Les polítiques classistes i les formes autoritàries de governar són dues cares d’una mateixa moneda a Barcelona. CiU governa d’esquenes a la ciutadania per poder tirar endavant les polítiques de l’1%. Des de ICV-EUiA no renunciem a forjar alternatives; tampoc a donar suport al teixit social que lluita per la ciutat comuna contra la seva privatització. Aquesta setmana, a les Comissions de Plenari de l’Ajuntament, n’hen tingut alguns exemples emblemàtics.   

Desigualtats educatives i pobresa energètica

Les retallades linials a les escoles públiques afecten de forma més intensa a les situades en entorns d’alta vulnerabilitat: la supressió d’un suport educatiu o d’un Pla d’Entorn a Nou Barris o a la franja del Besòs té un impacte molt superior que la mateixa retallada en un barri benestant. A la dinàmica de les retallades socialment injustes cal sumar la manca d’inversions educatives. Avui el dret a una plaça pública de proximitat no està garantit a diversos barris de Barcelona: no ho està a Poblenou, Sant Andreu, Sagrada Família o Sant Antoni. Enfront a aquesta realitat, ICV-EUiA hem proposat i aconseguit que s’aprovi l’elaboració d’un pla de xoc contra les desigualtats educatives a la ciutat que el govern haurà de presentar al Setembre. D’altra banda, seguirem insistint en la necessitat de reactivació urgent de la inversió en noves escoles i instituts.

L’empobriment de les classes populars i l’increment dels preus dels serveis bàsics ha fet emergir amb força la realitat de la pobresa energètica. A Barcelona, un 12% de les llars, a l’entorn de 90.000, tenen dificultats per pagar els rebuts de l’electricitat i el gas. La resposta dels governs ha basculat entre la connivència amb l’oligopoli elèctric i el blindatge dels seus beneficis per mitjà de l’encariment de preus, i un grapat insuficient –indigne en molts aspectes- de mesures d’ajut social en clau assistencial. Enfront a aquesta realitat, ICV-EUiA hem proposat i aconseguit que s’aprovi l’obertura de negociacions amb les companyies elèctriques per part del govern municipal, amb l’objectiu de concretar una quitança del deute elèctric de totes les llars en situació de vulnerabilitat.

L’Harmonia a Sant Andreu i Salvem Botticelli a Horta

La gestió ciutadana és una fórmula de participació directa del teixit associatiu i veïnal d’un territori en la gestió dels equipaments de proximitat. A Sant Andreu, la Plataforma d’Entitats ha plantejat un projecte de gestió ciutadana del Casal de Barri l’Harmonia. No només l’ha plantejat, també ha guanyat el concurs obert per l’Ajuntament. Tot i així, el govern de CiU en una decisió de caràcter caciquil sense precedents ha decidit barrar el pas al projecte veïnal i mantenir el casal de barri tancat. La Federació d’Entitats ja ha expressat que no renuncia a fer realitat el somni col.lectiu de l’Harmonia, i que el Casal obrirà i serà del poble i per al poble de Sant Andreu. Un bé comú, construïnt ciutat comuna. 

La plaça Botticelli és un espai públic del barri d’Horta. El govern municipal tira endavant un projecte per fer un aparcament d’ús privat que implica posar fi al caràcter comunitari de l’espai. L’aparcament va associat als requeriments d’implantació d’una nova superfície comercial que, a més, planteja una amenaça frontal al teixit de comerç urbà d’Horta. El consell de districte d’Horta-Guinardó va votar majoritàriament contra el projecte. La Plataforma Salvem Botticelli, que engloba la immensa majoria del teixit social dels barris de l’entorn, lluita per mantenir la naturalesa pública i ciutadana de la plaça, contra el projecte de privatització urbana i bombolla comercial. Un altre bé comú, construïnt ciutat comuna.

Aquesta setmana, a les Comissions de Plenari de l’Ajuntament, defensarem dues proposicions molt diferents entre sí, però amb un element en comú: defensar el territori de Sant Andreu enfront dues decisions que l’agredeixen, per la via de l’especulació urbanística i de l’exaltació del militarisme.

L’especulació urbanística. A iniciativa de la propietat del centre comercial de La Maquinista, l’Ajuntament ha aprovat inicialment (amb l’únic vot en contra d’ICV-EUiA) una modificació de planejament que es carrega 72.000 m2 de sòl per activitats productives, incrementa un 125% la superfície de sòl comercial (fins a 45.000m2) i genera 47.000m2 d’habitatge, majoritàriament lliure, un 70% (contra el 50% de protecció que estableix el Pla d’Habitatge vigent) ubicat en torres d’entre 80 i 94m d’alçada. Una operació d’obtenció massiva de plusvàlues privades. I tant o més greu, l’operació incorpora un xantatge: l’escola pública pendent i llargament exigida pel barri es podrà construir gràcies a aquestes plusvàlues. L’empresa de La Maquinista, gran beneficiària del “pelotazo”, pagarà l’escola. Negoci rodó. Hem de dir clarament que NO volem cap operació especulativa a La Maquinista; i que SÍ volem la construcció de l’escola pagada directament amb inversió pública a càrrec dels pressupostos del 2014.

L’exaltació del militarisme. No massa lluny de La Maquinista, el Consorci de la Zona Franca (CZF), en tant que propietari dels terrenys, ha decidit cedir un espai de 5.000m2 de les antigues Casernes de Sant Andreu a la Hermandad de Legionarios: sense cap mena de transparència ni participació; sense ni convocar la Comissió de Casernes; amb total opacitat i discrecionalitat. En comptes de vincular els terrenys de Casernes al teixit social i cultural del barri, en comptes d’aplicar solucions de base comunitària, el CZF –presidit per l’alcalde Trias- fa una aposta pel militarisme, per l’apologia pública del franquisme. Increïble. Una vulneració frontal dels valors democràtics, de Barcelona com a ciutat de pau i drets humans, com a ciutat compromesa amb la recuperació de la memòria antifeixista i de lluita per les llibertats. Cal revocar aquesta decisió i no permetre la presència dels legionaris. Dir clarament que NO volem militarisme ni apologies de la dictadura; i que SÍ volem un procés obert i participatiu per decidir quines entitats i/o activitats del barri haurien d’ocupar els terrenys de Casernes.

Aquesta setmana doncs tenim una doble lluita: retirar l’operació especulativa de La Maquinista, i revocar la presència de Legionarios a Casernes. I tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho. La Maquinista es va aprovar inicialment amb l’únic vot del govern. Si no rectifica podem deixar-lo en minoria i derrotar el “pelotazo”. Cal que la resta de grups converteixin la seva abstenció inicial en suport a la proposició d’ICV-EUiA. Sincerament, crec que sobren els motius. I pel que fa a Casernes, se’m fa impensable que hi hagi un sol vot d’arrel antifranquista i catalanista a favor del militarisme “legionario”. Tenim doncs la possibilitat d’avançar cap a un Sant Andreu més democràtic i popular, lliure de noves agressions materials i simbòliques.  

Aquesta setmana hem presentat les al.legacions al pla urbanístic del nucli antic de Sant Andreu. No són merament tècniques, ni estem parlant d’una pla de tràmit: les al.legacions tenen naturalesa política, i parlem d’una eina urbanística que defineix model de ciutat.

Sempre hem defensat un urbanisme de proximitat i participatiu. I no hem deixat mai de lluitar contra l’urbanisme dels poderosos: el que posa la ciutat als peus de l’especulació, i gira l’esquena a la gent i als barris. El model de proximitat amb implicació veïnal ha tingut, al llarg de molts anys, un objectiu predominant: aportar elements de cohesió social i territorial per mitjà de la inversió en equipaments i en l’obtenció d’espais públics al servei de les persones. De manera més recent, es va incorporar també l’aposta per l’habitatge assequible i la sostenibilitat. L’arribada de CiU al govern municipal està suposant un gir cap a l’urbanisme elitista i privatitzador: la Marina de Luxe al Port Vell, la revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella al servei del lobby hoteler, o la injecció de diner públic en benefici de la immobiliària privada de Can Batlló contrasten nítidament amb la paràlisi de la Llei de Barris i la tisorada brutal a les inversions públiques en equipaments de proximitat.

Seguirem lluitant contra l’urbanisme dels poderosos i articulant alternatives amb el teixit social dels barris. I aquí s’emmarca el pla del nucli antic de Sant Andreu. Al costat del model urbà de la cohesió social i l’ecologia, emergeix amb força una altra dimensió: l’urbanisme de preservació dels teixits històrics. Ja el 2007, ICV-EUiA vam aconseguir situar com a prioritat de govern l’impuls a les polítiques de protecció de les trames urbanes dels barris de Barcelona. Es tracta de reconèixer i respectar carrers i cases on es diposita la memòria personal i comunitària, enfortir els vincles emocionals amb els entorns de la quotidianitat: vincles que converteixen els espais en llocs amb significat; i el temps en memòries i consciències. Es tracta en definitiva de construir barris amb futur des de la convivència oberta i les lluites comunitàries.

I això és el que està en joc al nucli antic de Sant Andreu. En una primera fase, el pla urbanístic va representar un pas endavant amb la desafecció de 240 habitatges. Però no n’hi ha prou. La preservació del teixit urbà requereix la desafecció total dels habitatges, suprimir definitivament de l’horitzó qualsevol amenaça de demolició i expulsió de veïns i veïnes. Vol dir també eliminar les propostes anacròniques d’ampliació viària. I fer del carrer Gran un eix de plataforma única amb prioritat per als vianants. Respectar cases i carrers per construir futur. La gent de Sant Andreu, el teixit social i cultural té capacitat de lluita, d’implicació constructiva. El govern municipal haurà de prendre partit. Pot tenir la temptació de desatendre les al.legacions i les propostes veïnals, això el situaria en un escenari d’imposició i de conflicte. Però té també l’oportunitat d’escoltar raons i de fer un pas endavant valent i democràtic. Des d’ICV-EUiA aportarem tot el nostre convenciment i seguirem treballant al costat de la gent de Sant Andreu. Guanyar aquesta batalla és clau per Sant Andreu, però ho és també per al conjunt de Barcelona. Perquè Xavier Trias senti la força i la raó dels barris. Per obrir una finestra d’esperança.