La veritat és que esperava amb ganes aquest cap de setmana llarg per descansar una mica, després d’uns dies intensos on hem combinat la feina de cada dia a l’Ajuntament amb els actes de campanya electoral, primer; i amb les reunions d’anàlisi i valoració dels resultats, després. Sí, ens hem pogut escapar. Escric aquestes ratlles al Port de la Selva, sentint la remor d’un vent de ponent intens, una tarda de diumenge emmarcada per un cel de tons blancs i lil.les, i pels perfils suaus de l’Albera amb un Puigneulós enfarinat. Un espai de trencament amb la quotidianitat urbana, ideal per recuperar energies i tornar dimarts a la feina amb força per afrontar un nou període que serà apassionant: els mesos que ens portaran a les eleccions municipals del 22 de maig.

CiU ha guanyat i tornarà a governar, després de set anys de governs catalanistes i d’esquerres. La relació de forces, en l’eix socioeconòmic, és més favorable que mai a les dretes. CiU tindrà 62 diputats i diputades al Parlament per recolzar el desplegament d’una proposta de govern inscrita en els corrents neoliberals avui predominants a tants països europeus. El PP ha crescut fins a 18 representants disputant l’agenda i els continguts a les propostes populistes i xenòfobes. Una àmplia majoria de dretes que probablement s’estrenaran amb l’obscenitat de transferir milions d’euros als rics, amb la supressió de l’impost de successions, en perjudici de les polítiques socials de suport als col.lectius més vulnerables. Però malauradament, les polítiques de dretes no han estat patrimoni de les dretes polítiques: el PSC ha avalat el gir cap els mercats i els poderosos del govern Zapatero, fet que ha provocat una combinació d’indignació i desconcert dels molts dels seus votants, traduït en un fluixíssim resultat electoral. En l’eix nacional, la suma dels 82 diputats/es de CiU, ICV-EUiA i ERC hauria de servir per construir un full de ruta compartit del catalanisme que vol superar l’actual situació de conflicte amb l’estat, en l’horitzó d’un nou marc polític reconeixedor de la plurinacionalitat i de l’exercici del dret a decidir.

Els resultats d’ICV-EUiA han estat dignes. Crec que hi ha dos factors principals que ho expliquen: la coherència amb la trajectòria recent, reconeguda en pràctiques i propostes d’esquerres, ecologistes i catalanistes; i una manera de fer política projectada en un model de campanya i un candidat honest, propositiu i creïble, lluny de tota frivolitat i de tot màrqueting buit de continguts. Al costat d’això, és veritat que ICV-EUiA no ha aconseguit acollir bona part del malestar col.lectiu provocat per les retallades socials, ni tampoc el derivat de la retallada de l’Estatut. I és aquí on apareixen els grans reptes de futur: eixamplar bases i complicitats amb els moviments socials per tal de situar l’esquerra verda com a referent de la lluita i l’esperança per un futur més just i sostenible; i perfilar amb més nitidesa ICV-EUiA com a instrument de confrontació amb el centralisme i d’avenç cap a l’estat propi (independent o federat). Tot vertebrat per una nova gramàtica política, alternativa als codis de l’establishment, i molt propera a les formes de viure de la gent senzilla.

I ara el repte de les municipals. Arreu ICV-EUiA ha de ser percebuda com l’esquerra de la proximitat i la vida quotidiana, amb capacitat de construir confiança a l’entorn de la defensa de ciutats i pobles solidaris i ecològics. A Barcelona estem treballant de valent. Hem tingut el 28-N uns resultats que configuren un bon punt de partida: 64.000 vots (8.000 més que les últimes municipals), amb 6 districtes per sobre del 10% i 43 barris per damunt del 9%. Hem de seguir treballant per activar la participació als barris populars: entre Sarrià i Ciutat Vella hi ha a l’entorn de 25 punts de diferència de participació. Les classes benestants saben que votar les dretes (CiU i PP) és una forma útil de defensar els seus interessos. Cal fer una ICV-EUiA atractiva per les classes populars, la gent jove, les persones més castigades per la crisi, els sectors més creatius i dinàmics, com a instrument útil de defensa d’ideals i aspiracions de millora col.lectiva. Estem compromesos amb la transformació ecològica i social de Barcelona, a fons, sense cap mena de tacticisme. Hem garantit polítiques justes i solidàries contra la crisi a la ciutat: acord amb els sindicats per l’ocupació de qualitat; ampliació dels drets socials; convivència intercultural. Hem dit no cada vegada que el PSC ha girat cap a la dreta (i ha estat acollit per CiU amb els braços oberts). Ara cal convertir el compromís i la coherència en rebel.lia i creativitat. En lluita i esperança per una Barcelona que volem diferent i millor, més humana i habitable. El projecte de la ciutat inclusiva i ecològica passa per plantar cara a la lògica global de les retallades socials. I per propostes locals innovadores en defensa de l’educació pública, dels serveis de proximitat, de l’urbanisme ecològic, de la mobilitat sostenible, de la implicació directa de les persones i el teixit social en la política municipal…

La batalla dels valors, de les actituds i de les propostes està oberta. ICV-EUiA tenim moltes ganes ganes de lliurar-la. Barcelona ha de donar el millor d’ella mateixa per superar l’etapa actual i obrir-ne una altra més enllà del desànim i dels poderosos: plena de confiança amb la força de la gent progressista que reclama noves idees i noves maneres de fer. Estic segur que ICV-EUiA farà créixer veus i sentiments inconformistes i amb voluntat d’escriure el futur des de cada carrer i cada plaça. I alhora, aquestes veus i sentiments faran créixer ICV-EUiA.

Feia dies que volia dedicar un escrit del bloc al Joan Herrera. Ahir no vaig poder anar al Consell Nacional on el Joan va ser proclamat candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, ja que era a Reggio Emilia (prop de Bolonya) en una reunió de la Comissió d’Inclusió Social de l’organització mundial de municipis. Em va saber greu no ser-hi. El Joan Herrera serà el millor candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any vinent. Per moltes raons…

Perquè personalitza com ningú els valors i el projecte de l’esquerra verda nacional. (i la política són valors i projectes sí; però aquests NOMÉS adquireixen significat quan algú els personalitza amb autenticitat). Perquè no és un polític convencional. Perquè és lluny de l’establishment i molt a prop de les gent senzilla. I al costat de les causes justes: amb valentia, sense complexos, amb humilitat. Perquè el Joan coneix molt bé, respecte i valora totes les sensibilitats que conformen ICV. Perquè capitalitza una trajectòria d’esquerra transformadora que ve de lluny, i la projecta al futur amb nous accents, nous llenguatges i nous colors. Perquè genera sinergies i complicitats entre moltíssima gent compromesa en el teixit social del país. Perquè ell mateix forma part dels moviments socials: en Joan és un dirigent polític perquè és un militant social. Perquè demostra que ser ecologista és la forma més natural de ser d’esquerres; i la més carregada de present i de futur. Perquè sap que la política és quotidianitat local i global. I l’autodeterminació (personal i col.lectiva) un dret radicalment democràtic. Perquè el Joan ha treballat molt i bé tots aquests anys: està fent una feina excel.lent al Congrés (sembla que tinguem una pila de diputats/des). Té molta experiència política, ha gestionat problemes i situacions complexes; i ho ha fet amb flexibilitat, eficàcia i coherència amb els compromisos adquirits. Perquè estic convençut que la immensa majoria de gent d’ICV està feliç i il.lusionada amb la candidatura del Joan (a diferència d’altres partits, on els candidats generen unanimitats de baix perfil o adhesions fracturades). Perquè és imaginatiu i té curiositat vital i intele.lectual. Perquè expressa molt bé els conflictes, les necessitats i les injustícies quotidianes en termes polítics. Perquè sap que la revolució del segle XXI (més necessària que mai) es declina en plural i es construeix cada dia.

Per moltes coses més… enhorabona Joan per la candidatura!. Un repte més, però un repte diferent. No serà fàcil, però serà apassionant. El teu compromís ens dóna forces. Gràcies. Sí, un candidat del segle XXI per una Catalunya més humana i habitable.