“Volem expressar la nostra solidaritat i suport al col.lectiu de persones residents fins avui al carrer Puigcerdà del Poblenou. Aquest matí hem assistit amb tristesa i indignació a un desallotjament policial  desproporcionat, intimidatori i opac, que mai s’hauria d’haver produït. La violència institucional contra les persones més vulnerables. Però elles tenen una gran capacitat de resistència. Més enllà dels incompliments del govern municipal; molt més enllà d’un desallotjament que el govern no ha mogut un dit per evitar. Seguiran lluitant per habitatge, treball i papers. Per la dignitat i els drets humans. Colze a colze amb la Xarxa de Suport del Poblenou, un gran exemple de la Barcelona solidària, enfront la ciutat que exclou i desallotja”.

En nom del grup municipal d’ICV-EUiA, vaig expressar solidaritat amb les nostres veïnes i veïns de Poblenou; denúncia d’un govern que ha donat ales a l’estratègia del desallotjament; i rebuig a la intervenció policial. Vam fer-ho al Plenari de l’Ajuntament, abans d’ahir dimecres. Aprofitant un altre punt de l’ordre del dia. Per part del govern: silenci. Per part de l’Alcalde: silenci, com sempre. Dimecres ja parlava la policia en nom d’ells. Dimecres el govern de Barcelona parlava l’idioma del desallotjament, de la força, la prepotència, la irrupció en els drets de les persones.

Contra aquest idioma de l’exclusió, a Poblenou es creuaven mirades i rostres de dignitat i resistència. Persones que deixaven enrere mesos de lluita i quotidianitat. Disposats a seguir vivint dempeus, plantant-li cara al poder, construint futur. Amb totes les fragilitats. Poc després, un conjunt dels veïns desallotjats entraven a l’església de Sant Bernat Calbó. De forma acordada amb Francesc Romeu, el rector; i amb ple suport de l’Assemblea Solidària. Calia mantenir una expressió col.lectiva i organitzada. Amb l’objectiu d’assolir, com a mínim, un sostre digne per tothom al llarg del mes d’agost. I seguir lluitant. Per la inserció laboral i, sobretot, per l’obtenció de papers, és a dir, per l’accés a permisos de treball i residència, com a factor clau per consolidar trajectòries d’inclusió social.

A Poblenou, novament, la Barcelona comunitària i fraterna ha plantat cara a la classista i excloent. Els qui prenen les decisions viuen massa lluny del carrer Puigcerdà. Viuen en un altre planeta emocional. Algun dia, les decisions s’hauran de poder prendre des de l’entorn comunitari, des de valors compartits i coneixements vivencials. I el procés no pot esperar. La construcció del poder de les persones, de la ciutat democràtica és un repte inajornable. Cal enfortiment ciutadà i articulació política. Per estendre pràctiques de solidaritat, perquè no hi hagi cap més desallotjament.   

Aquesta setmana s’ha produït una escalada repressiva sense precedents, per la seva intensitat i les seves formes, contra les persones que viuen en els assentaments de Poblenou. El dilluns 7 de gener, en una acció promoguda pel govern municipal, eren desallotjades dues naus del carrer Zamora. El dijous 10, apel.lant al mecanisme del desallotjament exprés, s’expulsava les persones ocupants d’una tercera nau al carrer Sancho de Àvila. Totes elles persones en situació d’exclusió social o altament vulnerables, veïns i veïnes del Poblenou, moltes d’elles amb activitats de subsistència vinculades a l’economia de la ferralla. Les tres accions executades per la força policial. De totes les polícies. Tant dilluns com dijous, la presència de la Policía Nacional va implicar batudes de caràcter racista que van acabar amb una veintena de persones immigrants a la comissaria de Via Laietana. Totes elles han sortit amb càrrecs o expedients d’expulsió. Menys el Youssef Idriss, el veí del Poblenou que ha estat traslladat al CIE de la Zona Franca.

Tot això expressa la Barcelona excloent i contrària al respecte dels drets humans, impulsada o avalada pel govern municipal de CiU. És antagònica a la ciutat de la diversitat i la inclusió social, que es construeix dia a dia a tots els barris, per mitjà de vincles de solidaritat. A Poblenou, l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments, formada per l’Associació de Veíns i Veínes, i per diverses entitats i xarxes, ha reaccionat de manera exemplar. Plantant cara amb la mobilització social, defensant els valors de la convivència i la igualtat, i enfortint les estratègies de suport quotidià als col.lectius residents als assentaments.

ICV-EUiA hem estat i continuarem a peu de carrer, en l’activisme veïnal i social del Poblenou, participant en les dinàmiques de resposta ciutadana contra els desallotjaments. I enfortirem, alhora, la nostra activitat institucional. Hem aconseguit que el govern convoqui la Comissió formada per tots els Grups Polítics, on demanarem explicacions. I, sobretot, redoblarem els nostres esforços amb un triple objectiu: assolir la llibertat de Youssef Idriss, sense renunciar a l’objectiu de tancament del CIE de la Zona Franca; aturar els desallotjaments; i exigir la concreció immediata, amb recursos i calendari, del conjunt de programes de suport personalitzat i inclusió social orientades a dignificar la vida de les persones residents als assentaments. A Poblenou estan en joc valors i futurs alternatius: enfront de la injustícia intensa i gratuïta dels desallotjaments i la respressió policial; enfortirem la lluita i el compromís per la Barcelona de la convivència intercultural, els drets humans i la igualtat.   

La realitat de Barcelona es pot observar i viure des d’angles molt diversos. A la ciutat passen cada dia milers de coses vinculades a la quotidianitat de la gent. Hi ha tres aspectes, però, que estan molt presents: la vulnerabilitat, la lluita i la creativitat. A Barcelona hi ha moltes persones que ho passen malament, en situació o risc d’exclusió social; moltes que no es resignen i es comprometen en dinàmiques col.lectives de defensa dels barris; i moltes que aposten per generar propostes innovadores de millora comunitària. Aquests tres elements –la vulnerabilitat, la lluita i la creativitat- s’expressen a més de forma interconnectada. Tres mostres d’aquest cap de setmana.

La vulnerabilitat. Al carrer Puigcerdà del Poblenou, en una nau industrial abandonada pels seus propietaris, viuen des de fa temps unes 300 persones en condicions socials molt dures. Tenen moltes dificultats però són gent lluitadora. Han anat teixint un conjunt de complicitats amb les entitats i la resta de veïns/es de l’entorn. Ahir al vespre a la nau hi havia alegria i consciència. Celebràvem una petita gran victòria: in extremis, però s’havia guanyat la batalla judicial contra el desallotjament. Ara caldrà seguir treballant per la inclusió social del col.lectiu, des de l’evidència que cap solució no passa per la pressió policial instada per una propietat especuladora amb el vist-i-plau d’un govern municipal llunyà i insensible.

La lluita. Dissabte al matí centenars de persones abraçàvem el Port Vell amb una cadena humana, com a expressió d’una voluntat molt ferma: la resistència enfront del projecte d’una marina per super-iots. Un grup inversor voraç, l’autoritat portuària i el govern municipal han travat un acord per expropiar-nos el Port Vell: perquè deixi de ser ciutat, per entregar-lo a l’afany de lucre i a l’obscenitat. La Barceloneta i la resta de barris de Ciutat Vella són realitats socials i urbanes fràgils, però disposades a seguir lluitant per ser respectades, pel dret al futur amb dignitat de la gent que hi viu, enfront de les dinàmiques d’expulsió que acabarien generant operacions a cavall de l’especulació i el luxe.

La creativitat. Aquest cap de setmana ha estat també d’activitats a l’entorn del projecte Recreant Cruïlles. A tota la ciutat, però a l’Eixample especialment, falta molt espai per a les persones, i sobren cotxes i espai viari. S’estan articulant alternatives tan contundents com imaginatives. Recreant Cruïlles fa de punta de llança: des de fa temps es treballen de forma participativa propostes per omplir d’usos comunitaris, i per tant de sentit, un solar buit a Consell de Cent amb Viladomat; i es treballan, alhora, propostes per crear la primera plaça-cruïlla i la primera super-illa a l’Eixample, fent realitat la utopia urbana de Cerdà i retornant la ciutat a les persones.

La dignitat de les persones vulnerables, la força dels barris que lluiten, i la creativitat dels col.lectius que persegueixen utopies quotidianes, dibuixen la realitat de la ciutat que no renuncia a l’esperança; de la Barcelona que sap que el futur no està escrit i que es pot construir cada dia amb lletres de compromís i confiança. És la Barcelona de la que em sento part: la del col.lectiu de la nau de carrer Puigcerdà, la de la Plataforma Defensem el Port Vell, la del projecte Recreant Cruïlles. La que ha de guanyar la partida a l’autoritarisme, l’especulació i els cotxes.