La setmana passada vam fer el Diàleg de Medi Ambient. Va anar molt bé. Les aportacions de les persones participants –fetes des de mirades molt plurals- foren molt interessants. Hi havia una idea de fons força compartida. Al llarg dels últims deu o quinze anys, Barcelona –com altres ciutats- ha fet un salt endavant remarcable en matèria de sostenibilitat. Avui tenim una ciutat més compromesa amb l’ús ecològic i eficient dels recursos naturals, amb un model de gestió més sostenible dels residus urbans, amb més superfície de verd urbà i polítiques afavoridores de la biodiversitat. Tenim també una administració municipal que ha avançat de forma substancial en el seu procés d’ambientalització interna. Aquest reconeixement, però, es complementava amb una segona apreciació: cal ara obrir nous horitzons, amb propostes atrevides i valentes, arrelades en els valors d’una segona onada verda, que vagin més enllà de la continuïtat amb les polítiques en marxa.

Hi estic d’acord. I crec que la nova revolució de l’ecologisme de la quotidianitat s’ha de situar al cor del projecte d’ICV per Barcelona. Iniciativa és avui el referent consolidat de l’ecologisme polític a la nostra ciutat. El salt cap al sostenibilisme ha estat possible perquè fa més d’una dècada ICV va fer una doble aposta clau: definir un espai d’identitat política nou en el terreny de l’ecologisme d’esquerres; i traduir-lo a la pràctica, a Barcelona, tot i construint una creixent dimensió de polítiques ambientals a l’agenda de govern municipal. Va ser una aposta que va comportar la confrontació d’idees i de propostes amb la resta de partits, que estaven lluny d’assumir els valors de la sostenibilitat i, més encara, la seva projecció en polítiques públiques d’ecologia urbana. Però vam fer-ho. I avui podem dir que hem liderat la construcció d’un determinat acord políticocultural a Barcelona. Collserola és Parc Natural; el túnel viari d’Horta està arxivat; la recollida selectiva s’ha generalitzat; Rodalies està al centre de les prioritats; l’amenaça dels transvassaments s’ha esvaït… Tot això i moltes altres coses només són explicables des de l’aportació i la tenacitat transformadora d’ICV, ningú més les ha defensades, totes alhora i amb tanta força.

Però s’ha d’anar més lluny. Hem de tornar a fer propostes de caire trencador. Hem d’obrir debats novament incòmodes per l’establishment. Hem d’acompanyar de forma activa xarxes socials emergents que poden ser punta de llança d’una altra manera de viure. En síntesi, contribuir a generar un nou marc mobilitzador en el camp de l’ecologisme, que vagi més enllà de l’actual consens verd i que connecti tant amb la idea de la nova quotidianitat, com amb el compromís global per un altre món possible i necessari. Haurem de parlar a fons de decreixement, de situar la gestió de l’aigua sota estricte control públic, de fiscalitat ecològica local, de cooperatives de consum agroecològic, d’ecourbanisme, d’energies alternatives i de democratització de la producció energètica, de minimització efectiva de residus, de reducció dràstica dels cotxes, de la nova agenda verda com a espai de radicalitat democràtica i construcció de ciutadania... ICV haurà de ser un espai en ebullició, constructor de noves idees i noves pràctiques per una Barcelona diferent, per entorns sostenibles de vida quotidiana, per noves maneres de moure’s i consumir. Abanderem l’ecologisme creatiu.

Aquesta setmana, en el marc del procés Diàlegs amb Barcelona, espai d’elaboració participativa de reflexions i propostes de futur, hem fet el Diàleg de Mobilitat. L’hem fet en una setmana on hem parlat molt de mobilitat, al fil del debat sobre la transformació de la Diagonal. La nova Diagonal reflecteix un determinat model de ciutat, de forta càrrega política. I en ella, la mobilitat és una dimensió bàsica. A ICV-EUiA defensem, amb arguments sòlids i tot el convenciment, que la Diagonal del futur ha de ser emblema de mobilitat humana i sostenible: amb més i millor espai per caminar-la, plenament accessible, segura i de qualitat per les bicis, amb tramvia i bus exprés, amb una reducció substancial dels cotxes. Un model que incorpora els valors i les solucions que han de vertebrar el conjunt de la mobilitat a Barcelona i a escala metropolitana.

El canvi de paradigma cap a la mobilitat ecològica té dimensió metropolitana. Cada dia feiner entren i surten de Barcelona 1.300.000 vehicles. Cal rebaixar aquesta xifra. Per tal de fer-ho possible, hi ha tres elements necessaris. D’una banda, l’aposta ferma i amb fets pels trens de rodalies. El Pacte Nacional d’Infrastructures recull el compromís de quadruplicació de vies al nord i al sud de la ciutat, tot superant els objectius del limitat Pla de Rodalies del Ministeri de Foment. Ara cal tirar endavant un procés d’execució àgil i prioritari. D’altra banda, cal la implantació i posada en marxa dels carrils Bus-VAO (vehicles d’alta ocupació) com a eines bàsiques per al canvi modal en els desplaçaments interurbans. Però no n’hi ha prou. Més transport públic, sí. Noves infrastructures viàries, no. L’oferta crea la demanda del seu ús. Cal renunciar definitivament a l’anacrònic desarrollisme viari (túnels, nous vials…) com a condició necessària per a fer possible el canvi modal.

També a l’interior de Barcelona la transició cap a la mobilitat humana i sostenible té reptes pendents. El Pla de Mobilitat Urbana és una bona eina de treball. Però calen polítiques públiques més intenses. Polítiques orientades a guanyar de forma sostinguda nous espais per als vianants: els desplaçaments a peu s’han de situar en el nucli dels processos d’intervenció sobre l’espai urbà. Polítiques per consolidar l’ús de la bicicleta com a forma generalitzada de moure’s per Barcelona: l’enfortiment del servei públic de Bicing, l’ampliació dels carril-bici a la xarxa bàsica, l’impuls a la cultura de la convivència segura i pacifica entre bicicletes i vehicles motoritzats a tot arreu. I polítiques de salt qualitatiu en la xarxa de metro i autobusos, guanyant alhora en proximitat i en eficiència.

Per ICV-EUiA, les noves pautes de mobilitat expressen un compromís profund amb els valors de l’ecologisme de la quotidianitat i del compromís global de les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic. Però expressen també, amb el mateix nivell d’intensitat, el compromís amb la ciutat inclusiva, amb la garantia dels drets socials i del dret a la salut per tothom. Per això, quan parlem de mobilitat hem de situar en el centre de les nostres prioritats la batalla per la Llei de Finançament del Transport Públic, l’avenç cap a una tarifació més social i progressiva, la plena efectivitat dels criteris d’accessibilitat universal, l’acció sostinguda contra la sinistralitat, la millora de la salut de les persones amb l’aposta pels modes menys contaminants i per la gestió saludable de la mobilitat, el dret dels treballadors/es a l’accés als polígons industrials amb transport públic, o la planificació de la mobilitat per mitjà de processos d’àmplia participació social.

N’estic convençut, en síntesi, que el compromís amb la mobilitat sostenible i inclusiva és una dimensió bàsica del projecte de transformació social cap a una nova quotidianitat que estem construint des de l’esquerra verda. La Barcelona humana i habitable per la que treballem a ICV-EUiA només serà possible si avancem cap a una ciutat amb pocs cotxes, amb alternatives de mobilitat pública a l’abast de tothom i, sobretot, pensada des de la mirada dels vianants, de les dones i els homes de totes les edats que fan de la ciutat un espai de convivència i construcció de vincles solidaris.

La setmana passada a Barcelona es va desplegar un fort activisme en el terreny de la sostenibilitat. Volem una ciutat compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, a partir de l’exercici d’una ètica col.lectiva de responsabilitat ecològica global; i volem una Barcelona que practica, cada dia, l’ecologisme de la quotidianitat. Totes dues coses han tingut expressions molt rellevants aquests últims dies a la nostra ciutat. D’una banda, l’ONU va convocar a Barcelona la ronda de negociacions prèvies a la Cimera del Clima de Copenhagen, on van assistir més de 4.000 delegats/des. D’altra banda, es va posar en marxa el nou model municipal de neteja i gestió sostenible de residus, liderat per l'Imma Mayol i el seu equip, des de l'Àrea de Medi Ambient.

Barcelona ha estat i és una ciutat de referència, en el marc de la Xarxa Mundial de ciutats presents en totes les Cimeres i Convencions globals sobre la protecció del clima (Rio, Kyoto, Johannesburg, Bali…). Els entorns urbans, on viu ja més de la meitat de la població del planeta, representen el 70% dels consums energètics i el 80% de les emissions de diòxid de carboni en el món. Però les ciutats hem fet, també, passes endavant molt rellevants en l’articulació d’accions per a la mitigació del canvi climàtic. Ho fem des de voluntats polítiques sòlides, i des dels avantatges que ens dóna la proximitat, i la capacitat de construir complicitats i sinèrgies amb la ciutadania. A Barcelona, les polítiques ambientals locals, impulsades per ICV-EUiA, han incorporat amb força el compromís amb el clima per mitjà de polítiques d’impuls a les energies renovables (l’ordenança solar); d’estalvi i eficiència energètica; i de fonts alternatives de generació d’energia pròximes als seus espais de consum. La nova central de generació d’energies, que proveirà d’un sistema de distribució de fred i calor a més de 30.000 persones a partir de l’aprofitament de la regasificació i de la biomassa, n’és l’exemple més clar: el projecte d’innovació energètica, en clau sostenibilista, més important del sud d’Europa.

L’arrencada del nou sistema municipal de neteja i gestió de residus és un pas endavant qualitatiu en l’ecologisme de la quotidianitat. Milloraran les intensitats de manteniment i de neteja, a tots els barris, de forma equitativa. Avancem substancialment en reciclatge, amb l’extensió de la recollida selectiva de la fracció orgànica a tota la ciutat. S’incorporen vehicles elèctrics. Tots els contenidors es fan accessibles, sota criteris d’accessibilitat universal. I el conjunt de canvis es debaten en els Consells de Barri i s’impulsa el protagonisme i la implicacio de tota la ciutadania en la transformació dels hàbits.

Cal posar en valor i saber interpretar i explicar en clau política tot això. Des d’ICV-EUiA, a Barcelona i a Catalunya, estem liderant les agendes polítiques per la transformació ecològica. A Barcelona, la dimensió mediambiental del projecte de ciutat, és clau. Treballem cada dia per una ciutat sostenible: des de les noves cultures de l’aigua i de l’energia; des de nous models de mobilitat humana (menys cotxes, més bicis i més transport públic); des de la conquesta de més i millors espais verds; des del residu mínim i el reciclatge… Cal seguir avançant cap a una ciutat ecològica, on sigui possible una nova quotidianitat sostenible. El treball tenaç i convençut de la gent d’ICV-EUiA és, més que mai, imprescindible. Garantia de responsabilitat i de futur.