El mes passat us explicava aquí al bloc la Jornada de la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores de Barcelona. Aquest mes de juliol hem fet trobades amb dues Xarxes més de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Primer vam fer la Jornada de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral a l’entorn de les Clàusules Socials en la contractació pública municipal. Van participar més de 40 entitats, amb intervencions dels presidents de les federacions d’empreses d’inserció social i de centres especials de treball. El tema és molt rellevant. Des de l’Area d’Acció Social i Ciutadania hem impulsat el programa de Contractació Socialment Responsable, amb un objectiu molt concret a acomplir aquest any 2009: situar-nos per sobre dels 5 milions d’euros de contractació en el marc de la Reserva Social, és a dir, injectar una quantitat important de recursos i per tant de feina en el sector del treball protegit de persones en risc o situació d’exclusió social per mitjà d’activar la palanca de la contractació de l’Ajuntament (àrees, districtes, instituts i empreses municipals). En moments de crisi, aquest compromís esdevé clau. Volem ser motor d’ocupació i volem ser un factor potent d’inclusió laboral de persones socialment vulnerables.

El passat 7 de juliol vam fer la Jornada de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Sostre, a l’entorn del tractament i atenció al col.lectiu en exclusió severa que pateix també algun tipus de malaltia mental greu. Des del 2007, la Direcció d’Acció Social de l’Ajuntament i el Consorci sanitari de Barcelona impulsem un programa innovador i pioner d’atenció conjunta a aquest col.lectiu, per mitjà d’equips interdisciplinars de serveis socials i de psiquiatria. Els professionals de psiquiatria treballen en medi obert amb els educadors socials. I tant la xarxa de centres de salut com la xarxa d’atenció social a persones sense sostre es doten de places i perfils professionals per traçar itineraris personalitzats d’atenció i inclusió social. Al llarg del 2007 es van atendre 265 persones i el 2008, es va arribar a 267.

Més enllà de la importància en sí d’ambós programes (Contractació socialment responsable i Intervenció conjunta amb persones sense sostre i amb malaltia mental) des del punt de vista de les polítiques municipals contra la pobresa i per la inclusió, voldria destacar el que això representa també en tant que expressió d’una determinada manera de fer les coses. Són dos programes innovadors, fets de la mà de les entitats socials en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Dos programes que demostren que és possible lluitar per la inclusió des de la cooperació i la coresponsabilitat entre l’ajuntament i les organitzacions socials. Polítiques socials situades al bell mig de l’estratègia participativa de Barcelona. Construides des de la interacció, l’horitzontalitat, el diàleg i l’acord social i polític. La Xarxa d’Inserció Sociolaboral compta amb més de 60 entitats; la Xarxa d’Atenció a Persones sense Sostre amb 24 entitats. Són dos experiències que estan creixent i que estan mostrant ja bons resultats. Al costat de la resta de Xarxes de l’Acord. Treballem per la inclusió social i per la democràcia participativa, des d’espais d’acció on les pràctiques per una Barcelona més inclusiva i de més alta intensitat democràtica s’articulen en benefici dels més vulnerables.

El dijous 11 de juny vam fer la I Jornada de la Xarxa de Suport a Famílies Cuidadores, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva (http://www.bcn.es/barcelonainclusiva/). Van haver-hi moments emocionants. A la Xarxa hi participen 8 entitats de referència en l’àmbit de les famílies que cuiden a persones amb necessitat d’atencions especials (des de nens/es amb càncer fins a malalts d’alzheimer); hi participen també l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament i l’agència de Salut Pública de Barcelona. És la sisena Xarxa de l’Acord, funciona des de setembre del 2008. El món de les persones que cuiden en l’àmbit domèstic sobre la base de vincles d’afecte és un món ple de generositat que s’ha mantingut al llarg del temps socialment invisible. És, fonamentalment, un món de dones: de dones de classes populars, malabaristes de l’esforç, les emocions, el carinyo i les tristeses negociades en silenci. L’estat de benestar, construit des del món dels homes i dels treballs assalariats, no ha aportat ni coneixement ni reconeixement a aquesta realitat. Escoltar l’Àngela Riudort, persona gran, adreçant-se a un auditori de 300 persones amb una barreja d’humiltat, dignitat, força i tendresa, explicant la seva trajectòria vital cuidadora, era com participar en un acte de justícia històrica a favor de totes les dones cuidadores. La Xarxa seguirà treballant i obrint-se a noves entitats. Des de l’Ajuntament refermem el nostre compromís d’enfortir les polítiques de suport a les persones cuidadores, en un nou marc encara incipient de reconeixement de drets, de visibilització social, i de superació de les profundes desigualtats de gènere. Caldrà seguir lluitant de valent per construir el nou dret a cuidar, a aportar suport a familiars que ho necessiten, en el marc d’una nova distribució social dels temps i dels rols entre homes i dones, tot i superant per sempre més les situacions de precarietat vital, marginació i silenci que han patit tantes dones (i homes) durant tants anys. Una altra dimensió de nova quotidianitat en el camí cap a la Barcelona inclusiva i solidària que somiem.

A l’últim Ple de l’Ajuntament -el passat divendres 29 de maig- vam aprovar el Pla d’Habitatge de Barcelona 2009-2016. Als vots del govern (PSC i ICV-EUiA) s’hi van afegir els d’ERC. Els partits de la dreta (CiU i PP) van votar en bloc en contra del Pla. Una vegada més, les dretes voten contra una proposta d’avenç social molt important, tal com ja van fer, per exemple, amb el nou servei universal d’atenció domiciliària. No els serà fàcil d’explicar. Cal dir, d’altra banda, que el conjunt d’entitats que participen al Consell de l’Habitatge han mostrat el seu suport al Pla, el qual neix, per tant, amb un sòlid acord social.

Cal subratllar alguns aspectes del Pla 2009-2016 que són cabdals des d’una perspectiva progressista, i de clara vinculació entre l’habitatge i l’objectiu d’una ciutat més inclusiva i solidària. 1) la política pública s’estructura a partir de les necessitats socials de tres grans col.lectius: els qui necessiten accedir a un habitatge (compromís d’impuls de 24.000 nous habitatges protegits), els qui han de preservar i millorar les condicions d’habitabilitat (polítiques de rehabilitació i accions integrals als barris) i les persones socialment vulnerables en risc de perdre l’habitatge (programes de prestacions i ajuts socials al lloguer). 2) el Pla presenta elements potents d’innovació de fort contingut social, val a destacar la creació i dotació d’un fons públic de lloguer (3.000 habitatges més el 5% de tota nova promoció de lloguer no dotacional); l’aposta per l’allotjament en dret de superfície, fet que comporta el compromís municipal de no vendre sòl destinat a habitatge protegit; les estratègies de mobilització d’habitatges buits per mitjà de la borsa única de lloguer social; el programa d’ajuts per a la instal.lació d’ascensors; les polítiques contra el mobbing immobiliari; o la definició d’àrees d’exercici del dret públic de tanteig i retracte.

Més enllà dels elements anteriors, la principal novetat del pla és la voluntat d’esdevenir una veritable estratègia d’inclusió residencial, és a dir, interconnectar les polítiques d’habitatge amb les polítiques municipals d’inclusió social i acció contra la pobresa, per mitjà de programes concrets d’habitatge social adreçats a col.lectius en risc d’exclusió. Fins ara, les polítiques socials d’habitatge es focalitzaven en dos sectors de població: la gent jove i les persones grans de rendes baixes. El nou pla, d’una banda, amplia aquestes apostes, amb un nou marc de polítiques d’emancipació (renda bàsica, borsa de lloguer i més de 1.500 nous habitatges dotacionals per a joves) i amb un horitzó ambiciós de 2.000 nous habitatges amb serveis per a gent gran. D’altra banda, es defineixen tres nous programes socials molt rellevants, adreçats a dones víctimes de violència masclista, persones amb discapacitat i persones socialment vulnerables (més de 2.200 noves places en habitatges d’inclusió, habitatges per famílies en situació de pobresa i habitatges d’emergència social).

Aquests programes específics d’inclusió residencial han estat elaborats a partir d’un intens procés de diàleg amb els col.lectius implicats, fet que porta a destacar un últim tret definitori de la nova política d’habitatge: la voluntat de proximitat i participació. La Xarxa d’Oficines d’Habitatge, amb presència a tots els districtes de la ciutat, operarà com un servei integral de proximitat a la ciutadania. El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona s’enfortirà amb funcions propositives i de seguiment de les accions. Per últim, els processos de millora de barris amb un fort component d’habitatge se situaran en espais de plena participació i corresponsabilitat veïnal, com ara el procés iniciat a Trinitat Vella amb motiu de l’enderroc de la presó. En síntesi, el nou Pla 2009-2016 dibuixa un horitzó ambiciós i de gir social, tot i situant la política d’habitatge en el cor del projecte d’una ciutat inclusiva i cohesionada, pensada i practicada des dels barris i la implicació d’una ciutadania activista i responsable.

Seguim traduint en fets, amb un important impuls d’ICV-EUiA, el compromís de nova etapa, amb noves prioritats i gir a l’esquerra. Continuem a peu de carrer construint la Barcelona ecològica i solidària.

A Barcelona, des que el 2005 vam aprovar el Pla Municipal per a la Inclusió Social, hem incrementat un 73% els recursos destinats a polítiques actives d'inclusió; avui, més de 150.000 persones socialment vulnerables es troben incorporades en diferents tipus d'itineraris d'inclusió, vertebrats pels serveis municipals d'acció social. I ho hem fet colze a colze amb les entitats socials de la ciutat: l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva agrupa més de 400 organitzacions socials i les 6 Xarxes d'Acció en marxa aglutinen 191 entitats. Des d'Acció Social i Ciutadania impulsem o donem suport a 55 plans i projectes comunitaris i a 39 Programes i Xarxes d'intercanvi i solidaritat. És l'expressió del nostre compromís per una Barcelona inclusiva i solidària, amb igualtat i autonomia per viure, i amb diferències i fraternitat per conviure. La crisi té conseqüències socials greus i l'impacte en forma d'agreujament de la vulnerabilitat econòmica de les persones i les famílies es fa notar a la majoria de barris de la ciutat. En el marc de les polítiques d'inclusió, des de l'octubre del 2008, hem treballat amb les entitats en l'elaboració d'un Programa d'acció contra la Pobresa (PACP). Aquesta setmana, el PACP serà presentat i debatut al Plenari Municipal, on espero que obtingui el més ampli suport polític possible.

El PACP parteix d'una constatació: entre el 2000 i el 2006 la pobresa ha crescut a Barcelona, com ho ha fet també a Catalunya i el conjunt de l'estat. En una fase de creixement, les desigualtats s'han eixamplat i més persones han quedat per sota del llindar de pobresa relativa. Les polítiques fiscals neoliberals, la desregulació laboral (precarietat i salaris baixos) i la insuficiència dels mecanismes públics de garantia de rendes (amb PNCs i PIRMIs de quanties indignes) expliquen que el creixement no s'hagi traduït en redistribució. Des de l'Ajuntament no tenim capacitats ni competències per revertir tot això, però sí per fer un pas endavant i intensificar el nostre compromís amb els més vulnerables, per mitjà de polítiques públiques més fortes orientades a prevenir i atendre situacions de pobresa.

El PACP s'estructura en 5 línies estratègiques, 20 objectius operatius i 55 accions, de les quals 29 són noves i 10 configuren un "decàleg d'accions prioritàries":

1. Sistema integral de cobertura de necessitats alimentàries
(inclou programa d’alimentació social de persones grans vulnerables).
2. Suport econòmic d’inclusió i serveis d’urgència social.
3. Sistema de suport social i formatiu a les persones en situació d’atur
4. Programa d’inclusió laboral de persones en situació de pobresa i exclusió.
5. Estratègies d’inclusió residencial:
- Habitatges d’emergència social i noves modalitats d’habitatge dotacional
- Xarxa única d’habitatges d’inclusió.
6. Ajuts i beques a famílies vulnerables per activitats socioeducatives.
7. Desplegament del programa municipal de Centres Oberts d’Infància.
8. Centre d’atenció integral a persones drogodependents en situació d’exclusió.
9. Increment d’equipaments i places d’atenció a persones sense sostre.
10.Ampliació fins a 10 Xarxes d’Acció en el marc de l’Acord Ciutadà
(inclou l’increment del nombre i dotació dels convenis d'inclusió amb entitats)

Enguany, hi destinarem a aquestes 10 prioritats més de 52,2 milions d'euros, el que implica una injecció de 15,2 milions d'euros més respecte dels 38 milions de l'any passat, és a dir, un 39,9% d'increment. Entre 2009 i 2011 destinarem més de 110 milions de despesa i 36,7 milions d'inversió. En moments difícils traduïm els valors de solidaritat en fets, i apostem per l'acció contra la pobresa. Enfront de la crisi de dretes, solucions d'esquerres que posen les persones més humils i els seus contextos vitals de vida quotidiana al bell mig dels nostres compromisos d'acció.