referent polític dels milers de persones que no ens resignem. I convertirem les eleccions generals en una nova injecció de moral i confiança per fer més i millor política als barris de Barcelona, al costat de la gent i dels moviments socials.