El Port de la Selva i els seus entorns del Cap de Creus i la serra de Rodes són una geografia de mar, salabror, roques, tramuntana, vinyes, cases emblanquinades, mercat, còdols, llaguts, tamariu i gent treballadora que es guanya la vida en la pesca, la terra, el comerç i l’acollida de visitants. És un paisatge humà i físic captivador. Ho ha estat des de fa molts anys. Per això el Port de la Selva és també una geografia literària. Al llarg de les dècades centrals del segle XX van coincidir al Port, entre d’altres, Josep M de Sagarra, Alexandre Plana, Joaquim Ventalló, Tomàs Garcés i JV Foix: poetes, crítics literaris, intel.lectuals i polítics inel.ludibles per entendre el país dels anys vint, la República, la derrota i la resistència civil a la dictadura. Tots ells, també, van contribuir a articular, amb molta força, la geografia literària del Port de la Selva; n’han construït un relat de relats, un fil vertebrador que ha anat aportant significats a una identitat comunitària.

El Port de la Selva està recuperant la seva memòria històrica. I de la mà d’aquest procés ha puntejat el seu nucli històric –carrers, places, cases, molls- amb el record de JV Foix. “25 anys sense somnis” proposa un itinerari vivencial i literari que mostra els vincles del poeta sarrianenc amb el Port, ara que fa un quart de segle de la seva mort, el 1987. Val la pena aturar-s’hi. Foix va arribar al Port de la Selva per primer cop el 1924 i va fer-hi llargues estades, any rere any. Fins el 1947 s’hi estava a l’Hotel Comerç; després va comprar una casa al carrer Unió, ben a prop del moll d’en Pere Pi, davant de Can Costa, on amarrava la seva barca. Foix en va tenir dues de barques, El Gorguell (nom d’una cala que li agradava molt) i El Freu de la Medella. Sortia a mar quasi cada dia, amb en Joaquim Cervera, el seu mariner, i el seu grup de companys i amics. Cervera va ser immortalitzat per JM de Sagarra, que li dedicà la “Balada del clavell morenet” dins de “Cançons de rem i de vela”.

L’empremta del Port de la Selva és ben present a l’obra de JV Foix: l’empremta de llocs i de persones, mapes físics i humans. A sobre de la Cativa, una de les cales del Port on Foix hi anava sovint, hi havia la vinya d’en Perris. En fer-se fosc, el primer estel del vespre que veien els pescadors sortia per damunt d’aquesta vinya. Aquest fet explica el nom de “L’estrella d’en Perris” amb el que Foix posa títol a un dels seus poemaris. Al Port encara existeix El Cafè de la Marina (per cert, sempre haurem d’estar agraïts a l’Anna i el Vicenç per haver fet fins l’any passat de “la Marina” un lloc agradable i popular). En aquest cafè, JV. Foix participava sovint en les tertúlies de pescadors, “qui no ha parlat amb en Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva”, sosté Foix en un dels seus celebrats articles a La Publicitat: “El meravellós món d’en Luard” (9 d’agost del 1931). Però JV Foix també ens ofereix el seu agut i crític punt de vista a l’entorn dels grans canvis que el Port estava patint cap a finals dels anys 60. Al pròleg que fa el 1966 d’"All i Salobre" (JM de Sagarra) escriu Foix “al Port d’ara l’home de motor ha substituït l’home de rems; com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases; com menys ceps hom planta i més erm deixa el país, més val el terreny”. En efecte, Foix apunta directament a les bases de la bombolla immobiliària i l’especulació del sòl.

Malgrat tot, el Port de la Selva continua sent avui, 25 anys després de la mort de Foix, un poble ben preservat, amb activitat pesquera i envoltat de paratges bellíssims. Una comunitat de gent que ha sabut pactar la dignitat amb el temps, i que avui recupera històries i geografies per construir un futur més responsable i sostenible.

Al Plenari de Març de l’Ajuntament de Barcelona, hem presentat una proposició per a que les inversions socials i de proximitat (2012-2015) s’acordin amb la ciutadania per mitjà d’un procés de participació, en la línia del que centenars de ciutats del món estan ja fent avui.

Al llarg dels últims anys, i amb la presència d’ICV-EUiA al govern com a motor, Barcelona ha avançat en pràctiques d’implicació ciutadana directa en l’elaboració de polítiques i actuacions municipals. A Horta-Guinardó, només des d’un PAD (programa d’actuació de districte) i des d’un urbanisme participatiu es poden explicar fites tan transformadores com la demolició de l’scalèxtric de la Ronda del Guinardó, o les expropiacions de Can Fargas i el Mas Guinardó per tal de convertir-los en equipaments públics al servei del teixit associatiu dels barris. A l’àrea d’Acció Social i Ciutadania, les 10 xarxes de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i els 8 Grups de Treball del Consell de Benestar van constituir espais de codecisió de les principals polítiques d’inclusió social. Àmbits i pràctiques que han generat un fort múscul participatiu. Ara és possible fer un nou salt qualitatiu endavant.

Aquest pas endavant hauria de consistir a desenvolupar un procés de pressupost participatiu en l’àmbit de les inversions: les socials i les de proximitat. Un procés on la ciutadania, el teixit associatiu, les forces polítiques i el govern municipal acordessin aquestes inversions de manera coresponsable, en marcs d’aprofundiment democràtic, més enllà dels merament institucionals. La Xarxa Mundial de ciutats amb pressupostos participatius (de Londres a Montevideo, d’Estocolm a Sao Paulo) ens mostra que és factible. Cal, això sí, voluntat política arrelada en el convenciment que cal transitar cap a una democràcia participativa de proximitat. I d’aquest convenciment deriva la nostra proposta per Barcelona. Coherents amb la nostra trajectòria i amb la voluntat de projectar-la i aprofundir-la.

Però Xavier Trias ens ha dit que no. Que el govern de CiU no vol ni sentir a parlar d’impulsar la implicació efectiva de la ciutadania en les decisons d’inversió municipal. Per què ? D’una banda perquè no creu en la cogovernança ciutadana. De fet, l’actual procés participatiu del PAM s’acosta més a un tràmit, a cobrir l’expedient des d’una participació de fireta i aparador que a un exercici real d’aprofundiment democràtic. I d’altra banda, perquè la democràcia participativa és imcompatible amb l’adopció de decisions contràries a la majoria, a les polítiques de l’1%, a les que responen a les pressions de pocs i poderosos. I CiU a Barcelona es troba ja instal.lada, en molts àmbits, en aquestes polítiques. Només des de formes de governar opaques i sense diàleg és possible, per exemple, desmantellar el model d’escoles bressol públiques, retallar serveis de transport als barris, abandonar les polítiques actives d’ocupació, endurir l’ordenança del civisme o impulsar una Marina de Luxe al Port Vell com a aparador de l’obscenitat i la banalitat.

Des d’ICV-EUiA no renunciarem a combatre políticament les retallades democràtiques i les retallades en el dret a la ciutat, perquè van de la mà, de la mà de les dretes, de CiU i del PP. I seguirem articulant alternatives: en favor del 0-3, de la mobilitat sostenible, de l’ocupació de qualitat o d’un Port Vell popular i ciutadà. I ho farem colze a colze amb els moviments socials i les entitats veïnals, amb la ciutadania i els barris. Construint Nova Política a Barcelona com a via de lluita per una ciutat humana i habitable.

A Barcelona seguim compromesos amb la construcció d’una acció política transparent i oberta a la ciutadania: amb capacitat d’escolta activa i interacció amb la gent i els moviments socials. Situem la participació, les dinàmiques relacionals, en el centre de la nostra activitat municipal. Ho fem de maneres diverses. Una d’elles són els Diàlegs Temàtics i Territorials, taules compartides entre regidors/es d’ICV-EUiA, associacions de veïns/es, entitats i persones a l’entorn de qüestions o barris concrets. Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de fer un interessant diàleg sobre model urbanístic i dues trobades de treball: amb les entitats veïnals signants del Compromís per Glòries, i amb les entitats gestores de Plans Comunitaris agrupades avui en una Plataforma. Hem intercanviat punts de vista, ens hem compromès a seguir articulant espais de diàleg, i a fer del nostre grup municipal un canal d’expressió de la gent que lluita per transformar els barris i fer de Barcelona una ciutat més humana i habitable. Esmento només algunes de les reflexions que hem compartit.

Pel que fa a model urbà, tres idees bàsiques. D’una banda, el govern municipal de CiU està situant en el relat de l’Smart City els principals elements del seu projecte. És un relat d’aire innovador però alhora molt decantat: es tracta de construir pistes d’aterratge per a les grans empreses privades de les eco-tecnologies urbanes, amb nul.la dimensió social i ciutadana. D’altra banda, el projecte expressa poca solidesa quan es col.loca a remolc de perspectives tan nefastes com la possible implantació d’Eurovegas, un model de segregació urbana i depredació ambiental contrari a la ciutat cohesionada i sostenible. Finalment, el discurs sembla funcionar sovint a manera de “músiques per despistar” mentre passen, alhora, coses concretes com la nova Marina de Luxe al Port Vell, una actuació privatitzadora on el Port no dialoga amb la ciutat, una iniciativa que configura model i que es desencadena, precisament, en un àmbit d’opacitat, sense control ni deliberació ciutadana: l’urbanisme del luxe expulsa la lògica de la ciutat democràtica. 

Però més enllà de l’oposició concreta i nítida a iniciatives com Eurovegas o el Port Vell de Luxe, cal disputar la batalla del model i del seu relat. S’ha d’articular un discurs urbà a partir d’elements alternatius. Per exemple, enfront de l’smart city de les eco-tecnologies privades cal defensar processos de transició (transition towns) cap a l’ecologia urbana des de la implicació ciutadana, el canvi cultural en la quotidianitat, les universitats públiques o el teixit de cooperatives. Enfront del model urbà de les infrastructures s’ha d’articular el de la gestió participativa d’espais i serveis. Enfront de les grans inversions, un model configurat per un conjunt d’iniciatives de proximitat, radicals, fàcils i austeres: ha arribat el moment de practicar les superilles, de posar cons per treure cotxes i ampliar l’espai per les persones, de tallar la circulació de vehicles perquè la gent camini o es mogui en bicicleta, d’obrir del tot places avui tancades...

Un apunt també sobre Glòries. El Compromís signat entre les AA.VV. i l’Ajuntament el 2007 s’ha de desplegar en totes les seves dimensions. La nova proposta del govern municipal ha de passar del terreny de les idees i els criteris, on se situa ara, al terreny de la seva progressiva concreció, per tal de poder debatre sobre elements tangibles. Les AA.VV ens van expressar la seva disposició a implicar-se en el procés, sobre la base d’una participació que ha de ser efectiva i real. Vam compartir la preocupació entorn al tipus de plaça-parc, els ritmes lents i desiguals entre Ajuntament i Generalitat en la construcció dels equipaments previstos, l’esquema de mobilitat (que no inclou la connexió dels tramvies i sí en canvi la inacceptable desaparició del túnel de l’estació de França) o la manera de plasmar la redistribució dels habitatges. Cal impulsar la inversió a Glòries, apostar pel verd, per habitatges asssequibles i creadors de teixit urbà, pels equipaments de proximitat, i per la mobilitat pública i ecològica. Treballarem en aquesta direcció, al costat del moviment veïnal, i amb voluntat d’acord de ciutat. 

Aquesta setmana hem presentat les al.legacions al pla urbanístic del nucli antic de Sant Andreu. No són merament tècniques, ni estem parlant d’una pla de tràmit: les al.legacions tenen naturalesa política, i parlem d’una eina urbanística que defineix model de ciutat.

Sempre hem defensat un urbanisme de proximitat i participatiu. I no hem deixat mai de lluitar contra l’urbanisme dels poderosos: el que posa la ciutat als peus de l’especulació, i gira l’esquena a la gent i als barris. El model de proximitat amb implicació veïnal ha tingut, al llarg de molts anys, un objectiu predominant: aportar elements de cohesió social i territorial per mitjà de la inversió en equipaments i en l’obtenció d’espais públics al servei de les persones. De manera més recent, es va incorporar també l’aposta per l’habitatge assequible i la sostenibilitat. L’arribada de CiU al govern municipal està suposant un gir cap a l’urbanisme elitista i privatitzador: la Marina de Luxe al Port Vell, la revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella al servei del lobby hoteler, o la injecció de diner públic en benefici de la immobiliària privada de Can Batlló contrasten nítidament amb la paràlisi de la Llei de Barris i la tisorada brutal a les inversions públiques en equipaments de proximitat.

Seguirem lluitant contra l’urbanisme dels poderosos i articulant alternatives amb el teixit social dels barris. I aquí s’emmarca el pla del nucli antic de Sant Andreu. Al costat del model urbà de la cohesió social i l’ecologia, emergeix amb força una altra dimensió: l’urbanisme de preservació dels teixits històrics. Ja el 2007, ICV-EUiA vam aconseguir situar com a prioritat de govern l’impuls a les polítiques de protecció de les trames urbanes dels barris de Barcelona. Es tracta de reconèixer i respectar carrers i cases on es diposita la memòria personal i comunitària, enfortir els vincles emocionals amb els entorns de la quotidianitat: vincles que converteixen els espais en llocs amb significat; i el temps en memòries i consciències. Es tracta en definitiva de construir barris amb futur des de la convivència oberta i les lluites comunitàries.

I això és el que està en joc al nucli antic de Sant Andreu. En una primera fase, el pla urbanístic va representar un pas endavant amb la desafecció de 240 habitatges. Però no n’hi ha prou. La preservació del teixit urbà requereix la desafecció total dels habitatges, suprimir definitivament de l’horitzó qualsevol amenaça de demolició i expulsió de veïns i veïnes. Vol dir també eliminar les propostes anacròniques d’ampliació viària. I fer del carrer Gran un eix de plataforma única amb prioritat per als vianants. Respectar cases i carrers per construir futur. La gent de Sant Andreu, el teixit social i cultural té capacitat de lluita, d’implicació constructiva. El govern municipal haurà de prendre partit. Pot tenir la temptació de desatendre les al.legacions i les propostes veïnals, això el situaria en un escenari d’imposició i de conflicte. Però té també l’oportunitat d’escoltar raons i de fer un pas endavant valent i democràtic. Des d’ICV-EUiA aportarem tot el nostre convenciment i seguirem treballant al costat de la gent de Sant Andreu. Guanyar aquesta batalla és clau per Sant Andreu, però ho és també per al conjunt de Barcelona. Perquè Xavier Trias senti la força i la raó dels barris. Per obrir una finestra d’esperança.