El Pla d’Usos de Ciutat Vella, i la proposta de modificació que planteja CiU, de la mà del PP, és l’expressió d’un dilema: el que arrenglera la Barcelona del bé comú i dels processos democràtics, enfront la ciutat neoliberal i la privatització dels processos polítics. Anem a pams.

Ciutat Vella és, sobretot, un conjunt de barris habitats majoritàriament per veïns i veïnes de classes populars, amb diversitat d’usos i una xarxa densa de relacions de quotidianitat. És també el centre urbà dinàmic d’una ciutat global; i la gent dels barris vol afrontar el repte de ser-ho des del predomini de valors i pràctiques d’acollida, inclusió social i convivència intercultural.

Al llarg de molts anys es va desplegar un model potent de polítiques públiques a Ciutat Vella, orientat a dirigir les transformacions urbanes en interès de la majoria; es va revertir el procés que duia Ciutat Vella a convertir-se en una perifèria social i urbana al bell mig de la ciutat.  Però és cert també que el Districte ha transitat recentment per una dècada de realitats noves. Fenòmens que han generat oportunitats vinculades a l’enriquiment cultural aportat per la nova diversitat; injustícies derivades dels impactes diferencials de la crisi en els col.lectius més vulnerables; i problemes amb un turisme que ha provocat impactes intensos sobre la trama urbana, les activitats i les relacions quotidianes.

I també interessos en conflicte. Una ciutadania i un teixit veïnal sotmesos a l’enorme pressió dels interessos de negoci dels sectors immobiliari i turístic. En una relació de forces desigual. És en aquest context que les polítiques públiques tornen a jugar un paper cabdal. I el Pla d’Usos, aprovat el 2010, esdevé la principal eina en mans dels veïns i veïnes per resistir les pressions privades.    

El Pla d’Usos és un instrument urbanístic que permet al Districte situar en un marc estricte de regulació municipal, tant les condicions d’implantació d’establiments de concurrència pública, hoteleria i restauració, com les pautes d’ordenació territorial de la seva ubicació. És una eina estratègica que fa possible, d’una banda, situar les necessitats del col.lectiu resident i els valors comunitaris de l’espai públic per sobre de les dinàmiques turístiques i de centralitat urbana de Ciutat Vella. I d’altra banda, regular, en clau de restricció o prohibició, activitats amb impactes negatius; i en clau de dinamització, aquelles que generen barri, vincles i valors culturals. El Pla d’Usos incorpora, a més, un sistema de gestió per zones en funció de les densitats de població, les activitats i l’entramat urbà: mecanisme que permet traslladar i equilibrar activitats sense incrementar el nombre de llicències. I sí, l’aspecte més emblemàtic del Pla d’Usos: queda prohibida a totes les zones la implantació de noves places hoteleres; i queda estrictament regulat el trasllat de llicències: és a dir, l’obertura d’establiments amb rescat previ de places.

El Pla d’Usos empodera els veïns i veïnes de Ciutat Vella en clau democràtica: per resistir pressions poderoses però minoritàries i construir un futur urbà amb sentit col.lectiu. Una eina que va ser elaborada per mitjà d’un procés participatiu amb múltiples espais de treball, deliberatiu i pluralista. En el marc del qual es van anar teixint les aportacions i els acords que fan del resultat final un instrument sòlid, útil i just. En síntesi, un procés participatiu va generar una eina col.lectiva i democràtica.

Avui sabem que CiU de la mà del PP, les dues cares de la dreta a la ciutat que ho pacten tot, volen carregar-se aquesta eina col.lectiva i democràtica: al servei d’interessos privats i amb la mínima transparència possible. La jugada consisteix a modificar el Pla d’Usos i reobrir Ciutat Vella als hotels de luxe. Possibilitat de noves implantacions i ampliacions en zones avui de prohibició. Barra lliure hotelera a la zona perimetral, sense rescat ni limitacions de densitat. I barra lliure hotelera en edificis catalogats amb nivell de protecció B, centenars en un districte catalogat en més d’un 70%: el patrimoni de Ciutat Vella com a nova plataforma d’aterratge per l’aprofitament econòmic privat . Un atac en tota regla a la línia de flotació del Pla d’Usos: la prohibició de noves places hoteleres queda tocada arreu, i enfonsada en bona part del districte.

És una operació combinada: amb una bona dosi d’ideologia i una altra dosi de govern al dictat dels lobbies. Neoliberalisme urbà i subordinació als interessos del sector turístic i hoteler. Un govern que s’instal.la en polítiques de dretes: sensible als poderosos i desconnectat de la ciutadania.

Plou sobre mullat a Ciutat Vella: de la Marina de Luxe als Hotels de cinc estrelles. Dels mega-iots a la bombolla dels turisme dels rics. La Marina de Luxe és ja una agressió al Pla d’Usos, la més fàcil, perquè el govern –la coalició PPvergent que governa Barcelona- podia aprofitar la drecera, l’escletxa opaca i poc democràtia de l’autoritat portuària. I ara, amb el vent de cua de la Marina de Luxe es fa el següent pas, desmuntar el Pla d’Usos i sí, quina casualitat, el màxim nivell de desmuntatge del Pla proposen fer-lo a la zona perimetral que limita amb el Port Vell. Una zona amb un bon nombre d’edificis protegits on CiU i PP van votar en contra de fer un pla d’equipaments i el Passeig de Mar. Amb la proposta del govern, en canvi,  els edificis podrien acabar en hotels de luxe al servei d’un grapat de turistes milionaris amb vistes a un mar de mega-iots.

La xarxa veïnal de Ciutat Vella i les seves AA.VV. ho han expressat ben clar: a Ciutat Vella no val tot, no val tornar a situar el districte als peus de la voracitat turística i hotelera. Cal mantenir el Pla d’Usos en la seva integritat. I, en tot cas, qualsevol possible modificació s’hauria de fer per mitjà d’un procés de participació veïnal que culminés en una Consulta Ciutadana vinculant per al govern. 

La Ciutat Vella dels iots i dels hotels només és possible des de la política de l’opacitat i la baixa intensitat democràtica. Però hi ha una altra lògica possible: la de l’obertura participativa. Perquè aprofundeix els valors de la democràcia, sí; però també perquè genera polítiques més fortes, útils i justes; al servei del benestar i el futur col.lectiu de Ciutat Vella. El Pla d’Usos ja va ser elaborat de forma participativa i va sortir bé. I no és l’única experiència; el procés de la Gardunya, els plans comunitaris, el pla estratègic de turisme, la taula intercultural del Raval. La Ciutat Vella de la convivència i el benestar és també la de la participació ciutadana. 

El Pla d’Usos és una bona eina, ha aturat la conversió del Districte en un parc temàtic hoteler i turístic. Respectem-la. I qualsevol proposta d’obertura situem-la en l’espai de la participació i la Consulta. És exactament això el que panteja el moviment veïnal de Ciutat Vella. Ni més ni menys. 

Afrontem uns mesos que ens portaran a l’equador del mandat municipal. Des de juliol del 2011 fins ara, s’han acumulat prou evidències a Barcelona d’una manera de fer característica del govern de CiU: polítiques al servei d’interessos privats elaborades de forma autoritària, tancant tota mena d’espais d’incidència ciutadana. Són les dues cares d’una mateixa moneda: CiU pren decisions privatitzadores de serveis i espais públics, i es privatitzen, alhora, els processos polítics que les fan possibles. Polítiques neoliberals i actituds antidemocràtiques que són contestades des de mobilitzacions ciutadanes de resistència, i sobretot de construcció d’alternatives. Barcelona té una majoria social amb valors progressistes i participatius que planta cara a la privatització de serveis i espais públics, i que s’organitza per impedir, per fer impossible, la privatització de la política. Dos exemples.

CiU ha impulsat un veritable setge contra les escoles bressol municipals: frenant noves construccions, privatitzant la gestió, ampliant ràtios, reduïnt professionals de suport, encarint-les... I ho ha fet com si les bressol fossin seves. Enrocat contra la comunitat educativa. La Plataforma 0-3 no només ha articulat l’oposició frontal. Ha impulsat, també, una alternativa global: una proposta de millora del 0-3 a Barcelona, des de plantejaments d’educació pública, de qualitat, de proximitat i per tothom. Aquesta alternativa és l’objecte d’una Iniciativa Ciutadana en marxa. La primera que es concreta a Barcelona. En fase ara de recollida de signatures. La comunitat educativa de les bressol ha trencat el setge. La Iniciativa Ciutada obligarà el govern a posicionar-se: a favor o en contra del 0-3; acollint o menystenint la participació de la ciutadania.

CiU, en aliança amb el PP, tira endavant la privatització del Port Vell amb una Marina de Luxe per super-iots. Un Port Vell al servei de la banalitat i el luxe, elitista i excloent. Antiecològic. I ho fa com si el Port Vell fos seu. Ben connectat als interessos de fons privats d’inversions; enrocat contra la Barceloneta, els barris i el moviment veïnal. La Plataforma Defensem el Port Vell ha articulat la resistència. I la mateixa Plataforma, amb la FAVB, amb la UPC i la Facultat de Nàutica, han obert la construcció d’alternatives. Es posa en marxa un procés de reflexió i propostes sobre un Port Vell ciutadà i popular, més enllà del segrest a què avui està sotmès per part d’una autoritat portuària opaca i d’un govern business-friendly. No sé si CiU i PP aconseguiran privatitzar el Port Vell, però no podran privatitzar la política: no podran impedir que la ciutadania es mogui, defensi, imagini, proposi… un futur Port Vell amb persones i sense iots de luxe. El govern serà emplaçat a elegir: novament, a acollir o menysprear la ciutadania, la política democràtica.

De tot això i d’altres moltes coses en seguirem parlant i molt. ICV-EUiA seguirem treballant, colze a colze, amb la ciutadania: amb la Plataforma 0-3, amb la Plataforma Defensem el Port Vell... Construint propostes i enfortint espais de participació. I articulant l’expressió institucional de les alternatives. La setmana vinent, al Plenari de l’Ajuntament, debatrem sobre l’estat de la ciutat. Serà una altra bona oportunitat per defensar les bressol i el Port Vell, i moltes altres coses que confronten amb la ciutat neoliberal de CiU (i PP). I serà una bona oportunitat per defensar el dret a decidir de la ciutadania, enfront de la ciutat autoritària de CiU (i PP). No ens podran privatitzar la imaginació. 

La realitat de Barcelona es pot observar i viure des d’angles molt diversos. A la ciutat passen cada dia milers de coses vinculades a la quotidianitat de la gent. Hi ha tres aspectes, però, que estan molt presents: la vulnerabilitat, la lluita i la creativitat. A Barcelona hi ha moltes persones que ho passen malament, en situació o risc d’exclusió social; moltes que no es resignen i es comprometen en dinàmiques col.lectives de defensa dels barris; i moltes que aposten per generar propostes innovadores de millora comunitària. Aquests tres elements –la vulnerabilitat, la lluita i la creativitat- s’expressen a més de forma interconnectada. Tres mostres d’aquest cap de setmana.

La vulnerabilitat. Al carrer Puigcerdà del Poblenou, en una nau industrial abandonada pels seus propietaris, viuen des de fa temps unes 300 persones en condicions socials molt dures. Tenen moltes dificultats però són gent lluitadora. Han anat teixint un conjunt de complicitats amb les entitats i la resta de veïns/es de l’entorn. Ahir al vespre a la nau hi havia alegria i consciència. Celebràvem una petita gran victòria: in extremis, però s’havia guanyat la batalla judicial contra el desallotjament. Ara caldrà seguir treballant per la inclusió social del col.lectiu, des de l’evidència que cap solució no passa per la pressió policial instada per una propietat especuladora amb el vist-i-plau d’un govern municipal llunyà i insensible.

La lluita. Dissabte al matí centenars de persones abraçàvem el Port Vell amb una cadena humana, com a expressió d’una voluntat molt ferma: la resistència enfront del projecte d’una marina per super-iots. Un grup inversor voraç, l’autoritat portuària i el govern municipal han travat un acord per expropiar-nos el Port Vell: perquè deixi de ser ciutat, per entregar-lo a l’afany de lucre i a l’obscenitat. La Barceloneta i la resta de barris de Ciutat Vella són realitats socials i urbanes fràgils, però disposades a seguir lluitant per ser respectades, pel dret al futur amb dignitat de la gent que hi viu, enfront de les dinàmiques d’expulsió que acabarien generant operacions a cavall de l’especulació i el luxe.

La creativitat. Aquest cap de setmana ha estat també d’activitats a l’entorn del projecte Recreant Cruïlles. A tota la ciutat, però a l’Eixample especialment, falta molt espai per a les persones, i sobren cotxes i espai viari. S’estan articulant alternatives tan contundents com imaginatives. Recreant Cruïlles fa de punta de llança: des de fa temps es treballen de forma participativa propostes per omplir d’usos comunitaris, i per tant de sentit, un solar buit a Consell de Cent amb Viladomat; i es treballan, alhora, propostes per crear la primera plaça-cruïlla i la primera super-illa a l’Eixample, fent realitat la utopia urbana de Cerdà i retornant la ciutat a les persones.

La dignitat de les persones vulnerables, la força dels barris que lluiten, i la creativitat dels col.lectius que persegueixen utopies quotidianes, dibuixen la realitat de la ciutat que no renuncia a l’esperança; de la Barcelona que sap que el futur no està escrit i que es pot construir cada dia amb lletres de compromís i confiança. És la Barcelona de la que em sento part: la del col.lectiu de la nau de carrer Puigcerdà, la de la Plataforma Defensem el Port Vell, la del projecte Recreant Cruïlles. La que ha de guanyar la partida a l’autoritarisme, l’especulació i els cotxes.