Afrontem uns mesos que ens portaran a l’equador del mandat municipal. Des de juliol del 2011 fins ara, s’han acumulat prou evidències a Barcelona d’una manera de fer característica del govern de CiU: polítiques al servei d’interessos privats elaborades de forma autoritària, tancant tota mena d’espais d’incidència ciutadana. Són les dues cares d’una mateixa moneda: CiU pren decisions privatitzadores de serveis i espais públics, i es privatitzen, alhora, els processos polítics que les fan possibles. Polítiques neoliberals i actituds antidemocràtiques que són contestades des de mobilitzacions ciutadanes de resistència, i sobretot de construcció d’alternatives. Barcelona té una majoria social amb valors progressistes i participatius que planta cara a la privatització de serveis i espais públics, i que s’organitza per impedir, per fer impossible, la privatització de la política. Dos exemples.

CiU ha impulsat un veritable setge contra les escoles bressol municipals: frenant noves construccions, privatitzant la gestió, ampliant ràtios, reduïnt professionals de suport, encarint-les... I ho ha fet com si les bressol fossin seves. Enrocat contra la comunitat educativa. La Plataforma 0-3 no només ha articulat l’oposició frontal. Ha impulsat, també, una alternativa global: una proposta de millora del 0-3 a Barcelona, des de plantejaments d’educació pública, de qualitat, de proximitat i per tothom. Aquesta alternativa és l’objecte d’una Iniciativa Ciutadana en marxa. La primera que es concreta a Barcelona. En fase ara de recollida de signatures. La comunitat educativa de les bressol ha trencat el setge. La Iniciativa Ciutada obligarà el govern a posicionar-se: a favor o en contra del 0-3; acollint o menystenint la participació de la ciutadania.

CiU, en aliança amb el PP, tira endavant la privatització del Port Vell amb una Marina de Luxe per super-iots. Un Port Vell al servei de la banalitat i el luxe, elitista i excloent. Antiecològic. I ho fa com si el Port Vell fos seu. Ben connectat als interessos de fons privats d’inversions; enrocat contra la Barceloneta, els barris i el moviment veïnal. La Plataforma Defensem el Port Vell ha articulat la resistència. I la mateixa Plataforma, amb la FAVB, amb la UPC i la Facultat de Nàutica, han obert la construcció d’alternatives. Es posa en marxa un procés de reflexió i propostes sobre un Port Vell ciutadà i popular, més enllà del segrest a què avui està sotmès per part d’una autoritat portuària opaca i d’un govern business-friendly. No sé si CiU i PP aconseguiran privatitzar el Port Vell, però no podran privatitzar la política: no podran impedir que la ciutadania es mogui, defensi, imagini, proposi… un futur Port Vell amb persones i sense iots de luxe. El govern serà emplaçat a elegir: novament, a acollir o menysprear la ciutadania, la política democràtica.

De tot això i d’altres moltes coses en seguirem parlant i molt. ICV-EUiA seguirem treballant, colze a colze, amb la ciutadania: amb la Plataforma 0-3, amb la Plataforma Defensem el Port Vell... Construint propostes i enfortint espais de participació. I articulant l’expressió institucional de les alternatives. La setmana vinent, al Plenari de l’Ajuntament, debatrem sobre l’estat de la ciutat. Serà una altra bona oportunitat per defensar les bressol i el Port Vell, i moltes altres coses que confronten amb la ciutat neoliberal de CiU (i PP). I serà una bona oportunitat per defensar el dret a decidir de la ciutadania, enfront de la ciutat autoritària de CiU (i PP). No ens podran privatitzar la imaginació. 

Al Plenari de Març de l’Ajuntament de Barcelona, hem presentat una proposició per a que les inversions socials i de proximitat (2012-2015) s’acordin amb la ciutadania per mitjà d’un procés de participació, en la línia del que centenars de ciutats del món estan ja fent avui.

Al llarg dels últims anys, i amb la presència d’ICV-EUiA al govern com a motor, Barcelona ha avançat en pràctiques d’implicació ciutadana directa en l’elaboració de polítiques i actuacions municipals. A Horta-Guinardó, només des d’un PAD (programa d’actuació de districte) i des d’un urbanisme participatiu es poden explicar fites tan transformadores com la demolició de l’scalèxtric de la Ronda del Guinardó, o les expropiacions de Can Fargas i el Mas Guinardó per tal de convertir-los en equipaments públics al servei del teixit associatiu dels barris. A l’àrea d’Acció Social i Ciutadania, les 10 xarxes de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i els 8 Grups de Treball del Consell de Benestar van constituir espais de codecisió de les principals polítiques d’inclusió social. Àmbits i pràctiques que han generat un fort múscul participatiu. Ara és possible fer un nou salt qualitatiu endavant.

Aquest pas endavant hauria de consistir a desenvolupar un procés de pressupost participatiu en l’àmbit de les inversions: les socials i les de proximitat. Un procés on la ciutadania, el teixit associatiu, les forces polítiques i el govern municipal acordessin aquestes inversions de manera coresponsable, en marcs d’aprofundiment democràtic, més enllà dels merament institucionals. La Xarxa Mundial de ciutats amb pressupostos participatius (de Londres a Montevideo, d’Estocolm a Sao Paulo) ens mostra que és factible. Cal, això sí, voluntat política arrelada en el convenciment que cal transitar cap a una democràcia participativa de proximitat. I d’aquest convenciment deriva la nostra proposta per Barcelona. Coherents amb la nostra trajectòria i amb la voluntat de projectar-la i aprofundir-la.

Però Xavier Trias ens ha dit que no. Que el govern de CiU no vol ni sentir a parlar d’impulsar la implicació efectiva de la ciutadania en les decisons d’inversió municipal. Per què ? D’una banda perquè no creu en la cogovernança ciutadana. De fet, l’actual procés participatiu del PAM s’acosta més a un tràmit, a cobrir l’expedient des d’una participació de fireta i aparador que a un exercici real d’aprofundiment democràtic. I d’altra banda, perquè la democràcia participativa és imcompatible amb l’adopció de decisions contràries a la majoria, a les polítiques de l’1%, a les que responen a les pressions de pocs i poderosos. I CiU a Barcelona es troba ja instal.lada, en molts àmbits, en aquestes polítiques. Només des de formes de governar opaques i sense diàleg és possible, per exemple, desmantellar el model d’escoles bressol públiques, retallar serveis de transport als barris, abandonar les polítiques actives d’ocupació, endurir l’ordenança del civisme o impulsar una Marina de Luxe al Port Vell com a aparador de l’obscenitat i la banalitat.

Des d’ICV-EUiA no renunciarem a combatre políticament les retallades democràtiques i les retallades en el dret a la ciutat, perquè van de la mà, de la mà de les dretes, de CiU i del PP. I seguirem articulant alternatives: en favor del 0-3, de la mobilitat sostenible, de l’ocupació de qualitat o d’un Port Vell popular i ciutadà. I ho farem colze a colze amb els moviments socials i les entitats veïnals, amb la ciutadania i els barris. Construint Nova Política a Barcelona com a via de lluita per una ciutat humana i habitable.

Només falten dues setmanes per la consulta ciutadana sobre la transformació de la Diagonal. El debat va prenent força i la Diagonal se situa com un tema rellevant. Informar-se, reflexionar, deliberar i participar a l’entorn d’una qüestió de fons, cabdal per al futur de Barcelona, és un bon exercici d’aprofundiment democràtic. Tan de bo que la política llunyana i declarativa protagonitzada per polítics que tendeixen a mirar-se el melic vagi perdent terreny en benefici d’una altra política necessària: de proximitat, vinculada a la construcció de quotidianitats diferents, i protagonitzada per ciutadans i ciutadanes que s’impliquen i comparteixen l’esfera pública amb polítics dialogants, que proposen i escolten.

És molt important el procés participatiu i la consulta sobre la Diagonal. Aquests dies diferents veus han volgut qüestionar-la amb un argument que podriem resumir així: “això de la Diagonal és un tema urbanístic molt tècnic sobre el que la gent no hi entén; que decideixin els polítics, que per això estan i els paguem”. Crec que és un raonament profundament equivocat. Per diverses raons. Primer, perquè es tracta d’una qüestió de naturalesa inequívocament política. Què pot ser més polític que decidir avançar o no cap a una Barcelona amb pocs cotxes, amb un model de mobilitat humana, saludable i ecològica ? Què pot ser més polític que triar si volem o no uns carrers per practicar la convivència, la trobada, el passeig ?. En segon lloc, perquè tenim una ciutadania educada i reflexiva, amb capacitat de construir punts de vista i aportacions de gran interès sobre temes complexos. En tercer lloc, perquè no és veritat que els representants polítics traslladem la decisió a la ciutadania en un exercici de desresponsabilització. La lògica és una altra. El govern de Barcelona fem una aposta molt clara sobre el QUÈ: proposem, amb arguments sòlids i arrelats en valors, la transformació de la Diagonal (més espai per les persones, connexió del tramvia…). I, en aquest marc, realitzem una segona aposta sobre el COM: volem concretar aquesta transformació per mitjà d’un ampli procés d’interacció amb la ciutadania. Volem fer un pas més en el camí de la utopia democràtica: l’autogovern de les persones, la democràcia local articulada en l’àgora pública. I per últim, perquè les dues propostes (bulevard i rambla) incorporen tot el rigor i l’expertesa tècnica. La decisió ciutadana incorpora un altra dimensió: la construcció de legitimació social per enfortir processos de transformació, enfront dels riscos de captura de polítiques urbanes i de mobilitat per part d’interessos poderosos (però no majoritaris).

A aquestes alçades, ja podem dir que el principal dèficit del procés es troba en la sorprenent incapacitat de CiU per aportar algun tipus de posició. Diu Xavier Trias que cap de les dues propostes no li agrada, però que la ciutadania les pot votar. O sinó, que la gent voti l’opció C (la de l’immobilisme, la incapacitat o el tacticisme). O sinó que la gent no voti. Quin embolic !. Algú ha escoltat alguna proposta en positiu sobre el futur de la Diagonal en boca de Xavier Trias ? Pot un Grup Municipal amb 12 regidors no tenir cap criteri clar sobre la Diagonal del futur ?

Enfront dels qui s’hi oposen a l’aprofundiment democràtic i de la incapacitat política de l’oposició, el teixit social de Barcelona està fent aportacions en positiu de gran valor. Cal destacar i reconèixer el paper que la Plataforma Diagonal per Tothom –formada entre d’altres per la PTP, FAVB, CCOO, BACC, Catalunya Camina, Greenpeace, Ecologistes en Acció, OCUC…- està jugant en el procés. Defensant la transformació, la participació i la consulta amb arguments i amb mobilització. Cal subratllar també el rol bàsic desenvolupat pel conjunt d’entitats del Consell de Ciutat: des del seguiment, el coprotagonisme en la definició del procés, i la pròpia capacitat d’aportació.

Ara cal seguir treballant de valent aquestes tres setmanes que resten. Des d’ICV-EUiA no hem d’estalviar cap esforç. Hem d’intensificar el nostre activisme polític, al costat de la gent, als barris, colze a colze amb les organitzacions socials. Ens hi juguem molt. La coalició transformadora s’ha d’anar ampliant amb l’objectiu d’assolir un gran triomf en la consulta ciutadana i fer un pas endavant cap a la ciutat humana i habitable per la que lluitem.