(Article que em publica El Crític 28 de Maig del 2015)

Vivim un canvi d’època que es manifesta en moltes dimensions. Al llarg dels últims anys s’han expressat indignacions i alternatives socials. A les eleccions de diumenge la ciutadania ha situat la política, també, com un territori on és possible forjar somnis, on l’esperança busca camins de majoria. Des del 1979 no havia passat una cosa així; un procés polític amb remor de moment històric. A les municipals, les forces de la vella centralitat (CiU, PSC i PP) perden 435.000 vots a Catalunya respecte el 2011. Els diferents espais de l’esquerra vinculada a la superació del règim del 78 (ERC, ICV-EUiA, CUP i formats diversos de Confluència) en guanyen 536.000. No és tan sols una qüestió de volum de vots. És un punt d’inflexió: en actors, guió i agenda.   

Ho és en actors, perquè més enllà de la lògica de partits emergeix la dels nous subjectes de confluència. Barcelona en Comú (Bcomú) n’és l’expressió més rellevant però no l’única. A Terrassa, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma, Badalona, Vic, Tortosa, Sabadell, Castelldefels… s’han articulat també confluències de geometria variable, totes elles amb components de ciutadania potents, més enllà dels espais polítics preexistents. I no es tracta només de presència o irrupció en l’ecosistema polític, sinó d’apostes amb vocació guanyadora que trenquen els respectius taulers. Bcomú assoleix el 25,2% dels vots i guanya a 6 dels 10 districtes, i a 54 dels 73 barris de la ciutat. A feus històrics del PSC, com Nou Barris, s’enfila al 34% dels vots, deixant els socialistes al 16,3%, un veritable canvi d’hegemonia.

El punt d’inflexió es produeix també en la reconfiguració de l’agenda política. El triomf de Bcomú, els bons resultats de moltes altres candidatures de confluència, el manteniment de les alcaldies d’ICV-EUiA i l’avenç important de la CUP, fan emergir les dimensions social i ciutadana amb força, és a dir, els antagonismes polítics a l’entorn de les injustícies socials i de la corrupció estructural. Queda molt tocat el guió de la unidimensionalitat política a l’entorn del procés sobiranista. L’eix nacional no s’abandona, però s’articula als altres dos eixos del conflicte polític. Bcomú incorpora el compromís programàtic de situar Barcelona com a capital del dret a decidir, única forma de resoldre en clau democràtica el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Però Bcomú ha ubicat la lluita contra les desigualtats i contra la corrupció en el nucli del seu relat. No, el triomf d’Ada Colau no afebleix el procés; però impugna frontalment les polítiques socials de CiU. És més, Bcomú fa l’aportació d’emmarcar el vot majoritari de les classes populars de la ciutat en el terreny del catalanisme, barrant el pas a l’avenç del fenomen Ciutadans.

Finalment, les ruptures en el sistema d’actors i en el guió polític tenen lloc en un context de canvi de règim. Les correlacions de força canvien substancialment. A Barcelona les forces favorables a exercir el dret a decidir (per tant sobiranistes) passen de 21  a 29 regidors, produïnt-se a més un gir substancial: les esquerres pel dret a decidir (Bcomú, ERC i CUP) passen de 7 a 19 regidors, deixant CiU (10 regidors) clarament en minoria dins el camp sobiranista. A l’interior de l’esquerra, la suma de Bcomú i la CUP (14 regidors) deixa molt enrere els 5 d’ERC i els 4 del PSC, un escenari ni tan sols imaginable fa només 4 anys. Barcelona, a més, no és un cas aïllat. La dinàmica guanyadora -o la possibilitat real de liderar governs- dels subjectes de confluència es reprodueix, per exemple, a la capital de l’estat (Ahora Madrid), València (Compromís), Saragossa (Zaragoza en Común) o A Coruña (Marea Atlántica). Els nous actors emergeixen com a espais de majories, configurant-se, per tant, alternatives guanyadores no només al PP, sinó al bipartidisme del 78 (PSC-CiU a Catalunya; PP-PSOE a l’estat).

La consolidació o afebliment d’aquestes dinàmiques resta oberta. En tot cas, les municipals han representat un pas endavant rellevant per les esquerres alternatives i ciutadanes. Un salt qualitatiu en clau de canvi de règim, en tant que canalitzen propostes de nova política, i de sobirania social i nacional, de lògica constituent. Barcelona esdevé de nou, com en altres moments de la seva història, la punta de llança. Potser sense l’èpica de la Rosa de Foc o del 14 d’Abril, però amb la possibilitat d’obrir un escenari fins ara inèdit, referent de justícia social i revolució democràtica per a les ciutats i els pobles del Sud d’Europa. 

Dissabte a la tarda, la gent d’Iniciativa i d’Esquerra Unida de Barcelona ens vam trobar en un acte de reconeixement i agraïment per la feina feta. Un acte on vam aplegar també forces per tantes coses encara a fer. Veníem del dinar de la República, el que organitzen cada any els vells lluitadors per les llibertats. Compartir taula amb l’Enric Pubill o el Martí Bielsa és connectar amb una història carregada de futur. Tan plena de lluites com d’esperances. Perquè venim de lluny i tenim memòria.

A Barcelona, aquests últims quatre anys, el Grup Municipal ha fet una gran feina col.lectiva: una cadència quotidiana d’esforços i somriures. Un treball tenaç sobre fonaments sòlids forjats al llarg dels anys: una història de compromís municipal que ha deixat una empremta tangible de dignitat, a peu de carrer, barri a barri. Del 2011 ençà hem viscut un temps dur i apassionant alhora. Amb dolor social com mai; amb horitzons d’esperança també com mai.

Les conselleres i consellers d’ICV-EUiA, totes les companyes i companys del Grup, les regidores, les i els militants, han estat al costat de la gent que pateix en silenci i dels qui es mobilitzen en públic. Han trenat propostes pels drets i la dignitat de les persones senzilles. Han denunciat, una a una, les actituds classistes i les polítiques elitistes del govern Trias. No ho han fet des del despatx. Han teixit complicitats en carrers i places, practicant, sense dir-ho, una política exemplar. I el Grup Municipal ha estat un espai d’amabilitat i confiança; d’estima i afecte per la feina dels altres; de dubtes compartits; de decisions valentes. Gràcies Isabel per 12 anys colze a colze; per fer possible cada dia el valor de la pluralitat política. Dissabte a la tarda tenia moltes ganes d’expressar un agraïment profund per tot això.

 

I un altre agraïment enorme per tantes ganes de seguir, de mirar-li als ulls al futur amb atreviment. Perquè ara toca guanyar. Ho tenim a prop. És necessari posar Barcelona en mans de la gent; retornar la justícia social als barris; tenir treball i espai per viure; i aire net per respirar. Amb la gent d’ICV-EUiA tot és possible. I aportant al projecte compartit i ciutadà de la confluència encara més. Som Iniciativa; som Barcelona en Comú. Gràcies Laia per la teva aposta. Per voler entrellaçar una baula més en aquesta xarxa de lluites i somnis. I a tu Janet, perquè és impressionant el que has fet. I el futur de tot això és impensable sense tu. I Agustí, Merche i Marta per formar part d’aquest equip meravellós. Gràcies també als futurs consellers i conselleres: que el repte implica, inel.ludiblement, guanyar els carrers i forjar barris en comú. I a vosaltres, David i Montse, perquè la magnífica feina que feu és la clau de volta del nou edifici.

Jorge Riechmann té una poesia preciosa que porta per títol Acció de gràcies. Manllevo els seus versos finals, i els comparteixo amb vosaltres com a reivindicació de la lluita, l’alegria i l’agraïment: “El valor de la teva alegria no està en ella/sinó en el joiós desordre/amb què construïm hores de llibertat/de cireres, d’igualtat, de lluita política, d’amor./Però aquestes coses les sé/perquè tu existeixes./I perquè cada vegada que em mires/neixo en els teus ulls”.

 

 

Divendres i dissabte passat vam fer la 7a Assemblea d’Iniciativa de Barcelona. Una Assemblea per obrir el futur; amb una nova coordinació compartida, la Montse Aguilera i el David Cid, dos activistes que expressen els valors i els perfils de la Barcelona popular i lluitadora. Vam assumir un repte: impulsar l’articulació política de la Barcelona del 99%. Un projecte construït des de baix, que convoqui totes les il.lusions, amb un relat compartit que el doti de sentit col.lectiu. Un projecte escrit per la ciutadania. I això vol dir dues coses. D’una banda aportar elements de fons: un espai per l’entesa programàtica. D’altra banda fer una Iniciativa més forta al servei d’una nova aliança social i política. Per créixer i per vèncer. Per disputar el futur amb voluntat de guanyar-lo.

 Vam aprovar el Manifest d’ICV Barcelona, on proposem dibuixar un projecte teixit a partir de 5 fils: el de la nova política (la Barcelona de la transparència, el poder popular i la democràcia directa); el fil cooperatiu (economia solidària i l’acció comunitària als barris); el de la igualtat i l’autonomia (drets socials i habitatge digne per tothom); el fil de l’ecologia (la Barcelona sostenible on sigui possible viure sense cotxes i amb l’aire net); i el de la cultura i la creativitat (la Barcelona dels drets civils, de les llibertats a l’espai públic, sense repressió). Cinc fils per una ciutat democràtica, humana i habitable. Que els hi quedi clar que diem NO a la seva smart city; que la nostra Barcelona és verda i lliure. Que els hi quedi clar que diem NO a la seva Barcelona-marca, que la nostra és justa i habitable, feta de barris i de gent humil. Que ho tinguin ben clar que si ells són business friendly, nosaltres NO, que la nostra Barcelona es la que es reconeix en les lluites i els somriures que ha omplert els carrers i a les places de Porto Alegre, d’El Caire, Atenes, Lisboa, Istambul, Sao Paulo.

 I vam assumir un segon repte, avui tan estratègic com qualsevol element de contingut. Per construir la nova Barcelona necessitem més Iniciativa i necessitem molt més que Iniciativa. Una ICV més forta i més activista. Hem de ser més, ampliar la militància, avançar cap a una nova cultura organitzativa i forjar un activisme molt potent. I des del que som, anar més enllà de la nostra pròpia fortalesa, apostar per la creació d’un espai més ampli, un nou front social i polític per connectar lluites i propostes. Volem i podem derrotar la dreta i l’establishment, però hem de fer possible la confluència de moviments socials i l’aliança en clau política.

 El nou temps ens demana solidesa i audàcia, alhora. I a Barcelona es donen les condicions per obrir el procés. Perquè estem forts. I perquè volem explorar els nous camins.  Amb molta gent, amb moviments i plataformes, amb altres partits de vocació transformadora... compartim moltes coses: rebel.lia, valors, esperança i també marcs unitaris d’acció: des de Nou Barris Cabrejada a l’Assemblea Solidària de Poblenou; des de la Plataforma 0-3 a Aigua és Vida. Necessitem compartir també un espai més ampli i unitari d’alternativa política. Un subjecte sociopolític referent d’un projecte de canvi radical a Barcelona: heterogeni; però sobretot multiplicador d’energies i de suports

Hem de fer-ho bé, sí... i és difícil, també;  però no podem esperar més. Perquè és cada dia i a cada barri que ens estem jugant la dignitat.  Hem de fer-ho ja… no podem esperar a que tanquin el proper CAP i obrin el proper hotel de luxe; a que privatitzin la propera escola bressol o suprimeixin el proper bus de barri; no podem esperar a que es reparteixin del tot el negoci de l’aigua... Hem de fer-ho ja, abans que s’ho carreguin tot. Abans que l’estafa, també a Barcelona, sigui irreversible.

El repte immediat és transitar de la fragmentació de les resistències a la confluència en l’alternativa. La nova Aliança ha de dotar de referència a la Barcelona del 99%, ha de ser l’eina per construir la Barcelona del bé comú. L’objectiu no és simplement millorar els resultats electorals. Amb això no n’hi ha prou. El procés va sobretot de construir hegemonia: una majoria social de valors, pràctiques i consciències; i una majoria política per vèncer i governar. Per retornar la ciutat a la gent i la dignitat als barris. A Barcelona, podem. Diguem-ho i sobretot fem-ho. Fem de Barcelona símbol de la derrota de la vella política i de l’austeritat salvatge. Símbol del triomf de l’alternativa al sistema, construïda des de baix i des de l’esquerra, des d’un espai polític coherent, valent i transformador, carregat de futur. Sense por. Amb esperança. Amb tota la força i la tendresa necessàries per atrapar el bell somni d’una Barcelona més humana on la gent sigui més feliç.

Antonio Gramsci va aportar la reflexió sobre el paper fonamental del combat de les idees i de l’hegemonia cultural –moral i política- en el procés d’emancipació col.lectiva. Des d’aquesta perspectiva, pren molta rellevància que Gramsci situés en l’organització la clau de volta de les idees i la lluita. Hem de pensar-hi a fons, en l’actual context de canvi d’època. Fa uns anys, sota les condicions de certeses i estabilitat de la societat industrial, les nostres organitzacions polítiques van relegar -d’alguna forma, amb més o menys intensitat- l’activisme i la imaginació. Avui, sota condicions de fi de règim i obertura d’un nou temps, els ideals i la creativitat social reneixen amb força, però les claus organitzatives, és a dir, els subjectes col.lectius necessaris per assolir l’hegemonia, no acaben de configurar-se. És normal, el procés és complex. Però s’ha d’intentar.

A Iniciativa ho estem intentant. Amb tota la modèstia, però amb convenciment. Volem articular un espai de valors i d’idees innovadores; però ben arrelades en els vells (i bells) somnis d’emancipació. I sabem que per fer-les créixer necessitem més organització. Una ICV més forta i alhora diferent. A Barcelona explorem formes per fer-ho possible. Ahir va acabar el procés d’eleccions primàries per elegir la coordinadora i el coordinador de la nova etapa, que s’obrirà amb l’Assemblea de Juliol. La Montse Aguilera i el David Cid han estat elegits per impulsar una Iniciativa més activista i més propera a la quotidianitat de la gent. Al servei d’una nova confluència social i política com a motor de la nova Barcelona. Segur que faran una magnífica feina. I declinem també en present la pràctica de la nova política. Formem part, a peu de carrer, de les resistències i les alternatives... barri a barri, lluita a lluita. Aquestes últimes setmanes, amb el Joan Herrera, la Dolors Camats, el Joan Coscubiela… hem compartit també espais de diàleg amb moltes veïnes i veïns, al Bon Pastor, Sant Andreu, Trinitat Vella, Roquetes, Ciutat Meridiana, Porta…i no pararem. La gent ens vol com ella: ens vol lluitadores i properes. I ens demana esperança, claus d’optimisme per vèncer la resignació.   

Ahir, amb la regidora Janet Sanz, i amb la Mònica Palet i el Pere Fernàndez –consellera i conseller d’ICV-EUiA a Nou Barris- compartiem tarda de Festa Major amb la gent de Roquetes. Un barri compromès i cooperatiu que fa de la seva festa una oportunitat per enfortir vincles de convivència en la diversitat, un esclat de ciutadania activa, una barreja de reivindicació i alegria. La metàfora d’una Barcelona on les idees, la lluita i l’organització es combinen per generar utopies quotidianes. Persones, xarxes i barris que ens donen força. I amb els quals hem de construir l’hegemonia cultural i el poder popular.  

El temps polític que s’obre a Barcelona, des d’ara fins a l’estiu, serà intens i rellevant; i ho serà especialment per ICV. Arribarem a l’equador del mandat municipal: haurem de fer balanç i, sobretot, projectar-nos amb força cap al futur. I celebrarem la 7a Assemblea d’Iniciativa-Barcelona, poc després d’haver celebrat la 10a Assemblea Nacional.

 Dos anys de CiU a Barcelona, de govern al servei de l’1%. Una política municipal atrapada entre les inèrcies i la manca de model, d’una banda; i el gir classista i autoritari que evidencien els acords entre Xavier Trias i el PP, d’una altra banda. Un govern que privatitza (des de les escoles bressol a l’aigua), que impulsa l’especulació (la Marina de Luxe al Port Vell), que abandona la lluita contra l’atur (desmantellament del Pacte per l’Ocupació i de Barcelona Activa), que deixa tirats els barris en benefici de la ciutat burgesa (inversió al Passeig de Gràcia i retallades a Nou Barris). Un govern desconnectat del patiment i de la lluita de la gent, que gira l’esquena a la ciutadania i nega el dret a decidir de les veïnes i els veïns. Un govern que mira amb complicitat les polítiques neoliberals de rescat dels poderosos, i que és incapaç de plantar cara als estralls socials d’aquestes polítiques als barris populars de la ciutat. Amb més força que mai, ICV-EUiA haurem de redoblar la confrontació a les polítiques de l’1% a Barcelona; amb més audàcia que mai, haurem d’impulsar alternatives al servei de la gent i dels barris. I fer-ho a peu de carrer: formant part de les lluites, dels espais de conflicte i d’acció, i cooperant en la construcció del bé comú. Ho estem fent, caldrà intensificar-ho.

L’Assemblea Nacional d’ICV, aquest mes d’abril, ens brinda una molt bona oportunitat per concretar passes endavant en aquest sentit. Una Assemblea per enfortir Iniciativa i per posar-la al servei d’un bloc emergent social i polític per canviar-ho tot. Perquè cal obrir un procés constituent que superi el capitalisme i la vella política de la transició; que articuli l’alliberament nacional i l’emancipació social. Impregnat d’ecologia i feminisme. ICV hi ha de ser en aquest procés, amb força, amb una cultura d’activisme polític ben renovada. Però no n’hi haurà prou amb ICV-EUiA. Caldrà teixir aliances noves. Un espai plural de valors compartits on han de confluir totes les tradicions i les pràctiques del combat i de l’alternativitat, amb voluntat de suma i articulació política.

No serà fàcil, però és imprescindible. Tinc un convenciment (intueixo que àmpliament compartit): Barcelona és un espai immillorable per fer tangible la construcció del nou subjecte sociopolític. Les condicions objectives hi són. Cal generar les complicitats, les generositats creuades, les il.lusions que el facin possible. A Barcelona hi ha una densitat d’articulació social elevada; existeixen ja avui marcs compartits d’acció a escala de barri i de districte, i en clau sectorial: des del Port Vell a Nou Barris, travessant totes les marees de dignitat. La Barcelona dels barris que lluiten i que cooperen és la Barcelona de la majoria, la del 99%. Cal avançar cap a la seva articulació política. Per liderar l’alternativa. Per disputar-li el futur a l’establishment. Per canviar-ho tot. La 7a Assemblea d’Iniciativa de Barcelona s’ha d’inscriure en aquest procés. Una ICV forta i generosa, al costat d’altres actors socials i polítics. Convençuda i humil. Tenim temps per fer-ho bé. Però no podem esperar. L’aposta és de llarg termini. Però s’ha d’edificar sobre compromisos i victòries tangibles. I el 2015 és aquí mateix. 

La veritat és que esperava amb ganes aquest cap de setmana llarg per descansar una mica, després d’uns dies intensos on hem combinat la feina de cada dia a l’Ajuntament amb els actes de campanya electoral, primer; i amb les reunions d’anàlisi i valoració dels resultats, després. Sí, ens hem pogut escapar. Escric aquestes ratlles al Port de la Selva, sentint la remor d’un vent de ponent intens, una tarda de diumenge emmarcada per un cel de tons blancs i lil.les, i pels perfils suaus de l’Albera amb un Puigneulós enfarinat. Un espai de trencament amb la quotidianitat urbana, ideal per recuperar energies i tornar dimarts a la feina amb força per afrontar un nou període que serà apassionant: els mesos que ens portaran a les eleccions municipals del 22 de maig.

CiU ha guanyat i tornarà a governar, després de set anys de governs catalanistes i d’esquerres. La relació de forces, en l’eix socioeconòmic, és més favorable que mai a les dretes. CiU tindrà 62 diputats i diputades al Parlament per recolzar el desplegament d’una proposta de govern inscrita en els corrents neoliberals avui predominants a tants països europeus. El PP ha crescut fins a 18 representants disputant l’agenda i els continguts a les propostes populistes i xenòfobes. Una àmplia majoria de dretes que probablement s’estrenaran amb l’obscenitat de transferir milions d’euros als rics, amb la supressió de l’impost de successions, en perjudici de les polítiques socials de suport als col.lectius més vulnerables. Però malauradament, les polítiques de dretes no han estat patrimoni de les dretes polítiques: el PSC ha avalat el gir cap els mercats i els poderosos del govern Zapatero, fet que ha provocat una combinació d’indignació i desconcert dels molts dels seus votants, traduït en un fluixíssim resultat electoral. En l’eix nacional, la suma dels 82 diputats/es de CiU, ICV-EUiA i ERC hauria de servir per construir un full de ruta compartit del catalanisme que vol superar l’actual situació de conflicte amb l’estat, en l’horitzó d’un nou marc polític reconeixedor de la plurinacionalitat i de l’exercici del dret a decidir.

Els resultats d’ICV-EUiA han estat dignes. Crec que hi ha dos factors principals que ho expliquen: la coherència amb la trajectòria recent, reconeguda en pràctiques i propostes d’esquerres, ecologistes i catalanistes; i una manera de fer política projectada en un model de campanya i un candidat honest, propositiu i creïble, lluny de tota frivolitat i de tot màrqueting buit de continguts. Al costat d’això, és veritat que ICV-EUiA no ha aconseguit acollir bona part del malestar col.lectiu provocat per les retallades socials, ni tampoc el derivat de la retallada de l’Estatut. I és aquí on apareixen els grans reptes de futur: eixamplar bases i complicitats amb els moviments socials per tal de situar l’esquerra verda com a referent de la lluita i l’esperança per un futur més just i sostenible; i perfilar amb més nitidesa ICV-EUiA com a instrument de confrontació amb el centralisme i d’avenç cap a l’estat propi (independent o federat). Tot vertebrat per una nova gramàtica política, alternativa als codis de l’establishment, i molt propera a les formes de viure de la gent senzilla.

I ara el repte de les municipals. Arreu ICV-EUiA ha de ser percebuda com l’esquerra de la proximitat i la vida quotidiana, amb capacitat de construir confiança a l’entorn de la defensa de ciutats i pobles solidaris i ecològics. A Barcelona estem treballant de valent. Hem tingut el 28-N uns resultats que configuren un bon punt de partida: 64.000 vots (8.000 més que les últimes municipals), amb 6 districtes per sobre del 10% i 43 barris per damunt del 9%. Hem de seguir treballant per activar la participació als barris populars: entre Sarrià i Ciutat Vella hi ha a l’entorn de 25 punts de diferència de participació. Les classes benestants saben que votar les dretes (CiU i PP) és una forma útil de defensar els seus interessos. Cal fer una ICV-EUiA atractiva per les classes populars, la gent jove, les persones més castigades per la crisi, els sectors més creatius i dinàmics, com a instrument útil de defensa d’ideals i aspiracions de millora col.lectiva. Estem compromesos amb la transformació ecològica i social de Barcelona, a fons, sense cap mena de tacticisme. Hem garantit polítiques justes i solidàries contra la crisi a la ciutat: acord amb els sindicats per l’ocupació de qualitat; ampliació dels drets socials; convivència intercultural. Hem dit no cada vegada que el PSC ha girat cap a la dreta (i ha estat acollit per CiU amb els braços oberts). Ara cal convertir el compromís i la coherència en rebel.lia i creativitat. En lluita i esperança per una Barcelona que volem diferent i millor, més humana i habitable. El projecte de la ciutat inclusiva i ecològica passa per plantar cara a la lògica global de les retallades socials. I per propostes locals innovadores en defensa de l’educació pública, dels serveis de proximitat, de l’urbanisme ecològic, de la mobilitat sostenible, de la implicació directa de les persones i el teixit social en la política municipal…

La batalla dels valors, de les actituds i de les propostes està oberta. ICV-EUiA tenim moltes ganes ganes de lliurar-la. Barcelona ha de donar el millor d’ella mateixa per superar l’etapa actual i obrir-ne una altra més enllà del desànim i dels poderosos: plena de confiança amb la força de la gent progressista que reclama noves idees i noves maneres de fer. Estic segur que ICV-EUiA farà créixer veus i sentiments inconformistes i amb voluntat d’escriure el futur des de cada carrer i cada plaça. I alhora, aquestes veus i sentiments faran créixer ICV-EUiA.

Aquesta setmana comencem les trobades amb les Agrupacions d’ICV de tots els Districtes de Barcelona per tal de debatre i compartir els elements de proposta política que ens han de portar a les eleccions municipals del 2011. També per posar en comú neguits i esperances. Per aplegar il.lusions i forces que facin d’ICV-EUiA un referent de futur, més fort que mai, per a totes les persones que volem una Barcelona humana i habitable. He presentat la meva candidatura per encapçalar la llista de la coalició. Ara toca fer un bon procés de primàries, participatiu i engrescador. Assumeixo el repte. Ho faig des de la meva experiència, amb respecte i responsabilitat. Amb molta il.lusió, i amb voluntat de compartir processos i objectius de forma col.lectiva.

Ho faig des del bagatge de 7 anys de treball com a regidor d’ICV-EUiA a Barcelona. Anys d’esforços en comú per una ciutat més inclusiva i solidària. Impulsant polítiques per la igualtat, el respecte a les diferències, la convivència i l’autonomia personal. Des del treball de base, la participació i la radicalitat democràtica. Ho faig amb molt de respecte per les persones que m’han precedit, i per tota una trajectòria col.lectiva de lluita al servei d’una Barcelona humana i habitable. Sento la responsabilitat d’assumir un llegat extraordinari, i de contribuir a projectar-lo a un futur que volem diferent i millor.

Ho faig amb il.lusió, amb l’energia que neix del convenciment que ICV és una aposta política del tot necessària, posada al servei de la gent senzilla i dels barris de Barcelona, per construir una nova quotidianitat, on tots els projectes de vida siguin possibles en condicions reals d’igualtat. Cal molt inconformisme i molta creativitat. I m’agradaria que el repte fos viscut de forma col.lectiva. Que dialoguem i ens escoltem. Que siguem capaços de valorar els compromisos, aportacions i mirades dels altres. Consciències personals per teixir ètiques col.lectives i revolucions quotidianes.

Els reptes de la Barcelona del 2011 són prou diferents als de fa tan sols quatre anys. La ciutat ha tancat una dècada de grans canvis en el seu teixit humà i ara estem vivint els impactes socials d’una crisi rabiosament injusta. En aquest context, la nostra proposta política guanya força i potencial de futur. La nova Barcelona ha d’emergir amb les lluites per superar la crisi des de valors d’equitat i solidaritat; des de l’ecologisme de la quotidianitat i del compromís ètic amb el futur del clima i del planeta. Aquests propers anys haurem de redoblar el nostre compromís per teixir una ciutat de convivència intercultural, per defensar aferrissadament l’educació pública i la cultura com a eines d’emancipació personal i col.lectiva, per fer possible un nou urbanisme ecològic i al servei de les persones. Per superar la vella política.

Ho podem aconseguir. Però caldrà més Iniciativa. Presento la meva candidatura amb la voluntat d’aportar el meu esforç per contribuir a fer-ho possible. Els suports i l’escalf de moltes companyes i companys que he rebut al llarg d’aquest temps m’encoratgen a fer aquest pas. El faig amb molta confiança, sabent que el col.lectiu de dones i homes que conformem ICV a Barcelona és la millor garantia per assolir els reptes ambiciosos i radicals que tenim per davant. Serà apassionant i ens anirà molt bé, n’estic segur ! Moltes gràcies i som-hi.

Barcelona és una ciutat dinàmica, que es construeix dia a dia des de la quotidianitat de moltes persones, entitats i experiències. Volem escoltar-les de forma activa, per conèixer millor la realitat, les propostes i els somnis de molta gent. Volem dialogar i posar en comú les nostres idees i il.lusions. Estem convençuts que només des de la construcció participativa d’horitzons de futur, de marcs d’esperança compartits, podrem avançar cap a la Barcelona humana i habitable que anhelem.

Amb aquest objectiu, iniciem un procés que es desplegarà durant l’any 2010, l'anomenem “Diàlegs amb Barcelona" i  l'impulsaré personalment com a president del grup municipal d’ICV-EUiA.

Situem els projectes vitals de les persones i els seus vincles socials i emocionals al bell mig de la nova política. Volem construir un projecte de futur compartit, que sigui el fruit de donar veu a molts agents socials que fan realitat, cada dia, petites revolucions que canvien la vida. Ens apassiona Barcelona, creiem en la seva gent. Sabem que hi ha moltes coses a transformar i moltes energies per fer-ho.

Fa més d’un any, en el moment d’assumir la presidència del grup municipal, feia ja una crida a la gent creativa i rebel per construir una Barcelona ecològica i solidària. El setembre passat, en l’acte “Revolucions Quotidianes” aquesta crida va començar a fer-se realitat. Deu persones vinculades a entitats i moviments socials van plantejar les seves reflexions, en un marc de diàleg, a l’entorn de qüestions com la lluita contra la crisi, la inclusió social, la necessitat d’un nou urbanisme o l’acció per la moblitat sostenible o contra el canvi climàtic.

El procés que iniciem ara enllaça directament amb aquesta trajectòria. “Diàlegs amb Barcelona” serà un conjunt de trobades quinzenals, al llarg de tot el 2010, amb persones, entitats i moviments que treballen en temes bàsics per construir la nova Barcelona del segle XXI: el món de la cultura i la creació, un nou model econòmic amb ocupació de qualitat i ecològic, la lluita contra la pobresa i l’exclusió, el dret a l’habitatge digne, l’espai públic com a marc de llibertats i convivència, l’emancipació juvenil i els nous drets de ciutadania, els temps compartits entre dones i homes… El procés culminarà a finals del 2010, en una trobada oberta on podrem compartir conclusions i prioritzar propostes d’acció.

Creiem que els Diàlegs seran espais on creixeran propostes i reptes carregats de futur. Ens comprometem a escoltar i dialogar. Encara més, des d’ICV-EUiA ens comprometem a renovar la nostra mirada d’esquerres i ecologista, tot i recollint les aportacions dels protagonistes d’aquest procés. Actituds i idees inconformistes i creatives per construir, amb més forces i il.lusions que mai, la Barcelona ecològica i solidària de tothom.

Els dies 3 i 4 de juliol vam fer l’Assemblea d’Iniciativa de Barcelona. L’Assemblea és un espai molt rellevant de debat, elaboració i presa de decisions polítiques; el més rellevant, sens dubte, en clau interna de l’organització. Va anar molt bé. D’una banda, totes i tots els participants van poder votar directament la Comissió Executiva i el Secretariat de Barcelona, és a dir, els espais de direcció política que han de garantir l’impuls del dia a dia d’ICV. La composició és innovadora i plural, formada per persones vinculades als territoris i altres amb responsabilitats institucionals, algunes que continuen i altres que s’incorporen per primer cop. Això, a més, venia precedit per l’elecció del Quim Mestre com a president d’ICV a Barcelona en un procés de primàries. Felicitats a totes i tots i a treballar amb energia aquesta nova etapa !.

Però, per mi, el més important de l’Assemblea va ser constatar que el col.lectiu d’homes i dones que formem ICV a Barcelona estem en plena forma per aprofundir la nostra feina per una ciutat sostenible i solidària. Som dipositaris i hereus d’una llarga trajectòria d’esforços per la transformació social i ecològica de Barcelona. Sabem posar en valor el que estem fent avui. No ens falten idees ni projectes, som gent creativa. I tenim moltes il.lusions projectades cap a tot el que hem de fer aquests propers anys: plena implicació en el camí cap a una Barcelona humana i habitable, on siguin possibles tots els projectes de vida. Des de la lluita i des del govern; amb un peu al carrer i l’altre a les institucions. Des de l’incomformisme i des de la confiança en les nostres capacitats per seguir liderant la construcció social i ecològica dels nostres barris.

No pretenc ara, ni de bon tros, fer cap mena de crònica sobre l’Assemblea. Només vull resaltar que tant el Document d’Estratègia Política com les Resolucions aprovades ens marquen uns horitzons engrescadors. El Document ens emplaça a fer una Iniciativa més mobilitzada, més arrelada socialment i més gran. Sí, necessitem una ICV que faci de veritable agent de transformació, i que impulsi processos de diàleg i interacció amb la gent creativa i rebel de Barcelona. Les Resolucions tenen forts components ecologistes i d’esquerres: des de la unió dels tramvies per la Diagonal a la crida dels i les joves a reinventar el carrer; passant pel corredor verd a La Sagrera, l’aposta per l’autonomia personal de les persones amb diversitat funcional o la defensa de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

Però, sens dubte, el millor de l’Assemblea va ser tornar a comprovar que el millor del nostre projecte són les persones que l’encarnen, que el doten de rostres, capacitats, estils i actituds. Les persones implicades a aportar granets de sorra, mirades i esforços per anar construint la nova política emancipatòria des de la proximitat. Per fer d’ICV el referent de la Barcelona rebel i creativa, de la quotidianitat transformadora, de l’ecologisme polític i dels drets socials, de la radicalitat democràtica. Volem una Iniciativa forta, que creixi socialment i electoralment, perque la ciutat tingui xarxes més denses de transformació, i perque el govern municipal dibuixi camins i horitzons amb una forta petjada d’esquerra verda. M’hi sento del tot compromés amb aquest col.lectiu de persones i amb aquest projecte. I tinc molta confiança. Espero saber recollir i catalitzar les energies que s’expressen cada dia i seguir treballant amb molta força al costat de tothom.