“Volem expressar la nostra solidaritat i suport al col.lectiu de persones residents fins avui al carrer Puigcerdà del Poblenou. Aquest matí hem assistit amb tristesa i indignació a un desallotjament policial  desproporcionat, intimidatori i opac, que mai s’hauria d’haver produït. La violència institucional contra les persones més vulnerables. Però elles tenen una gran capacitat de resistència. Més enllà dels incompliments del govern municipal; molt més enllà d’un desallotjament que el govern no ha mogut un dit per evitar. Seguiran lluitant per habitatge, treball i papers. Per la dignitat i els drets humans. Colze a colze amb la Xarxa de Suport del Poblenou, un gran exemple de la Barcelona solidària, enfront la ciutat que exclou i desallotja”.

En nom del grup municipal d’ICV-EUiA, vaig expressar solidaritat amb les nostres veïnes i veïns de Poblenou; denúncia d’un govern que ha donat ales a l’estratègia del desallotjament; i rebuig a la intervenció policial. Vam fer-ho al Plenari de l’Ajuntament, abans d’ahir dimecres. Aprofitant un altre punt de l’ordre del dia. Per part del govern: silenci. Per part de l’Alcalde: silenci, com sempre. Dimecres ja parlava la policia en nom d’ells. Dimecres el govern de Barcelona parlava l’idioma del desallotjament, de la força, la prepotència, la irrupció en els drets de les persones.

Contra aquest idioma de l’exclusió, a Poblenou es creuaven mirades i rostres de dignitat i resistència. Persones que deixaven enrere mesos de lluita i quotidianitat. Disposats a seguir vivint dempeus, plantant-li cara al poder, construint futur. Amb totes les fragilitats. Poc després, un conjunt dels veïns desallotjats entraven a l’església de Sant Bernat Calbó. De forma acordada amb Francesc Romeu, el rector; i amb ple suport de l’Assemblea Solidària. Calia mantenir una expressió col.lectiva i organitzada. Amb l’objectiu d’assolir, com a mínim, un sostre digne per tothom al llarg del mes d’agost. I seguir lluitant. Per la inserció laboral i, sobretot, per l’obtenció de papers, és a dir, per l’accés a permisos de treball i residència, com a factor clau per consolidar trajectòries d’inclusió social.

A Poblenou, novament, la Barcelona comunitària i fraterna ha plantat cara a la classista i excloent. Els qui prenen les decisions viuen massa lluny del carrer Puigcerdà. Viuen en un altre planeta emocional. Algun dia, les decisions s’hauran de poder prendre des de l’entorn comunitari, des de valors compartits i coneixements vivencials. I el procés no pot esperar. La construcció del poder de les persones, de la ciutat democràtica és un repte inajornable. Cal enfortiment ciutadà i articulació política. Per estendre pràctiques de solidaritat, perquè no hi hagi cap més desallotjament.   

Aquesta setmana s’ha produït una escalada repressiva sense precedents, per la seva intensitat i les seves formes, contra les persones que viuen en els assentaments de Poblenou. El dilluns 7 de gener, en una acció promoguda pel govern municipal, eren desallotjades dues naus del carrer Zamora. El dijous 10, apel.lant al mecanisme del desallotjament exprés, s’expulsava les persones ocupants d’una tercera nau al carrer Sancho de Àvila. Totes elles persones en situació d’exclusió social o altament vulnerables, veïns i veïnes del Poblenou, moltes d’elles amb activitats de subsistència vinculades a l’economia de la ferralla. Les tres accions executades per la força policial. De totes les polícies. Tant dilluns com dijous, la presència de la Policía Nacional va implicar batudes de caràcter racista que van acabar amb una veintena de persones immigrants a la comissaria de Via Laietana. Totes elles han sortit amb càrrecs o expedients d’expulsió. Menys el Youssef Idriss, el veí del Poblenou que ha estat traslladat al CIE de la Zona Franca.

Tot això expressa la Barcelona excloent i contrària al respecte dels drets humans, impulsada o avalada pel govern municipal de CiU. És antagònica a la ciutat de la diversitat i la inclusió social, que es construeix dia a dia a tots els barris, per mitjà de vincles de solidaritat. A Poblenou, l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments, formada per l’Associació de Veíns i Veínes, i per diverses entitats i xarxes, ha reaccionat de manera exemplar. Plantant cara amb la mobilització social, defensant els valors de la convivència i la igualtat, i enfortint les estratègies de suport quotidià als col.lectius residents als assentaments.

ICV-EUiA hem estat i continuarem a peu de carrer, en l’activisme veïnal i social del Poblenou, participant en les dinàmiques de resposta ciutadana contra els desallotjaments. I enfortirem, alhora, la nostra activitat institucional. Hem aconseguit que el govern convoqui la Comissió formada per tots els Grups Polítics, on demanarem explicacions. I, sobretot, redoblarem els nostres esforços amb un triple objectiu: assolir la llibertat de Youssef Idriss, sense renunciar a l’objectiu de tancament del CIE de la Zona Franca; aturar els desallotjaments; i exigir la concreció immediata, amb recursos i calendari, del conjunt de programes de suport personalitzat i inclusió social orientades a dignificar la vida de les persones residents als assentaments. A Poblenou estan en joc valors i futurs alternatius: enfront de la injustícia intensa i gratuïta dels desallotjaments i la respressió policial; enfortirem la lluita i el compromís per la Barcelona de la convivència intercultural, els drets humans i la igualtat.