A Barcelona, somnis de pocs; malsons de la majoria

El Divendres passat, al Plenari de l’Ajuntament, vam debatre i votar dos tipus de qüestions molt rellevants per al model de ciutat. D’una banda, les afectacions que tenen per Barcelona, és a dir, per a la gent i els barris, els pressupostos de l’estat i de la Generalitat. D’altra banda, tres temes urbanístic-territorials: el blau-ictinea, l’hotel del Palau i el projecte Eurovegas.

L’impacte acumulat del menysteniment institucional i de les retallades socials dels governs de Mas i Rajoy sobre Barcelona és brutal. La Generalitat ha reduït substancialment les aportacions als consorcis de sanitat, educació i serveis socials; la tisorada cultural s’enfila al 30%; cap assignació per les escoles públiques en barracons; milers de prestacions menys entre RMI, ajusts socials al lloguer i atenció a la depèndència; nova paràlisi a la llei de barris… El govern de l’estat ha retallat en 40 milions el finançament del transport públic i en 42 milions addicionals la gestió de rodalies a Barcelona; l’aportació de l’estat a les polítiques actives d’ocupació i a la formació professional cau gairebé 100 milions quan tenim a la ciutat 113.000 persones en atur, 10.000 més que fa un any. Ens diuen que no hi ha diners, però no és veritat. El que hi ha són unes determinades prioritats: CiU i el PP opten per no tocar els privilegis, per no redistribuir. I desmuntar, en canvi, els drets socials i les polítiques urbanes de proximitat. Les dues dretes es posen d’acord per ajornar la implantació de l’impost turístic o per atorgar impunitat als estasfadors fiscals. I es posen també d’acord per desmantellar el model d’escoles bressol municipals i per tancar centres de salut als barris populars.

Pel que fa a qüestions urbanístiques, el Ple va aprovar el rebuig al blau-ictinea. Un barri segregat i insostenible a l’àrea del Morrot previst per CiU, en el marc d’un model d’urbanisme al front marítim que té com a referència central la nova marina de luxe per super-iots al Port Vell. Somnis de Trias que són malsons pels barris de Ciutat Vella i per als seus residents. Sense sortir de Ciutat Vella, vam demanar al govern municipal que, en un termini màxim de 4 mesos, s’aprovi la qualificació com a equipament de les finques de Sant Pere més Alt, de manera que sigui del tot impossible la reactivació de l’hotel del Palau de la Música. Esperem que Xavier Trias compleixi. Necessitem posar fi a un episodi esquitxat de corrupció. I necessitem obrir un futur de complicitats entre el barri i el nou Palau, amb un nou equipament musical públic obert a l’entorn. I del Casc Antic a l’Àrea Metropolitana. Vam emplaçar Trias a elegir: o pla estratègic metropolità o Eurovegas. L’economia especulativa de casino, la precarietat de les ocupacions i la destrossa del Parc Agrari i del Delta del Llobregat xoquen frontalment amb un projecte de sostenibilitat ambiental, modernització industrial, talent i emprenedoria. L’Alcalde va dir, per primer cop en públic, que Eurovegas no era el seu model i que tenia dubtes sobre el seu encaix territorial. No hi ha encaix possible. Cal un pas més, Alcalde, i expressar-li a Sheldon Adelson, també com a president de l’Àrea Metropolitana, que no volem posar el nostre territori als peus del seu afany de lucre especulatiu.