Democràcia participativa o polítiques de l'1%

Al Plenari de Març de l’Ajuntament de Barcelona, hem presentat una proposició per a que les inversions socials i de proximitat (2012-2015) s’acordin amb la ciutadania per mitjà d’un procés de participació, en la línia del que centenars de ciutats del món estan ja fent avui.

Al llarg dels últims anys, i amb la presència d’ICV-EUiA al govern com a motor, Barcelona ha avançat en pràctiques d’implicació ciutadana directa en l’elaboració de polítiques i actuacions municipals. A Horta-Guinardó, només des d’un PAD (programa d’actuació de districte) i des d’un urbanisme participatiu es poden explicar fites tan transformadores com la demolició de l’scalèxtric de la Ronda del Guinardó, o les expropiacions de Can Fargas i el Mas Guinardó per tal de convertir-los en equipaments públics al servei del teixit associatiu dels barris. A l’àrea d’Acció Social i Ciutadania, les 10 xarxes de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i els 8 Grups de Treball del Consell de Benestar van constituir espais de codecisió de les principals polítiques d’inclusió social. Àmbits i pràctiques que han generat un fort múscul participatiu. Ara és possible fer un nou salt qualitatiu endavant.

Aquest pas endavant hauria de consistir a desenvolupar un procés de pressupost participatiu en l’àmbit de les inversions: les socials i les de proximitat. Un procés on la ciutadania, el teixit associatiu, les forces polítiques i el govern municipal acordessin aquestes inversions de manera coresponsable, en marcs d’aprofundiment democràtic, més enllà dels merament institucionals. La Xarxa Mundial de ciutats amb pressupostos participatius (de Londres a Montevideo, d’Estocolm a Sao Paulo) ens mostra que és factible. Cal, això sí, voluntat política arrelada en el convenciment que cal transitar cap a una democràcia participativa de proximitat. I d’aquest convenciment deriva la nostra proposta per Barcelona. Coherents amb la nostra trajectòria i amb la voluntat de projectar-la i aprofundir-la.

Però Xavier Trias ens ha dit que no. Que el govern de CiU no vol ni sentir a parlar d’impulsar la implicació efectiva de la ciutadania en les decisons d’inversió municipal. Per què ? D’una banda perquè no creu en la cogovernança ciutadana. De fet, l’actual procés participatiu del PAM s’acosta més a un tràmit, a cobrir l’expedient des d’una participació de fireta i aparador que a un exercici real d’aprofundiment democràtic. I d’altra banda, perquè la democràcia participativa és imcompatible amb l’adopció de decisions contràries a la majoria, a les polítiques de l’1%, a les que responen a les pressions de pocs i poderosos. I CiU a Barcelona es troba ja instal.lada, en molts àmbits, en aquestes polítiques. Només des de formes de governar opaques i sense diàleg és possible, per exemple, desmantellar el model d’escoles bressol públiques, retallar serveis de transport als barris, abandonar les polítiques actives d’ocupació, endurir l’ordenança del civisme o impulsar una Marina de Luxe al Port Vell com a aparador de l’obscenitat i la banalitat.

Des d’ICV-EUiA no renunciarem a combatre políticament les retallades democràtiques i les retallades en el dret a la ciutat, perquè van de la mà, de la mà de les dretes, de CiU i del PP. I seguirem articulant alternatives: en favor del 0-3, de la mobilitat sostenible, de l’ocupació de qualitat o d’un Port Vell popular i ciutadà. I ho farem colze a colze amb els moviments socials i les entitats veïnals, amb la ciutadania i els barris. Construint Nova Política a Barcelona com a via de lluita per una ciutat humana i habitable.