Divendres 5 d'octubre vam fer el debat de PAM 2012-2015. Aquest és un resum de la intervenció que vaig fer al Plenari en nom del Grup Municipal d'ICV-EUiA. 

Avui fem en aquest Plenari un dels debats i de les votacions més rellevants del mandat: la del Programa d’Actuació Municipal, el document que recull les orientacions i les accions programàtiques que marcaran l’acció de govern al llarg dels propers tres anys. És a dir, les polítiques que tradueixen en fets tangibles el projecte de ciutat. Poques ciutats ho fan. A Barcelona ens hem dotat de l’exigència democràtica de fer-ho. El PAM esdevé la concreció del compromís amb la ciutadania, és per tant també una eina de control de l’acció de govern, de mesura d’allò que es tira endavant i allò que s’abandona

ICV-EUiA hem expressat una crítica de fons al procés que ens ha portat fins avui. El govern de CiU s’ha entestat a degradar políticament el PAM. A) Amb un document aprovat inicialment marcat per les vaguetats i els enunciats generalistes. Molt pobre, molt feble. Sense reflexió ni perspectiva estratègica. B) Amb un procés de participació de tràmit, de fireta, sense cap voluntat d’aconseguir la implicació efectiva de la ciutadania. C) Amb una dimensió territorial de resultats demolidors, sense precedents: 9 districtes han rebutjat el PAM i 7 districtes no han aprovat els seus respectius PAD. En el millor dels casos, un full de ruta amb peus de fang: àmpliament rebutjat en el territori.

ICV-EUiA no hem volgut deixar-nos emportar per aquesta dinàmica de degradació política del PAM. Vam elaborar un text alternatiu, en clau netament propositiva, perquè no hem renunciat, ni ho farem, a disputar-li a CiU el present i el futur de Barcelona sobre la base d’un model alternatiu de ciutat: una ciutat al servei dels drets i les aspiracions del 99%. Una proposta amb 256 actuacions vertebrades en 5 eixos: a) l’economia verda i l’ocupació de qualitat per superar la crisi amb un nou model productiu i de consum; b) els drets socials universals per construir igualtat i lluitar contra tota mena d’exclusions; c) l’ecologia com a marc vertebrador de qualsevol actuació urbanística; d) l’educació pública i la democratització cultural; e) la radicalitat democràtica en una ciutat oberta, on no es retallin drets civils ni llibertats personals.

Una proposta alternativa que va ser lliurada al govern. La resposta ha servit per constatar l’existència de dos models, legítims, però en bona part antagònics d’entendre i intervenir a la ciutat. A) Un model, el de CiU, de dretes i antic: més sensible a les pressions dels lobbies que a les aspiracions de la ciutadania; de gir conservador, involució ecològica i enduriment repressiu. B) Un model d’esquerres, -en el que treballem cada dia per ser referents- orientat a fer de Barcelona una ciutat del segle XXI, humana, activa i ecològica, des de la complicitat amb els barris, la ciutadania i els moviments socials. Des d’aquesta constatació, avui tornarem a dir NO al PAM.

No podem fer el debat del PAM al marge del context que l’emmarca. Amplis sectors socials viuen avui a Barcelona una situació de gran duresa: un atur que ha tornat a créixer aquests últims mesos; centenars de desnonaments de risc social al llarg de l’últim any; un inici de curs amb més alumnes i menys mestres; increments en els preus de l’aigua i del transport; milers d’infants que entren en situació de pobresa. Impactes de la crisi, sí; de les retallades també: de l’austeritat del dolor, enfront de la qual vostè, alcalde, ha actuat entre la complicitat i la manca de lideratge: doblegat davant dels incompliments de la Generalitat; feble i ineficaç davant les agressions de l’estat.

Sí, més d’un any sense capacitat per definir un model estratègic de ciutat; més d’un any sense capacitat per articular una majoria de suport. Un govern erràtic, i tan minoritari com el primer dia. El PAM que avui ens presenten evidencia aquesta feblesa i manca de model. Però evidencia també una altra cosa: un conjunt de polítiques de gir a la dreta, de reorientació conservadora del model de ciutat construït per les esquerres, amb implicació veïnal i del teixit social dels barris. Sí, aquest PAM és una peça més d’aquest procés que va desembocant dia a dia en una Barcelona més injusta i més grisa. Podem destacar alguns exemples:

Aquest PAM és el marc programàtic on s’inseriran a partir d’avui: les polítiques de degradació de la qualitat de l’escola pública; la dinàmica de privatització del 0-3 en aules massificades on es fa gairebé impossible l’educació inclusiva i en la diversitat; el desmantellament del Pacte per l’Ocupació de Qualitat i del Model de Barcelona Activa; o la pràctica liquidació de les polítiques directes de lluita contra l’atur.

Aquest PAM és el marc programàtic que consolida, a partir d’ara: l’enduriment repressiu de l’ordenança del civisme: amb les multes a les treballadores sexuals que generen, només, invisibilitat i més vulnerabilitat a l’explotació; la pujada de preus del transport públic mentre es retallen serveis als barris; la pujada abusiva del bicing mentre es fa gratuïta l’àrea verda i es desfiscalitza el cotxe; o el procés de privatització de l’aigua

Aquest PAM és el marc que farà possible: la Marina de Luxe, convertint la ciutat en negoci privat; i el Port Vell en un espai elitista i excloent, al servei de l’economia dels paradisos fiscals; o la reobertura del Pla d’usos de Ciutat Vella, amb la més que possible construcció de nous hotels de luxe; mentre es tanca la porta a nous plans d’usos en altres barris impactats pel turisme.

Aquest PAM, finalment, avala l’opció per l’aturada dels principals programes d’inversió educativa i social als barris: escoles bressol, casals de gent gran o centres de serveis socials. Afeblint i posant en risc el principi vertebrador de la cohesió territorial.

Però més enllà del marc de polítiques municipals que consolida, el PAM s’aprovarà avui en un escenari polític nou, inèdit. L’abstenció del PSC farà possible el PAM de dretes de CiU; l’abstenció del PSC, per tant, aplanarà el camí, oferirà oxigen al govern en el procés de reorientació conservadora i antiecològica del model de ciutat rebut. Ens costa d’entendre aquesta reubicació política del PSC. Encara més li deu costar al conjunt d’espais socials que al llarg de l’últim any han articulat les respostes ciutadanes a les polítiques del govern. Perquè podem fer-nos algunes preguntes en relació a aquest PAM:

Es garanteixen les ràtios de qualitat a les escoles bressol i el model de xarxa única de gestió pública sense fractures ? Es garanteix el finançament de les polítiques d’ocupació que substitueixi la brutal retallada del SOC, s’estableix un nou espai de concertació amb els sindicats que substitueixi la liquidació del Pacte per l’Ocupació de Qualitat ?

Es el PAM un instrument de defensa de l’interès públic a Ciutat Vella i al Port enfront la voracitat dels agents privats ? fa el PAM impossible la Marina de Luxe ? garanteix que no hi haurà en tot el mandat ni una sola plaça hotelera nova en el Districte ? Servirà el PAM per fer marxa enrere en la criminalització de les treballadores sexuals o per garantir els drets civils i les llibertats personals enfront la cultura de la delació impulsada pel govern? Hi ha al PAM un compromís contra la jerarquització dels espais urbans, queda garantit el criteri que qualsevol carrer de qualsevol barri popular serà tan premium com el Passeig de Gràcia ?

Creiem malauradament que la resposta és un NO en tots els casos. Es dibuixa per tant un projecte antagònic en moltes dimensions al de la ciutat solidària i ecològica de les esquerres. Perquè no es pot estar alhora amb la marea groga i la plataforma 0-3, i avalar les polítiques de retallada i privatització de les bressol. No es pot estar alhora al costat de les entitats veïnals, i reobrir la porta al negoci privat sobre l’espai públic al Port Vell i a tot Ciutat Vella. No es pot estar amb els treballadors i les treballadores i avalar alhora les polítiques de retallada salarial i desmuntatge de les empreses públiques

En qualsevol cas el nostre NO al PAM. És un sí ben fort, a seguir construïnt Barcelona des de valors alternatius; a seguir treballant colze a colze amb la comunitat educativa i els professionals dels serveis públics; amb la Plataforma en Defensa del Port Vell; amb els creadors culturals de base i l’assemblea defensem la cultura; amb els sindicats, la plataforma l’aigua és vida i el moviment d’afectats per la hipoteca…

El nostre NO al PAM. És un sí ple de convenciment i il.lusió per treballar en positiu, per convertir la resistència en alternativa: forjar l’alternativa quotidiana a aquest PAM; i l’alternativa política a la dreta i a les polítiques sociovergents. Dotar Barcelona d’un horitzó col.lectiu d’esperança, de reconstrucció d’un projecte de ciutat solidària i ecològica del segle XXI. 

Portem 10 mesos de govern de CiU a Barcelona. Un govern que ha impulsat polítiques de dretes, antiecològiques i de retrocés dels drets civils. Un govern que ha renunciat a defensar els interessos de la ciutadania i els barris de Barcelona, enfront les retallades socials dels governs de la Generalitat i de l’Estat. Que ha governat d’esquenes a la gent. Ara, el govern presenta les bases per a la formulació del Programa d’Actuació Municipal (PAM), un document on es posa de manifest la manca de model de ciutat i la pobresa dels plantejaments de CiU. Un document farcit d’enunciats generalistes on és impossible trobar ni reflexió, ni estratègia d’acció per construir la Barcelona dels propers anys. El procés participatiu que l’acompanya és més de tràmit que real; d’aparador, per cobrir l’expedient, i mancat de voluntat d’oferir espais i instruments d’implicació efectiva de la ciutadania.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA hem desenvolupat, al llarg d’aquests mesos, una acció política d’oposició, de debat i confrontació democràtica d’idees i propostes. Però també, i sobretot, d’alternativitat. Perquè tenim el convenciment que és possible construir Barcelona des d’uns altres valors i des d’una altra manera de fer. Valors de solidaritat, ecologia i llibertats. I formes de fer política amb transparència, proximitat i capacitat d’escoltar i dialogar.  Des d’aquest convenciment, hem elaborat una proposta de Programa d’Actuació Municipal (2012-2015): “Hi ha alternativa. El PAM del 99%”. No tenim totes les respostes. Ni la pretensió de la veritat. Però tenim idees i lluitem. I volem compartir aquestes idees, les nostres propostes i esperances amb la gent que lluita i es compromet per Barcelona, amb la ciutadania que viu i estima els barris. Iniciem doncs aquesta setmana un procés participatiu per enriquir el document. Un procés amb tres components. D’una banda un conjunt de reunions i sessions de treball amb les grans plataformes ciutadanes que vertebren el teixit associatiu de Barcelona (FAVB, sindicats, Taula del 3r sector social, Taula d’Entitats Ambientals, Consell de la Joventut...). D’altra banda el document serà enviat a unes 500 entitats de tota mena amb la invitació a rebre suggeriments i aportacions. Finalment, el conjunt de la ciutadania podrà participar per mitjà d’internet. Segur que el document final quedarà enriquit per les constribucions del procés obert.

El document de PAM alternatiu s’estructura en cinc eixos de ciutat i una dimensió territorial, on es destaca una proposta emblemàtica per a cadascun dels barris de Barcelona. El primer dels eixos de ciutat situa la superació de la crisi com a prioritat màxima, a partir d’un nou model productiu d’economia verda i ocupació de qualitat, que ha de substituir el vell esquema de l’economia especulativa i la precarietat laboral que ens ha dut a la crisi i que avui el PP i CiU pretenen reproduir amb Eurovegas, iots de luxe i la reforma laboral. El segon i el tercer eix tradueixen el model de ciutat en termes socials i ecològics: les propostes per una Barcelona que amplia els drets socials des de la proximitat, lluita contra tota mena d’exclusions, i articula noves manera de viure, moure’s, relacionar-se i consumir de caràcter ecològic, com a punt de partida per a qualsevol proposta urbanística. El quart eix desgrana una passió: l’educació pública, la creativitat de base i la democratització cultural. La Barcelona educadora i creativa com a proposta d’igualtat, de redistribució d’oportunitats vitals. Finalment, el cinquè eix explicita l’aposta per una nova política transparent i radicalment democràtica en una ciutat que volem oberta i convivencial, on es respecten –i no es retallen- els drets civils i les llibertats personals. 

Cada eix desplega propostes concretes, més enllà de les cent, que les podeu consultar a www.iniciativa.cat/bcn. Però per damunt de tot, ens agradaria que el document concités rebel.lia i creativitat; compromís i confiança. Nova confiança en la capacitat de Barcelona per lluitar contra les injustícies. I construir així, un futur alternatiu, on hi tinguin cabuda les aspiracions del 99%.