El Llarg viatge

La Jana i la Laia tenen 13 i 15 anys. Al llarg de l’Agost i fins a la Mercè han anat a un grapat de Festes Majors. L’Aina en té 19, i ja fa uns quants anys que hi va. Són germanes. A casa s’expliquen els concerts, els grups... i tornen a escoltar les cançons que més els hi agraden. La música ens acompanya sempre. Aquest estiu, per damunt d’altres grups, ha estat per elles l’estiu de Txarango. Txarango és una banda integrada per vuit músics del Ripollès, Osona i la Garrotxa que fusionen el reggae amb sons diversos de dub, pop, salsa...i que escriuen les seves pròpies cançons amb lletres molt acurades i de qualitat. Han enregistrat dos discos Welcome to Clownia, el 2010, i Benvinguts al llarg viatge, enguany. Amb un conjunt de cançons precioses: La dança del vestit, Per art de màgia, Benvinguts… Recordo també , fa quatre o cinc anys, com l’Aina començava a parlar de grups com La Pegatina, Els Amics de les Arts o la Troba Kung Fu; i de cantautors com Cesk Freixas o Dani Flaco. Avui segueixen sonant a casa cançons de tots ells: Sun Bay, Reikiavik, Volant, Que no ens falli mai la sort, Entre la nit i l’aurora...

Tots ells són, d’alguna manera, els components d’una recent generació de bandes i cantautors catalans que comencen a gravar les seves músiques al llarg de l’última dècada, i ho fan amb registres molt diversos que van des de la cançó d’autor a l’ska; des del rock urbà al folk-pop… D’alguna manera també, tracen un fil de continuitat amb la gent que emergeix uns anys abans, al llarg dels noranta: Gossos, Estopa, Macaco… o des del País Valencià: Obrint Pas, La gossa sorda o Feliu Ventura.

L’Aina, la Laia i la Jana no havien nascut, cap de les tres, quan a finals dels vuitanta esclatava amb força el rock català, probablement l’espai precursor de moltes de les propostes que han vingut després. Però totes tres han incorporat al seu bagatge cançons referents com El tren de mitja nit (Sau), El far del sud (Sopa de Cabra), Bon dia (Els Pets), La meva terra és el mar (Lax’n’busto), i moltes d’altres potser més conegudes. I la cosa va més enllà. En una mena de banda sonora intergeneracional de la música feta aquí, les nostres filles incorporen als seus spotify cançons que nosaltres escoltàvem quan teníem la seva edat, icones de la Nova Cançó: Que tinguem sort, Paraules d’Amor, Qualsevol nit pot sortir el sol, A Margalida… Sí, des d’aquests acords de Llach, Serrat, Sisa i Joan Isaac fins al Llarg Viatge de Txarango s’han escolat gairebé quatre dècades: un altre llarg viatge vital, on un grapat de cançons, autors i bandes dels Països Catalans han acabat teixint un fascinant pont musical per on travessen i dialoguen records, experiències i somnis.    

Un pont obert a totes les músiques del món, obert a tota mena d’intercanvis i descobriments sense fronteres: on les guitarres de London Calling o les veus de Sunshine on Leith s’entrellacen també amb els acords i les lletres de Clandestino o Cuestión de Prioridades; on Manu Chao i Melendi poden fer unes pintes de cervesa amb Joe Strummer i els bessons Reid. A un pub de Glasgow o a un bar del Port de la Selva.

(Us deixo al calaix de música un tastet de Txarango)