Escric aquestes ratlles diumenge a la nit, quan les festes de la Mercè estan ja visquent els últims moments d’enguany. Han estat novament uns dies on milers de persones han participat de forma activa de les múltiples possibilitats de la festa. La gent ha tornat a apropiar-se dels carrers i les places: espais de cultura popular, de música, de circ, de fusió i mestissatge, de reivindicació social; espais per a totes les edats i totes les famílies. Han estat més de tres dies de ciutadania activa, de deixar anar la curiositat, de gaudir d’experiències noves, o d’altres que retornen cada setembre. O simplement passejar i gaudir d’un ambient extraordinari. El pregó de Joan Margarit, dijous al vespre, va ser magnífic. Va desplegar un ventall de poemes preciosos com a territori de diàleg entre la consicència personal i els valors col.lectius, amb Barcelona com a fil vertebrador. Una mirada alhora intimista i compromesa, teixida amb reflexions i versos sobre el dret a decidir, la quotidinaitat amb la seva filla Joana, o la llibertat, que “és quan comença l’alba en un dia de Vaga General”.

La meva Mercè ha estat intensa i diversa. L’he viscuda en primera persona, de forma col.lectiva, i també a través de la Mercè jove de les meves filles. La Ciutadella i el Castell de Montjuïc han esclatat com a llocs d’un potencial enorme: l’espectacle del Parc de la Llum i el conjunt d’espais de circ a l’entorn del castell han estat sorpreses molt positives. Hem tingut dues grans diades castelleres. Les cinc colles de Barcelona, divendres, van estar al seu màxim nivell, amb un sublim tres de nou amb folre descarregat de Sants. I avui hem vist, entre d’altres, un meravellós pilar de vuit de Vilafranca. El concert dels 20 anys del Gato va ser emotiu i tornà a demostrar la bona salut de la rumba que es fa a Barcelona. La mostra d’Associacions ha tornat a ser l’expressió de la ciutat compromesa, amb capacitat creativa i constructora de futur. I als ulls de les meves filles he vist reflectida tota l’energia de les músiques de la Troba Kung-Fu, la Pegatina, Obrint Pas, Gossos, Lax’n busto o Màxima.

Aquesta tarda he anat a dos llocs que, més enllà del programa de la Mercè, expressen molt bé els valors de la nostra ciutat. Primer, a la festa-homenatge popular a l’Emília Llorca. L’Emiliona de la Barceloneta va morir el desembre passat, però el seu testimoni de lluita, de passió en defensa d’un barri, dels drets dels seus veïns i veïnes segueix ben viu. Aquesta tarda, el carrer Pescadors ha estat un manifest lúdic, combatiu, ple de tendresa i solidaritat, on ha quedat clar que el futur de la Barceloneta passa pel futur d’aquells que hi viuen, la coneixen i l’estimen. I després a la projecció de la pel.lícula de Carles Bosch sobre Maragall i la malaltia de l’alzheimer: Bicicleta, cullera, poma. És una autèntica meravella. Divertida (com volia el president) i duríssima (com no podia ser d’una altra manera). Barcelona ha anat ja esdevenint una ciutat de referència en l’acció per la superació de l’alzheimer. Tant en la seva dimensió social, comunitària i preventiva. Com en els aspectes vinculats a la recerca mèdica. Tots dos s’hauran d’anar enfortint. Em sento orgullós de la Barcelona lluitadora dels barris populars, de la Barcelona compromesa en la lluita contra una malaltia que afecta 24 milions de persones en el món. De l’Emília, del Pasqual. Noms i motius per l'esperança.

“When I give food to the poor, they call me a Saint. When I ask why the poor have no food, they call me a Communist”. Aquesta frase és del bisbe de Recife i referent de la teologia de l’alliberament Hélder Câmara (1909-1999). La podriem traduir així: “quan dono aliments als pobres, em diuen Sant; quan pregunto perquè els pobres pateixen fam, em diuen Comunista”. Exacte. Els sectors benestants i la dreta política encobreixen amb la caritat i l’assistencialisme la seva complicitat amb les causes de la fam; les polítiques solidàries i d’esquerres s’orienten a superar tant les causes com les expressions de la pobresa, a superar el capitalisme. M’agrada molt més el bisbe comunista que el bisbe sant.

La cobertura pública, per part de serveis de proximitat, de necessitats alimentàries bàsiques és un compromís assumit per Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. Ja el 2005, quan vam aprovar el Pla Municipal per la Inclusió Social, establíem com a objectiu “la millora del servei de menjadors socials, assegurant la vinculació d’aquests a la xarxa d’atenció primària, i garantint el nombre i la qualitat dels àpats diaris necessaris”. El 2009, quan la crisi –provocada per banquers i especuladors- desfermava els seus impactes sobre les persones socialment vulnerables, vam aprovar el Pla d’Acció contra la Pobresa, que situava com a acció prioritària l’articulació d’un sistema integral de cobertura de necessitats alimentàries (SICNA).

Avui tenim el SICNA en ple procés de desplegament i enfortiment, i com a referent d’una política activa d’inclusió orientada a transformar les condicions de vida de les persones en risc d’exclusió. El sistema integral incorpora 5 camps d’acció:

• la xarxa de menjadors socials municipals i concertats. Present de forma equilibrada en el conjunt de la ciutat i connectada als serveis socials bàsics: el 2007 distribuia 264.000 àpats/any, el 2009 va arribar als 378.000, un 43% més, per sobre de 1.000 menjars diaris.

• la xarxa de captació i distribució d’excedents alimentaris. Articula el Banc dels Aliments, els centres de serveis socials de l’Ajuntament i 60 entitats de la ciutat. Funciona per mitjà de protocols que deriven les persones ateses als centres, cap a les entitats de l’entorn, que reben aliments procedents del Banc. Unes 40.000 persones han estat ateses en algun moment al llarg del 2009.

• el suport econòmic d’inclusió. Ajut assignat pels serveis socials bàsics a aquelles persones i famílies en situació de pobresa relativa i amb dificultats de cobertura de despeses bàsiques d’alimentació, habitatge o salut. Al llarg del 2010, el pressupost d’aquest programa d’ajuts econòmics s’ha incrementat d’un 60%, situant-se a l’entorn del 2,5 milions d’euros.

• el programa d’Àpats a Domicili. Forma part de la cartera del Servei d’Atenció Domiciliària, adreçat a persones amb necessitats de suports a l’autonomia, però que desitgen i poden romandre al seu domicili. El 2009 se’n van repartir 6.400 àpats al mes, enguany arribem als 10.000.

• el programa d’Àpats en Companyia. Menjadors socials en el marc de Casals Municipals de Gent Gran, que cobreixen les necessitats alimentàries i relacionals de persones grans d’ingressos baixos i en risc d’aïllament social. N’acabem d’obrir 7 nous menjadors, i arribem ja als 10 districtes en 20 casals, oferint a la ratlla dels 700 àpats diaris.

Aquests cinc programes o serveis garanteixen avui una xarxa personalitzada, digna, de proximitat i de qualitat, que atén les necessitats alimentàries bàsiques de les persones en risc d’exclusió a Barcelona. No és una xarxa assistencial i pal.liativa. Està vertebrada per una filosofia de canvi social, assentada en valors i pràctiques preventives, comunitàries i d’activació de capacitats personals (empoderament) per tal de fer de cada persona un subjecte protagonista del seu propi procés d’inclusió. El servei públic municipal, en les seves diferents modalitats, opera com a columna vertebral de la xarxa, però s’estableixen aliances i complicitats amb el teixit d’entitats d’acció social que treballen en la amteixa direcció. Queda molta feina per fer, els propers mesos seguirem estenent i enfortint tots els dispositius d’alimentació social, per tal d’avançar cap a una Barcelona més humana i solidària.

Des de Barcelona, a més, ens impliquem en la lluita global contra la fam. Redoblem els recursos dels projectes municipals de cooperació al desenvolupament, i liderem la Comissió d’Inclusió Social de CGLU, l’organització mundial de municipis. Segons la FAO, 925 milions de persones seran víctimes de la desnutrició al món al llarg del 2010, un de cada set habitants del planeta, la majoria infants: cada sis segons mor un nen o una nena per problemes lligats a la fam. Per combatre aquesta realitat calen 35.000 milions d’euros l’any, aproximadament els mateixos que els països occidentals han destinat a salvar la banca privada: per això hi ha hagut diners, per eradicar la fam al món, no. Així de cruel i inhumà és el rostre del capitalisme financer.

Aquesta Diada, les qüestions nacional i social estan presents amb molta intensitat i de manera molt interelacionada. Avui al matí, a la plaça Salvador Allende del Carmel recordàvem que el president màrtir xilè no només havia mort fidel a la defensa de la classe treballadora sinó que, sobretot, havia viscut impulsant una democràcia on es feien realitat les aspiracions dels sectors populars. I recordàvem al nostre president màrtir, Lluís Companys -l’únic president electe d’un país europeu assassinat pel feixisme- que va fer de la defensa de la democràcia, dels drets socials i de les llibertats nacionals de Catalunya, un objectiu indestriable.

Sí, aquest 11 de setembre té lloc en un context de conflicte entre Catalunya i l’Estat, provocat per l’agressió a la voluntat i a la dignitat de la ciutadania que ha significat la sentència del TC contra l’Estatut, i per l’aval polític en tota regla que el govern de l’Estat ha donat a l’agressió. Des d’ICV-EUiA hem dibuixat una proposta de superació del conflicte nacionalment ambiciosa, amb vocació de cohesió social, i amb voluntat d’oferir espais de trobada amb la resta de forces catalanistes. Una proposta que passa per la defensa íntegra de l’Estatut i per anar molt més enllà, oferint un nou pacte federal-plurinacional a Espanya, que si rep per resposta un nou bloqueig institucional, donaria pas a l’exercici del dret a l’autodeterminació obert a la independència. En definitiva, un espai d’acció política real, compartit per independentistes i federalistes-del dret a decidir, des d’on articular el conflicte amb l’estat, i avançar en les aspiracions d’autogovern de Catalunya.

Però aquest 11 de setembre té lloc també en un context molt rellevant de conflicte de classes. El PSOE i CiU estan impulsant l’agressió més àmplia i profunda als drets socials de les últimes dècades. Per sortir de la crisi neoliberal recepten de forma autoritària més polítiques neoliberals: retall de salaris, fiscalitat regressiva, cap pujada d’impostos als més rics, precarietat laboral, afebliment del sistema públic de pensions… Els sindicats han convocat Vaga General per al 29 de setembre. És la vaga de la majoria que pateix la crisi contra les imposicions de la minoria que l’ha creada; és la vaga de la dignitat contra la resignació i la por; la vaga de la rebel.lia a favor de la construcció d’alternatives possibles.

El món local no restem al marge d’aquesta qüestió. D’una banda, la defensa d’un model de ciutat inclusiva i solidària, amb polítiques de benestar potents, només és possible si guanyem la batalla contra les retallades socials de PSOE-CiU. Per seguir aprofundint en la Barcelona que prioritza l’atenció a les persones i la lluita contra l’exclusió és del tot necessari un estat de benestar que avanci en ocupació digne o en la protecció de l’habitatge contra les hipoteques bancàries. D’altra banda, l’aposta per una ciutat inclusiva i solidària només és possible amb un nou sistema de finançament local –inajornable- que incrementi substancialment els recursos dels Ajuntaments. Aquests propers dies i setmanes, des d’ICV-EUiA a Barcelona no només seguirem treballant per desplegar les prioritats socials de la nostra acció de govern, sinó que vincularem amb molta força aquesta aposta al suport als treballadors i les treballadores, a la Vaga General; i a l’exigència d’un nou model fiscal i financer on els rics paguin més i els Ajuntaments poguem aprofundir les polítiques de cohesió i convivència als barris, veritable pedra angular d’una nova quotidianitat on tots els projectes de vida siguin possibles en igualtat.

Fa uns quants dies us desitjava, des d’aquest bloc, bones vacances. Amb la mateixa il.lusió us desitjo avui, primer de setembre, un bon retorn a la feina. Espero que hàgiu gaudit de la quotidianitat diferent que significa l’estiu. Jo he pogut descansar i recuperar forces, entre moltes estones d’amistat, complicitats familiars, lectura, caminades, bicicleta i mar. Amb temps també per algunes escapades a Barcelona –a Gràcia, a Sants- i sobretot a compartir el millor moment de l’estiu: l’alliberament i tornada a casa de l’Albert i el Roque. Des d’unes terrres, les de l’Àfrica Occidental, que tornen a estar presents aquests últims dies amb la repressió desfermada pel règim marroquí al Sàhara ocupat, de la qual han estat també testimonis i víctimes els membres de l’Associació Canària d’Amistat amb el Poble Sahrauí. Tota la nostra solidaritat.

S’inicia el curs. Enguany, amb la novetat del nou calendari escolar, sembla que tot es posa en marxa més ràpid. Recordo que quan jo anava a l’institut començàvem a principis d’octubre. Ara, les meves filles començaran el 7 de setembre. Serà l’únic any en el que coincidiran totes tres a l’institut. Un espai d’educació, diversitat i construcció de ciutadania. D’exploració d’afectes, experiències, trangressions i projectes. Tot un repte; espero que els hi vagi molt bé i que sapiguem teixir les complicitats necessàries. L’inici del curs, també, torna a posar sobre la taula les dificultats econòmiques de moltes famílies: cal seguir treballant per la gratuïtat dels llibres de text, i per la difusió dels programes de socialització dels llibres.

I és clar, s’inicia el curs polític. Seran uns mesos de forta intensitat. En l’àmbit general aquest setembre vindrà marcat per una Diada Nacional on haurem d’avançar en propostes concretes i integradores sobre l’articulació de l’exercici del dret a decidir. I per una convocatòria de Vaga General que haurem de treballar de valent perquè sigui un èxit. Mai hi havia hagut tants motius. Tot seguit afrontarem les eleccions al Parlament. Treballaré perquè ICV-EUiA fem un resultat excel.lent. El futur immediat de Catalunya s’ha d’escriure amb molta més presència de l’esquerra verda, diferent i moderna, que tan bé representa el Joan Herrera: per un país just, ecològic i lliure.

I a Barcelona seguirem treballant amb molta força i confiança. Ens queden uns mesos clau abans de les eleccions municipals per completar el desplegament del Programa d’Actuació Municipal. La ciutat haurà guanyat, com mai, equipaments socials, educatius, culturals i comunitaris de proximitat: hem de completar les xarxes de centres de serveis socials, escoles bressol, biblioteques, fàbriques de creació o casals de barri. Haurem d’aprofundir en les prioritats de lluita contra la crisi, per mitjà de les polítiques actives d’ocupació, d’atenció a les persones més vulnerables i de convivència intercultural. Prioritats que quedaran ben reflectides en la proposta de pressupost per al 2011: un nou pressupost d’esquerres amb enfortiment de la despesa social. I haurem de culminar alguns temes pendents rellevants, com el Pla Estratègic de Turisme, que deixi enrere el model incrementalista -en la línia del Pla d’Usos de Ciutat Vella, que incorpora el principi de ni una sola plaça hotelera més al Districte- i que redistribueixi els beneficis económics del turisme per mitjà d’una taxa potent i ben definida. O el pla urbanístic de la Verneda Industrial-Torrent de l’Estadella, que haurà d’expressar un model de ciutat amb presència substancial d’habitatge assequible i d’activitats productives.

Mesos intensos doncs per fer avançar idees i projectes. Contra la resignació i contra les injustícies dels mercats. A favor d’una nova política transparent i pròxima, amb capacitat de reconstruir espais creatius de confiança col.lectiva que facin possible l’horitzó d’una Barcelona més humana i habitable.

I com que l’estiu sempre ens deixa la remor dolça de les músiques que ens han acompanyat, jo us deixo al Calaix de Cançons del bloc un tast de la Troba Kung-Fú: la cançó “Subway Walk”, inclosa a “A la Panxa del Bou”, el nou i boníssim CD del grup. A veure si us agrada !