Fa uns quants dies us desitjava, des d’aquest bloc, bones vacances. Amb la mateixa il.lusió us desitjo avui, primer de setembre, un bon retorn a la feina. Espero que hàgiu gaudit de la quotidianitat diferent que significa l’estiu. Jo he pogut descansar i recuperar forces, entre moltes estones d’amistat, complicitats familiars, lectura, caminades, bicicleta i mar. Amb temps també per algunes escapades a Barcelona –a Gràcia, a Sants- i sobretot a compartir el millor moment de l’estiu: l’alliberament i tornada a casa de l’Albert i el Roque. Des d’unes terrres, les de l’Àfrica Occidental, que tornen a estar presents aquests últims dies amb la repressió desfermada pel règim marroquí al Sàhara ocupat, de la qual han estat també testimonis i víctimes els membres de l’Associació Canària d’Amistat amb el Poble Sahrauí. Tota la nostra solidaritat.

S’inicia el curs. Enguany, amb la novetat del nou calendari escolar, sembla que tot es posa en marxa més ràpid. Recordo que quan jo anava a l’institut començàvem a principis d’octubre. Ara, les meves filles començaran el 7 de setembre. Serà l’únic any en el que coincidiran totes tres a l’institut. Un espai d’educació, diversitat i construcció de ciutadania. D’exploració d’afectes, experiències, trangressions i projectes. Tot un repte; espero que els hi vagi molt bé i que sapiguem teixir les complicitats necessàries. L’inici del curs, també, torna a posar sobre la taula les dificultats econòmiques de moltes famílies: cal seguir treballant per la gratuïtat dels llibres de text, i per la difusió dels programes de socialització dels llibres.

I és clar, s’inicia el curs polític. Seran uns mesos de forta intensitat. En l’àmbit general aquest setembre vindrà marcat per una Diada Nacional on haurem d’avançar en propostes concretes i integradores sobre l’articulació de l’exercici del dret a decidir. I per una convocatòria de Vaga General que haurem de treballar de valent perquè sigui un èxit. Mai hi havia hagut tants motius. Tot seguit afrontarem les eleccions al Parlament. Treballaré perquè ICV-EUiA fem un resultat excel.lent. El futur immediat de Catalunya s’ha d’escriure amb molta més presència de l’esquerra verda, diferent i moderna, que tan bé representa el Joan Herrera: per un país just, ecològic i lliure.

I a Barcelona seguirem treballant amb molta força i confiança. Ens queden uns mesos clau abans de les eleccions municipals per completar el desplegament del Programa d’Actuació Municipal. La ciutat haurà guanyat, com mai, equipaments socials, educatius, culturals i comunitaris de proximitat: hem de completar les xarxes de centres de serveis socials, escoles bressol, biblioteques, fàbriques de creació o casals de barri. Haurem d’aprofundir en les prioritats de lluita contra la crisi, per mitjà de les polítiques actives d’ocupació, d’atenció a les persones més vulnerables i de convivència intercultural. Prioritats que quedaran ben reflectides en la proposta de pressupost per al 2011: un nou pressupost d’esquerres amb enfortiment de la despesa social. I haurem de culminar alguns temes pendents rellevants, com el Pla Estratègic de Turisme, que deixi enrere el model incrementalista -en la línia del Pla d’Usos de Ciutat Vella, que incorpora el principi de ni una sola plaça hotelera més al Districte- i que redistribueixi els beneficis económics del turisme per mitjà d’una taxa potent i ben definida. O el pla urbanístic de la Verneda Industrial-Torrent de l’Estadella, que haurà d’expressar un model de ciutat amb presència substancial d’habitatge assequible i d’activitats productives.

Mesos intensos doncs per fer avançar idees i projectes. Contra la resignació i contra les injustícies dels mercats. A favor d’una nova política transparent i pròxima, amb capacitat de reconstruir espais creatius de confiança col.lectiva que facin possible l’horitzó d’una Barcelona més humana i habitable.

I com que l’estiu sempre ens deixa la remor dolça de les músiques que ens han acompanyat, jo us deixo al Calaix de Cançons del bloc un tast de la Troba Kung-Fú: la cançó “Subway Walk”, inclosa a “A la Panxa del Bou”, el nou i boníssim CD del grup. A veure si us agrada !

Feia dies que volia dedicar un escrit del bloc al Joan Herrera. Ahir no vaig poder anar al Consell Nacional on el Joan va ser proclamat candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, ja que era a Reggio Emilia (prop de Bolonya) en una reunió de la Comissió d’Inclusió Social de l’organització mundial de municipis. Em va saber greu no ser-hi. El Joan Herrera serà el millor candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any vinent. Per moltes raons…

Perquè personalitza com ningú els valors i el projecte de l’esquerra verda nacional. (i la política són valors i projectes sí; però aquests NOMÉS adquireixen significat quan algú els personalitza amb autenticitat). Perquè no és un polític convencional. Perquè és lluny de l’establishment i molt a prop de les gent senzilla. I al costat de les causes justes: amb valentia, sense complexos, amb humilitat. Perquè el Joan coneix molt bé, respecte i valora totes les sensibilitats que conformen ICV. Perquè capitalitza una trajectòria d’esquerra transformadora que ve de lluny, i la projecta al futur amb nous accents, nous llenguatges i nous colors. Perquè genera sinergies i complicitats entre moltíssima gent compromesa en el teixit social del país. Perquè ell mateix forma part dels moviments socials: en Joan és un dirigent polític perquè és un militant social. Perquè demostra que ser ecologista és la forma més natural de ser d’esquerres; i la més carregada de present i de futur. Perquè sap que la política és quotidianitat local i global. I l’autodeterminació (personal i col.lectiva) un dret radicalment democràtic. Perquè el Joan ha treballat molt i bé tots aquests anys: està fent una feina excel.lent al Congrés (sembla que tinguem una pila de diputats/des). Té molta experiència política, ha gestionat problemes i situacions complexes; i ho ha fet amb flexibilitat, eficàcia i coherència amb els compromisos adquirits. Perquè estic convençut que la immensa majoria de gent d’ICV està feliç i il.lusionada amb la candidatura del Joan (a diferència d’altres partits, on els candidats generen unanimitats de baix perfil o adhesions fracturades). Perquè és imaginatiu i té curiositat vital i intele.lectual. Perquè expressa molt bé els conflictes, les necessitats i les injustícies quotidianes en termes polítics. Perquè sap que la revolució del segle XXI (més necessària que mai) es declina en plural i es construeix cada dia.

Per moltes coses més… enhorabona Joan per la candidatura!. Un repte més, però un repte diferent. No serà fàcil, però serà apassionant. El teu compromís ens dóna forces. Gràcies. Sí, un candidat del segle XXI per una Catalunya més humana i habitable.