utopies quotidianes

El procés participatiu “Diàlegs amb Barcelona” avança a bon ritme, i està resultant una experiència de reflexió i interacció molt interessant. Escoltar i aportar mirades diferents sobre la realitat, situant en aquesta realitat els problemes i les esperances de la gent, és –n’estic convençut- una bona manera de construir un horitzó per Barcelona en clau d’innovació i creativitat política. La setmana passada vam fer el “Diàleg de Joventut”, amb gent jove vinculada al món associatiu, sindical, al moviment d’estudiants, al lleure educatiu… Van sorgir molts temes i elements de debat.

Vam dialogar a l’entorn dels reptes de l’emancipació i la plena ciutadania juvenil. La gent jove viu avui processos d’emancipació tardans i fràgils, massa sovint travessats per precarietats i dificultats en l’exercici efectiu dels drets. Processos on s’expressen clarament les desigualtats socials, laborals, educatives i de gènere. Enfront a això, cal enfortir i redefinir les polítiques de joventut com a veritables eines de transformació de trajectòries vitals en clau d’igualtat i autonomia personal: polítiques d’educació inclusives, polítiques valentes garantidores del dret a l’habitatge i a ocupacions dignes. Vam parlar també del dret de la gent jove a viure la ciutat des de perspectives de llibertat, participació i construcció de ciutadania. El moviment associatiu juvenil com a àmbit generador de valors i de pràctiques d’alternativitat cultural i urbana. L’absoluta necessitat de redefinir una “esfera pública” que avui és percebuda com a aliena i fins i tot hostil. La demanda d’experimentar amb fórmules innovadores d’autogestió i gestió associativa d’equipaments i espais de joventut. L’exigència d’un transport públic amb sistemes justos de tarifació social per a la gent jove. I l’horitzó d’una renda bàsica de ciutadania.

Barcelona està desplegant amb força el Pla Jove i la Xarxa d’Equipaments Juvenils. Està repensant les polítiques d’habitatge com a suport a processos d’emancipació, per tal de fer-les més justes. La formació professional i les polítiques d’inserció laboral juvenil guanyen rellevància en el marc del projecte educatiu de ciutat i del pacte per l’ocupació de qualitat. S’estan tirant endavant estratègies de suport al món associatiu i a la participació juvenil. Cal enfortir totes aquestes dinàmiques. I anar molt més enllà. Articular complicitats de fons amb la gent jove, per tal de superar l’adultocràcia i avançar cap a una Barcelona per totes les edats, on els i les joves puguin realitzar els seus projectes d’emancipació i opcions vitals amb plena llibertat i igualtat. El teixit associatiu juvenil és un extraordinari valor de Barcelona. Hi ha moltes energies de compromís, també, en molta gent jove no associada però amb ganes d’aportar temps i esforços per una ciutat més humana i habitable. Caldrà seguir dialogant i cercant camins per convertir somnis en realitats. M’hi comprometo a seguir-ho intentant.