Nou Barris és una història de solidaritat i
dignitat. De persones compromeses amb la millora dels seus entorns de vida
quotidiana, d’un teixit social i veïnal que no ha renunciat mai a la lluita ni
a l’esperança. Tampoc a la construcció d’alternatives. Que ha forjat
convivència i llibertat. Avui Nou Barris pateix de forma molt intensa l’impacte
de la crisi-estafa i de les polítiques injustes dels governs. Dels 12 barris
amb menys renda de Barcelona, 8 són al Districte. L’atur a Nou Barris triplica
el de les zones benestants de Barcelona. I és on més creix: el 2012 l’atur
augmenta a la ciutat un 3,28%, a Nou Barris un 6,22% (gairebé el doble). Els
desnonaments han passat a ser una realitat quotidiana, amb especial incidència
a Ciutat Meridiana. Avui a Nou Barris hi ha 320 llars pendents de desnonaments.
Una realitat molt dura, sí. Però tampoc ara la ciutadania i les entitats no
s’han resignat. La plataforma 9b Cabrejada ha forjat dinàmiques de mobilització
i d’alternativa. Mobilització per plantar cara a les injustícies i els oblits.
Alternatives en forma de plans comunitaris, ateneus, xarxes d’acollida i
d’intercanvi, cooperatives…
Sant Martí és també una història de
solidaritat i dignitat. Ahir mateix, per exemple, l’Associació de
Veïns
i
Veïnes
de
Sant
Martí
de
Provençals
rebia la Medalla
d’Or de la Ciutat com a expressió d’una trajectòria de 40 anys de lluita i
d’energies inesgotables de transformació social. Avui al bell mig del
Districte, a diferents indrets de Poblenou, emergeix una de les cares més frapants
de la injustícia global/local: centenars de persones, bona part immigrants
sense papers, viuen en solars i naus industrials abandonades, en condicions
d’exclusió social intensa. Amb l’amenaça persistent del desallotjament i la
repressió policial. La gent i les entitats de Poblenou han sabut forjar un
entorn de suport i acollida. Des del Pla Comunitari Apropem-nos, des de l’AVV,
des de l’Assemblea de Barri, des de l’Ateneu Flor de Maig… s’ha produit una
veritable confluència de fraternitats en l’Assemblea Solidària contra els
Desallotjaments. El repte passa per la plena inclusió social del col.lectiu:
l’accés a papers, contractes laborals i habitatge digne.
Ciutat Vella és una altre història de
solidaritat i dignitat. Barris acollidors des de sempre, porta d’entrada a la
ciutat de milers de persones humils al llarg de moltes dècades. Barris
lluitadors que van aconseguir impulsar processos de regeneració urbana i de
millora de les condicions de vida del col.lectiu resident. Que van aconseguir
plantar cara i frenar les dinàmiques d’expulsió i substitució per classes de
rendes altes, desitjades pel negoci immobiliari. Avui Ciutat Vella torna a
estar sota pressió. L’impacte del turisme és brutal. I els lobis que actuen a
l’entorn d’interessos econòmics molt poderosos apreten com sempre, potser com
mai. Per convertir el Port Vell en un espai privatitzat al servei del luxe més
banal. Per dinamitar el Pla d’Usos, aixecar la prohibició de noves places
hoteleres al Districte, i situar el patrimoni com a plataforma d’aterratge
d’operacions especulatives. Les AA.VV. la Plataforma en Defensa del Port Vell i
altres entitats de Ciutat Vella no només s’han mobilitzat amb força contra les
noves agressions classistes i especulatives, també han posat en marxa processos
per pensar i imaginar el futur des de valors alternatius. I per fer-lo
possible.
Nou Barris i Sant Martí són districtes de
classes populars que enfronten els impactes de la crisi, les retallades i l’exclusió.
Ciutat Vella és també un districte de classes populars que enfronta l’amenaça
de processos especulatius molt poderosos.
Són, en tots els casos, barris que han articulat respostes
de
dignitat
col.lectiva:
9b
Cabrejada,
l’Assemblea
Solidària
contra
els
Desallotjaments, la plataforma Defensem el Port Vell… I el govern municipal de CiU, també en tots
els casos, ha girat l’esquena a la ciutadania. Ha estat i és un govern
insensible, desconnectat del patiment i de les lluites de la gent. Un govern
que, a Nou Barris, ha tancat les portes al diàleg i ha reprimit la protesta
social. A Poblenou s’ha arrenglerat amb la pressió judicial i la violència
policial en els desallotjaments. I a Ciutat Vella s’ha plegat al dictat dels
lobis del luxe i l’especulació. Un govern classista i autoritari. Però un
govern també amb peus de fang. Un tigre de paper. Un govern que no expressa ni
els valors, ni les inquietuds, ni les aspiracions de la majoria.
Les lluites als barris han d’aconseguir
activar consciències i pràctiques de resistència i alternativitat. La
confluència d’aquestes lluites i l’oportunitat de dotar-les també d’una
dimensió política forta i innovadora ha de fer possible derrotar CiU, i tota la
vella política de l’establishment
municipal. A Barcelona, és possible. Totes juntes sí que podem !
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada