La ICV necessària per al Nou Temps

Al 2011 s’ha tancat un cicle electoral intens: ICV-EUiA ha emergit com a força que creix; les victòries de CiU i el PP ens han situat en l’oposició. S’obre ara un període prou llarg, abans del proper cicle (2014-2015): un període on haurem de construir la ICV necessària per al Nou Temps. El procés i la celebració de l’Assemblea Nacional Oberta, el novembre de 2012, hauria de ser el fil vertebrador d’aquest gran repte. Algunes reflexions.

Iniciativa va néixer fa 25 anys: va ser una aposta de creativitat i risc, en clau políticocultural. El món vivia encara en plena guerra freda, ningú no parlava de globalització, no existia la Unió Europea; començàvem a sortir de la crisi que posava fi a l’època industrial, no hi havia internet; la societat no era multicultural. Tots els components d’aquest escenari han canviat profundament. Iniciativa ha anat canviant amb ells, amb voluntat d’obertura a les noves realitats. Al llarg dels últims anys, ICV ha aconseguit definir: a) una nova identitat política (l’esquerra verda nacional) amb un nivell sòlid de reconeixement b) un procés de renovació programàtica i de lideratges; c) un espai electoral que va trencant sostres.

Ara estem davant d’un Nou Temps: realitats individuals i socials emergents, crisi intensa i llarga, governs i polítiques de dretes arreu, noves formes de contestació i acció col.lectiva (univers 15-M). Per tal de seguir sent rellevants, a ICV hem de posar en marxa una segona gran onada d’innovació política i cultural. Tan necessària,  tan o més intensa, que la que ens ha portat fins aquí, i que ens col.loca en bones condicions per afrontar el futur. 

El procés cap a l’Assemblea Nacional Oberta ens ofereix els espais per fer tangible la construcció de la ICV per al Nou Temps. Haurem de posar en pràctica una metodologia participativa, innovadora, protagonitzada per les bases, amb moltes aportacions personals, connectada a la quotidianitat i les lluites, amb presència a internet i a les xarxes socials. Un procés que pugui vehicular tres objectius de fons: 1) el canvi cultural: fer d’ICV una cooperativa d’activisme sociopolític, amb noves formes d’organització i noves lògiques d’interacció amb els entorns (arrelament, permeabilitat…); 2)  l’articulació de l’alternativa política: una ICV més radical, però no per construcció ideològica, sinó per vinculació amb les injustícies i amb la gent que les viu, la qual cosa faria Iniciativa també més útil i més central; 3) la superació de fronteres: fer d’ICV una eina de suma, d’ampliació d’espais socials i electorals, d’incorporacions, de forja de noves complicitats personales i col.lectives.

En síntesi, fer d’Iniciativa un espai de nova política, més alternatiu i més ampli. Amb capacitat d’oferir sentit polític a les lluites i les pràctiques socials; de reconnectar la política a la quotidianitat de les persones; de tendir ponts entre les consciències personals i l’ètica col.lectiva. Es tracta d’un procés de creativitat i aprenenentatge. L’Assemblea ha de ser un cert punt d’arribada, sí; però sobretot de partida cap a una ICV diferent, amb arrels ben sòlides.