Els governs de l’estat i de la Generalitat estan políticament instal.lats en l’antic programa neoliberal de les retallades socials i ecològiques. És curiós, l’especulació i les desigualtats provoquen la crisi. I resulta que la “solució” és l’afebliment de l’estat de benestar. El PSOE a Madrid aprova un pressupost sense recursos per a la llei de l’autonomia personal; CiU a Catalunya diu que desatendrà les persones amb dependència moderada. El PSOE a Madrid realitza un nou gir pronuclear, acceptant una esmena a la Llei de l’economia sostenible (quin sarcasme!) que permet perllongar la vida de les centrals (esmena proposada –faltaria més- per CiU).

És inevitable aquesta espiral d’injustícia social i involució ecològica ? No, no ho és. A l’Ajuntament de Barcelona, ICV-EUiA estem demostrant amb fets que en temps de crisi prenen encara més rellevància les polítiques socials i l’economia solidària. Avui hem signat un nou conveni amb el Banc dels Aliments que suposa un increment de recursos municipals del 60% respecte del 2010, per tal d’enfortir el projecte Xarxa del Fred que millora substancialment el sistema d’alimentació social a Barcelona. Amb un element afegit qualitatiu, el conveni incorpora una aportació addicional de 54.000 € corresponent als descomptes salarials dels treballadors/es municipals que van recolzar la vaga general del setembre. Lluita i solidaritat. Hem posat en marxa també 25 places noves diàries de menjador social, per mitjà d’un concert amb l’entitat que gestiona el menjador de Sant Rafael a la Vall d’Hebron, incorporant serveis d’atenció social. Ahir posàvem en marxa a Barcelona la primera fira europea d’empreses d’inserció social, un àmbit de l’economia social i solidària que creix i que hauria de ser el mirall de valors per al conjunt del teixit empresarial: ocupació digne i no deslocalitzable, compromís amb el territori, responsabilitat social i ambiental. L’Ajuntament de Barcelona hi és present i aporta els seus compromisos i pràctiques: 11 milions d’euros en contractació social, més de 13.000 llocs de treball mantinguts o generats en col.lectius en risc d’exclusió, ambientalització dels contractes municipals, programa de compra verda, xarxa d’inserció sociolaboral.

No baixarem la guàrdia. Seguirem enfortint les polítiques d’inclusió i l’economia social. Ben aviat, al llarg dels mesos de març i abril, constituïrem dues Xarxes d’Acció noves en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, ampliarem de forma substancial el programa de Vida Independent de persones amb diversitat funcional, obrirem el Centre Obert i Espai Familiar de Les Corts, i posarem en marxa els nous Centres de Serveis Socials de Numància i Camp d’en Grassot-Gràcia Nova. No és un simple llistat. És l’expressió d’una voluntat política irrenunciable: la d’avançar cap a la Barcelona inclusiva i solidària. La de projectar al terreny de les polítiques públiques els valors d’emancipació que orienten la nostra pràctica política. I és des d’aquesta pràctica que ens sentim plenament legitimats per exigir als governs de la Generalitat i de l’estat que abandonin la dinàmica de les retallades socials. Que no segueixen fent recaure en les classes populars i els barris de la ciutat el preu d’una crisi que han generat els poderosos. Fem dels Ajuntaments trinxeres quotidianes en favor dels drets socials. ICV-EUiA, des del govern i a peu de carrer, és i serà un instrument polític útil, de garantia de drets, de lluita i d’esperança.

Massa sovint la política en general, i també la municipal, se situa en el territori pompós de la retòrica i les declaracions creuades: és el teatre de la política especulativa. Massa sovint les polítiques públiques, i les municipals en concret, es registren en el territori gris de la gestió. Totes dues coses formen part de la vella política. La nova política ha de superar el joc especulatiu per la batalla democràtica dels valors; i ha de superar els catàlegs de gestió per polítiques transformadores amb capacitat de concretar els valors en pràctiques quotidianes. Valors i accions per una Barcelona de barris millors i gent més feliç. És el tipus de política que m’il.lusiona, la que mirem de fer cada dia a l’Ajuntament i a la ciutat, des d’ICV-EUiA, en complicitat amb moltes persones, entitats i moviments socials. El Plenari del divendres passat va ser un ventall d’exemples de tot això. Mediàticament tapats, d’altra banda, pel fum de les primàries del PSC a Barcelona.

En el terreny de la batalla dels valors, el PP va intentar novament que Barcelona se sumés a l’onada xenòfoba d’altres ciutats que han aprovat proposicions en la línia de restringir l’arrelament i la residència de les persones immigrants; es van quedar sols, aïllats. A Barcelona segueix existint un amplíssim acord polític i social a l’entorn de la convivència intercultural en un marc compartit i inclusiu de ciutadania. A ICV-EUiA ens sentim protagonistes, al costat de molts altres agents, d’aquest espai d’acord. I som l’única força política que hem plantat cara, sempre i arreu on s’ha plantejat, a l’intent de trencament del principi d’igualtat en funció de l’origen de les persones. Un altre exemple, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una declaració de rebuig a les sentències del tribunal suprem contra el català. En efecte, els magistrats de mentalitat pre-constitucional del Suprem han de saber que, facin les sentències que facin, el català seguirà sent la llengua vehicular de l’educació, i la llengua comuna vertebradora de la convivència a Barcelona i Catalunya. Perquè així ho hem expressat democràticament a través de les lleis del Parlament i del referèndum de l’Estatut.

En el terreny de les polítiques públiques, al Plenari vam tenir ocasió de debatre tres polítiques municipals de clara vocació transformadora. En primer lloc, el balanç del pla de serveis socials bàsics, que ha implicat en tres anys 17 equipaments nous i 22 remodelats, la incorporació de 130 professionals i més de 350m d’€ de pressupost per fer possible uns serveis socials universals, de qualitat i de proximitat. En segon lloc, el balanç del pla de biblioteques públiques, que ha suposat passar en 12 anys de 18 a 42 biblioteques i fer possible la democratització en l’accés al coneixement, així com disposar d’uns espais de cultura de proximitat compromesos amb la cohesió social. Finalment, un nou impuls al programa d’instal.lació d’ascensors i millora urbana dels barris, que al llarg dels últims dos anys ha beneficitat 14.314 habitatges, amb 38m d’€ d’inversió i el manteniment o generació de 1.600 llocs de treball: un exemple nítid d’urbanisme al servei de les persones.

Polítiques socials, culturals i urbanes orientades a fer una Barcelona més humana i habitable. Pràctiques polítiques que reivindiquem com a patrimoni d’una ciutat construïda des de valors d’esquerres, amb el segell inequívoc d’ICV-EUiA. Que hem de saber explicar, més enllà dels cants de sirena d’una dreta –CiU més PP- que s’aplicaria a fons en les retallades socials per tal de satisfer els interessos d’uns pocs; i de l’escuma mediàtica d’unes primàries a la desesperada –les del PSC- que mostren clarament la crisi d’un projecte dretanitzat i encorat en la vella política.