La setmana vinent farem a l’Ajuntament les primeres Comissions de Plenari del curs polític i del nou mandat. A Barcelona, les Comissions de Plenari no són informatives; tenen capacitat decisòria i s’hi realitza la tasca d’impuls i control del govern per part dels grups municipals. Seran per tant un espai polític rellevant on podrem debatre accions i propostes. També farem el Ple extraordinari sobre la immersió lingüística i, passada la Mercè, el primer Ple ordinari del curs. Quinze dies intensos. Per nosaltres, per ICV-EUiA, impliquen tot un repte: el de practicar i visualitzar una confrontació nítida amb les polítiques de dretes de CiU; el de generar horitzons d’esperança, des d’apostes socials, ambientals i urbanes alternatives; i, sobretot, el de fer-ho teixint relacions i complicitats amb les dinàmiques de treball i mobilització social existents a la ciutat. Tindrem, els propers dies, un fil conductor principal: la defensa de les persones i dels barris, dels serveis públics, enfront de les estratègies de retallades i desmantellament dels drets socials.

Defensarem el model d’escoles bressol públiques i de proximitat, com a espais de qualitat educativa, drets laborals, i cohesió social i territorial. Aixecarem un espai clar de resistència política, de la mà de la comunitat educativa i els barris, davant les pretensions privatitzadores de CiU. Emplaçarem el govern municipal a que posi en marxa l’elaboració participativa d’un nou Pla Municipal per a la Inclusió Social: cal mantenir i enfortir les polítiques de lluita contra l’exclusió. Polítiques municipals, sí; però també la necessitat de tirar enrrere l’indigne decret que aniquila el dret a la RMI. Impugnarem el desmuntatge de les garanties públiques en l’accés a l’habitatge que promou la llei òmnibus. Instarem Xavier Trias que defensi Barcelona defensant el Registre de Sol.licitants d’habitatge i els mecanismes de sorteig com a garantia d’equitat i transparència. Seguirem donant veu política a la qüestió dels desnonaments: el paradigma de les injustícies d’aquesta crisi. CiU ha optat per l’enduriment policial contra les famílies que no poden pagar la hipoteca. Nosaltres pel suport a les famílies, la prevenció, la mediació, la dació en pagament i la lluita de la PAH. Finalment, expressarem el nostre suport als barris que estan lluitant per salvar els seus CAPs i serveis de salut. Demanarem a l’alcalde i al seu govern, per exemple, si fan costat a la Trinitat Vella i el seu CAP d’atenció continuada; o si s’arrengleren amb tecnòcrates insensibles i el Conseller de les mútues, que propugnen deixar el CAP de Via Barcino sense atenció nocturna.

I, no oblidem-ho, com a pòrtic d’aquests quinze dies d’activisme institucional, tenim un cap de setmana ben farcit de convocatòries de carrer. Dissabte, a les 17h, a la Sagrada Família, la III Trobada d’Assemblees de Barri de Barcelona; diumenge a les 12h a la plaça Sant Jaume per dir que un futur sense nuclears passa ara per dir NO a la renovació del permís d’Ascó; i diumenge a les 19h a la plaça Catalunya la mani en defensa dels serveis públics. Temps durs, però temps també per enfortir compromisos i esperances.

El cap de setmana passat es va celebrar el II Congrés de les Dones de Barcelona. Més de 1.700 dones van participar de forma activa, implicades en la construcció de reflexions, l’aportació de pràctiques i l’elaboració de propostes, per tal d’avançar en una nova quotidianitat de dones i homes superadora del patriarcat, on s’articulin relacions de gènere igualitàries i respectuoses de les diferències. El Congrés ha estat el resultat d’un llarg i dinàmic procés participatiu de milers de dones, que han expressat la seva voluntat de seguir operant com a veritables agents de transformació de la vida a Barcelona.

En el marc del Congrés, la Victòria Sau (vicepresidenta del Consell de Dones de Barcelona) ha fet entrega a Gladys Acosta, representant de l’ONU, de la “Declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat”. Barcelona esdevé així l’escenari d’una nova dimensió per a l’acompliment dels Drets Humans, ciutat de referència global cap a un nou contracte igualitari de gènere amb voluntat d’abolir totes i cadascuna de les pràctiques i les relacions patriarcals encara existents, a qualsevol racó de Barcelona i del món.

Més enllà d’aquest fet, les conclusions del Congrés són tot un repte engrescador de futur. En elles, i com a element més destacat, les dones –seguint l’empenta creativa que sempre ha caracteritzat el discurs i el moviment feminista- han construït i ens han regalat un nou concepte, la cuidadania. Cuidadania com a nova dimensió de la ciutadania, on els temps i les tasques de tenir cura dels altres se situïn al bell mig dels valors personals i col.lectius; siguin espais generadors de drets i reconeixement; i siguin àmbits compartits de manera paritària per dones i homes. Dit molt en síntesi, no hi ha ciutadania sense cuidadania. Només farem una Barcelona de persones protagonistes dels seus propis projectes vitals si som capaços de generar una nova ètica –i una nova realitat- on les dones i els homes compartim els temps i les tasques cuidadores. La nova quotidianitat serà de dones i homes compartint, en peu d’igualtat, vida i treballs; energies i il.lusions; responsabilitats i drets. La superació del patriarcat i la superació de la centralitat dels temps productius són elements que travessen el conjunt de revolucions quotidianes que van configurant la nova Barcelona.

Les dones en són les impulsores i les creadores d’espais d’innovació i transformació. Les dones i els homes hem de co-protagonitzar els canvis. El II Congrés de les Dones de Barcelona ha estat una tasca col.lectiva, de moltes persones que han fet aportacions diverses i igualment rellevants. Però no hagués estat possible sense l’impuls, els esforços i la magnífica feina feta per la Regidoria de Dones de l’Ajuntament: per l’Elsa com a regidora que demostra cada dia que són possibles lideratges habilitadors i generadors de confiança, per la Laia, la Malika, per totes les dones de l’equip i del Consell. Gràcies a totes. Ho deia l’Elsa, “cal seguir convertint el discurs feminista en pràctica política”. Sí, en nova política emancipatòria; en utopies quotidianes que vagin fent realitat la Barcelona per la qual treballem, sabent-nos hereus d’un passat de dones lluitadores i cuidadores, i fidels a un futur que volem d’homes i dones que lluitem i cuidem colze a colze.