Divendres 5 d'octubre vam fer el debat de PAM 2012-2015. Aquest és un resum de la intervenció que vaig fer al Plenari en nom del Grup Municipal d'ICV-EUiA.
Avui fem en aquest Plenari un dels debats i de les
votacions més rellevants del mandat: la del Programa d’Actuació Municipal, el
document que recull les orientacions i les accions programàtiques que marcaran
l’acció de govern al llarg dels propers tres anys. És a dir, les polítiques que
tradueixen en fets tangibles el projecte de ciutat. Poques ciutats ho fan. A
Barcelona ens hem dotat de l’exigència democràtica de fer-ho. El PAM esdevé la
concreció del compromís amb la ciutadania, és per tant també una eina de
control de l’acció de govern, de mesura d’allò que es tira endavant i allò que
s’abandona
ICV-EUiA hem expressat una crítica de fons al
procés que ens ha portat fins avui. El govern de CiU s’ha entestat a degradar
políticament el PAM. A) Amb un document aprovat inicialment marcat per
les vaguetats i els enunciats generalistes. Molt pobre, molt feble. Sense reflexió ni perspectiva estratègica. B) Amb un procés de participació de
tràmit, de fireta, sense cap voluntat d’aconseguir la implicació efectiva de la
ciutadania. C) Amb una dimensió
territorial de resultats demolidors, sense precedents: 9 districtes han
rebutjat el PAM i 7 districtes no han aprovat els seus respectius PAD. En el
millor dels casos, un full de ruta amb peus de fang: àmpliament rebutjat en el
territori.
ICV-EUiA no hem volgut deixar-nos emportar per
aquesta dinàmica de degradació política del PAM. Vam elaborar un text
alternatiu, en clau netament propositiva, perquè no hem renunciat, ni ho farem,
a disputar-li a CiU el present i el futur de Barcelona sobre la base d’un model
alternatiu de ciutat: una ciutat al servei dels drets i les aspiracions del
99%. Una proposta amb 256 actuacions vertebrades en 5 eixos: a) l’economia verda i l’ocupació de
qualitat per superar la crisi amb un nou model productiu i de consum; b) els drets socials universals per
construir igualtat i lluitar contra tota mena d’exclusions; c) l’ecologia com a marc vertebrador de
qualsevol actuació urbanística; d)
l’educació pública i la democratització cultural; e) la radicalitat democràtica en una ciutat oberta, on no es
retallin drets civils ni llibertats personals.
Una proposta alternativa
que va ser lliurada al govern. La resposta ha servit per constatar l’existència
de dos models, legítims, però en bona part antagònics d’entendre i intervenir a
la ciutat. A) Un
model, el de CiU, de dretes i antic: més sensible a les pressions dels lobbies
que a les aspiracions de la ciutadania; de gir conservador, involució ecològica
i enduriment repressiu. B) Un model
d’esquerres, -en el que treballem cada dia per ser referents- orientat a fer de
Barcelona una ciutat del segle XXI, humana, activa i ecològica, des de la
complicitat amb els barris, la ciutadania i els moviments socials. Des
d’aquesta constatació, avui tornarem a dir NO al PAM.
No podem fer el debat del PAM al marge del context que l’emmarca. Amplis
sectors socials viuen avui a Barcelona una situació de gran duresa: un atur que
ha tornat a créixer aquests últims mesos; centenars de desnonaments de risc
social al llarg de l’últim any; un inici de curs amb més alumnes i menys
mestres; increments en els preus de l’aigua i del transport; milers d’infants
que entren en situació de pobresa. Impactes de la crisi, sí; de les retallades
també: de l’austeritat del dolor, enfront de la qual vostè, alcalde, ha actuat
entre la complicitat i la manca de lideratge: doblegat davant dels
incompliments de la Generalitat; feble i ineficaç davant les agressions de
l’estat.
Sí, més d’un any sense capacitat per definir un
model estratègic de ciutat; més d’un any sense capacitat per articular una
majoria de suport. Un govern
erràtic, i tan minoritari com el primer dia. El PAM que avui ens presenten
evidencia aquesta feblesa i manca de model. Però evidencia també una altra cosa: un conjunt de polítiques de gir a la
dreta, de reorientació conservadora del model de ciutat construït per les
esquerres, amb implicació veïnal i del teixit social dels barris. Sí, aquest
PAM és una peça més d’aquest procés que va desembocant dia a dia en una Barcelona
més injusta i més grisa. Podem destacar alguns exemples:
Aquest PAM és el marc programàtic on s’inseriran a
partir d’avui: les polítiques de degradació de la qualitat de l’escola pública;
la dinàmica de privatització del 0-3 en aules massificades on es fa gairebé
impossible l’educació inclusiva i en la diversitat; el desmantellament del
Pacte per l’Ocupació de Qualitat i del Model de Barcelona Activa; o la pràctica
liquidació de les polítiques directes de lluita contra l’atur.
Aquest PAM és el marc programàtic que consolida, a partir d’ara: l’enduriment repressiu
de l’ordenança del civisme: amb les multes a les treballadores sexuals que
generen, només, invisibilitat i més vulnerabilitat a l’explotació; la pujada de
preus del transport públic mentre es retallen serveis als barris; la pujada
abusiva del bicing mentre es fa gratuïta l’àrea verda i es desfiscalitza el
cotxe; o el procés de privatització de l’aigua
Aquest PAM és el marc que farà possible: la Marina
de Luxe, convertint la ciutat en negoci privat; i el Port Vell en un espai
elitista i excloent, al servei de l’economia dels paradisos fiscals; o la
reobertura del Pla d’usos de Ciutat Vella, amb la més que possible construcció
de nous hotels de luxe; mentre es tanca la porta a nous plans d’usos en altres
barris impactats pel turisme.
Aquest PAM, finalment, avala l’opció per l’aturada
dels principals programes d’inversió educativa i social als barris: escoles
bressol, casals de gent gran o centres de serveis socials. Afeblint i posant en
risc el principi vertebrador de la cohesió territorial.
Però més enllà del marc de polítiques municipals
que consolida, el PAM s’aprovarà avui en un escenari polític nou, inèdit.
L’abstenció del PSC farà possible el PAM de dretes de CiU; l’abstenció del PSC,
per tant, aplanarà el camí, oferirà oxigen al govern en el procés de
reorientació conservadora i antiecològica del model de ciutat rebut. Ens costa d’entendre
aquesta reubicació política del PSC. Encara més li deu costar al conjunt
d’espais socials que al llarg de l’últim any han articulat les respostes
ciutadanes a les polítiques del govern. Perquè podem fer-nos algunes preguntes
en relació a aquest PAM:
Es garanteixen les ràtios de qualitat a les
escoles bressol i el model de xarxa única de gestió pública sense fractures ? Es
garanteix el finançament de les polítiques d’ocupació que substitueixi la
brutal retallada del SOC, s’estableix un nou espai de concertació amb els
sindicats que substitueixi la liquidació del Pacte per l’Ocupació de Qualitat ?
Es el PAM un instrument de defensa de l’interès
públic a Ciutat Vella i al Port enfront la voracitat dels agents privats ? fa
el PAM impossible la Marina de Luxe ? garanteix que no hi haurà en tot el
mandat ni una sola plaça hotelera nova en el Districte ? Servirà el PAM per fer
marxa enrere en la criminalització de les treballadores sexuals o per garantir
els drets civils i les llibertats personals enfront la cultura de la delació
impulsada pel govern? Hi ha al PAM un compromís contra la jerarquització dels
espais urbans, queda garantit el criteri que qualsevol carrer de qualsevol
barri popular serà tan premium com el Passeig de Gràcia ?
Creiem malauradament que la resposta és un NO en
tots els casos. Es dibuixa per tant un projecte antagònic en moltes dimensions
al de la ciutat solidària i ecològica de les esquerres. Perquè no es pot estar
alhora amb la marea groga i la plataforma 0-3, i avalar les polítiques de
retallada i privatització de les bressol. No es pot estar alhora al costat de
les entitats veïnals, i reobrir la porta al negoci privat sobre l’espai públic
al Port Vell i a tot Ciutat Vella. No es pot estar amb els treballadors i les
treballadores i avalar alhora les polítiques de retallada salarial i
desmuntatge de les empreses públiques
En qualsevol cas el nostre NO al PAM. És un sí ben
fort, a seguir construïnt Barcelona des de valors alternatius; a seguir
treballant colze a colze amb la comunitat educativa i els professionals dels
serveis públics; amb la Plataforma en Defensa del Port Vell; amb els creadors
culturals de base i l’assemblea defensem la cultura; amb els sindicats, la
plataforma l’aigua és vida i el moviment d’afectats per la hipoteca…
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada